Chào ông Viêt Nam

En aquest enllaç  Kyal Tway Sone Tae Nya  podem escoltar la cançó interpretada per Htoo Eain Thin. Vaig començar l’any amb aquesta música i vaig escriure que cercaria la traducció, i ja la tinc. 
Tot aquest temps que he escoltat la cançó, entenia el significat de les paraules, sense saber-ho. La música, la interpretació, expressen exactament el que Htoo Eain Thin volia dir cantant; enyorança, tornar a casa, nit d’estrelles, esperança, lluitar per els teus somnis.
Els censors no van poder ‘retallar’ cap mot. Les paraules són les que són i ens expressen la tristor de la gent a Birmània que viuen lluny dels seus sentiments i de la seva llibertat, en el seu propi país.
Cançons com aquesta ajuden a foragitar la por.

Kyal Tway Sone Tae Nya : Una nit plena d’estrelles.

I la nit és plena d’estrelles com els meus somnis
La nit plena d’estrelles com les meves esperances de viure
I cantaré la cançó amb tota la força del meu cor fins que es trenqui
En una nit plena d’estrelles, enyoro casa meva que és tan lluny
En una nit plena d’estrelles, sí estem lluny, però ens retrobarem
quan passin aquests díes de sofriment
Ara em sento sol i trist i encara és fosc quan obro els ulls pel matí
Encara que vulgui tornar a casa, segueixo lluitant per tots els meus somnis inacabats
Oh, estrelles meves, deixeu-me explicar-vos els meus sentiments i
com enyoro el meu amor, els amics, la meva família cada instant del dia
La nit plena d’estrelles, sí ens retrobarem
La nit plena d’estrelles és un goig, una meravella
Esperaré el dia que pugui tornar a casa ple d’esperança i alegria caminant pel carrer
a posta de sol.

Fotografía: Nit d’estrelles

Encara hi han més de 1.000 presoners polítics que esperen ser lliures.

Els meus amics en A. i na T. van ser a Barcelona uns díes, poquets.Ells van ser els que em van ‘convidar’ a visitar el seu país ara ja fa sis anys. Com passa el temps! Des de aleshores he fet diferents viatges i no fa dos anys vaig tornar a Viêt Nam. Continúa la meva seducció per aquest país i la Ciutat de Hà Nôi, aquest poble-ciutat o ciutat-poble.
Amics, coneguts han viatjat a aquest país i sempre m’expliquen les anècdotes, els indrets visitats, el menjar, la gent, els paisatges, els arbres, la natura, Ha Long.
Amb na Thuy tinc un contacte regular via email. Ens expliquem les coses de cada dia.

L’altra nit, tot sopant els tres en un molt bon restaurant de la meva Ciutat, en A. i na T. em porten una bossa plena ….. Un calendari preciós en el que cada dia és un full i on puc veure escenes quotidianes del país, el dia i el mes, i també el dia llunar. Hauré de fer ús del diccionari, perque hi ha molta lletra i he de saber què vol dir !
Paper d’arròs per fer nems (rotllets). Els que trobo en alguna botiga asiàtica no són ni de bon tros de la mateixa qualitat.
I també m’han portat bolets, shitake petits, i fongs assecats, que ells anomenen ‘orelles d’arbre’, collits a Viêt Nam.

Finalment dos paquets de fideus de mongetes mung. Sí aquells paquets de fideus tan i tan primets i que són tan bons en una sopa, o amb els shitake, o fregits.
Tinc doncs intendència de productes asiàtics per alguns díes. I un afegitó: Amics han tornat de Birmània i m’han portat laphet ! Un complet, vaja.

Parlem que el dia 23 de gener és el Nou Any, la festa del Tê’t, l’any del drac. I tot són preparatius. Ja comencen a cuinar i guardar les menges. Comprar flors. Enguany ha estat un hivern molt fred. Fins i tot a Sa Pa l’estany s’ha glaçat i molts búfals s’han mort de fred! La gent els cobreix amb mantes o els entra a casa. Sense ells, no poden treballar.
Però els cultius de presseguers i albercoquers han florit molt i molt bé. Perque no és festa del Tê’t si no tens un petit arbre o branques d’aquests arbres fruiters en flor a casa.
També m’expliquen com estan arribant molts europeus cercant feina al seu país, titulats universitaris i com han minvat els turistes occidentals, no pas els asiàtics, de Xina majoritàriament.

La família està bé, els pares, oncles, tietes, nebots i nebodes. Vaig preguntant i tot són respostes positives. Els pares han rehabilitat una vella casa de la família en un poblet no gaire lluny de Hà Nôi i estàn cofois. 

I jo escolto i escolto, i conversem i recordem. La meva imaginació vola envers Hà Nôi per viure les festes del Tê’t. Em diuen que més de mig milió de vietnamites que viuen a l’estranger tornen aquests díes per anar als seus pobles i viure les festes amb la família que encara són a Viêt Nam.
El dia 23 de gener és a tocar la cantonada. Un nou any i el drac que és a punt d’entrar per la porta.

Fotografia: La taula preparada per els ancestres familiars. Els menjars i les flors, i les notes en paper vermell penjades de les branques.

Arxiu: Transport en motocicleta dels arbres i branques en flor.

 

Van trobar el cos d’una dona morta a casa seva, a Tarragona. La sospita s’ha tornat en un fet confirmat. Els mossos han detingut l’excompany de la dona, presumpte autor del crim. 

La dona trobada morta dins casa seva a Nou Barris no ha estat un assassinat. Mort natural. Sempre cal contrastar la notícia i si s’ha publicat o informat o denunciat en un bloc, s’ha de rectificar.

Consellers del Govern han manifestat que és habitual la violència de gènere o domèstica o familiar en època de vacances. Manifestacions indignes de persones que ocupen alts càrrecs del govern. No ho han expressat així exactament, però sí que han esgrimit el període de vacances que és quan augmenten els casos d’aquesta violència. No, no calíen aquestes manifestacions. La societat vol escoltar paraules responsables i fets per poder aturar aquests crims.

Tristor, ràbia, sentiments, i el meu sincer condol. I continuem denunciant, desgraciadament.

Un fruiter en flor d’una primavera passada al Pirineu. Llum a la vida.

 

Un altre dels canvis a Birmània: Increïble ! Un Festival de Cinema Lliure a Rangoon durant la setmana 31.12.11 al 5.01.12. Presideix el Festival Daw Aung San Suu Kyi i l’organitzador és el gran actor, escriptor i artista Zarganar, lliure de la presó tot just fa dos mesos.
S’hi han presentat 54 pel.lícules, documentals i curtmetratges. 
Totes rodades i fetes dins el país, per artistes birmans i amb els pocs mitjans que tenen.
Documentals i curtmetratges on es pot veure el sentit de l’humor, la ironía, la denúncia, del sistema politic que pateixen des de fa més de 62 anys i per primera vegada sense el comité de censors ! 

Han escollit un nom excel.lent per aquest Festival: Festival de Cinema i Art Lliures. 
Les pel.lícules guanyadores ja es poden veure lliurement per You Tube, sense censura.
Veure una pel.lícula de 40 minuts – Ban that scene -, millor comédia – on ironitzen com el comité de censura miren les pel.lícules i ” talla per ací, talla per allà, això no pot ser, què diran de nosaltres els forasters, ací no hi ha corrupció ” i sobtadament entren uns cistells plens de menges i regals, que aquest comité accepta amb molt de gust, és un canvi difícil de creure tot just fa uns mesos.
El Festival ha estat un èxit. La gent es fregava els ulls. Uuf! Han vist un reguitzell de curtmetratges, documentals, pel.lícules, en un cinema de Rangoon, sense haver d’invertar-se cap enginy per entrar a internet i veure-les a casa, d’amagat.

Jo he escollit el curtmetratge guanyador: 
–Click in Fear– , http://youtu.be/rPpBKhhhVGs 
per mostrar la qualitat dels treballs, i a més, recordar que encara hi han presoners polítics, com el monjo jove que es manifesta amb el bol d’almoina cap avall i que el reporter gràfic Law Eh Soe va fotografiar. Aquesta fotografia va ser una icona de la gran manifestació, una ofensa molt greu per el Govern. Un novici que rebutja les almoïnes del govern ! Law Eh Soe, avui exiliat, ens comenta, que la llibertat encara no és una realitat en el seu país. No sap encara on és el monjo de la fotografia.

També trobo que l’editor, director, càmera de Democratic Voice of Burma (DVB) Sai Kyaw Khaing ha fet una molt bona feina i finalment el narrador, en Pascal Khoo Thwe, Llicenciat en Literatura Anglesa per l’Universitat de Cambridge, és tot un prestigi. 
Vaig escriure un apunt –Birmània-Danmark- on feia esment del llibre escrit per en Pascal Khoo Thwe – From the land of the ghosts – i que tant em va ensenyar per comprendre millor el seu país.

Aquests canvis en la vida diària són positius, sens dubte, però no han arribat al poble, als treballadors, als presoners, a les ètnies que són foragitades dels seus pobles. Continúa el meu escepticisme, encara que va minvant, poc a poc, amb el tempo del sudest asiàtic.
El partit democràtic NLD ha estat admès per concórrer novament en futures eleccions i les primeres, parcials, seràn durant la primera setmana del mes d’abril, i Daw Aung San Suu Kyi s’hi podrà presentar.
Ella ha manifestat que creu en el President, el militar reconvertit en civil, Thein Sein, però desconeix el pensament dels alts càrrecs militars que dominen un exèrcit de més de 400.000 soldats.
Una situació, que hem fa pensar amb Nelson Mandela i Frederik DeClerk.

Fotografia: Manifestació setembre 2007. Novici. Fotògraf: Law Eh Soe.

 

Aquesta setmana, el presumpte autor de la mort violenta de la dona a la comarca del Berguedà, va ser arrestat per els mossos. 

Abans d’ahir també es va trobar morta una dona en un pis de Nou Barris.
El seu company, presumpte autor del crim, no confirmat encara, ha fugit i se’l busca. 

Ahir a Extremadura, un home ha assassinat la seva dona i s’ha presentat a la guàrdia civil confessant el seu crim.

També aquesta setmana, un home va irrompre a l’habitació d’un hospital a Barcelona, on estava hospitalitzada la seva filla i va agredir a ganivetades la seva exdona i el company actual. Sortosament, tots van patir ferides, però ningú va morir. L’autor va ser detingut.

I ahir, a l’Alt Camp,  un home és acusat com a presumpte autor de la mort per asfixia d’un nadó de cinc mesos, filla de la seva companya. Està detingut.

L’any no ha començat amb l’esperança de no escriure més apunts denunciant aquests crims violents, terribles. 
Fa basarda aquesta violència tot just en aquests primers díes d’un nou any. Tristor, condol, ràbia, inquietud, por.
I la denúncia continúa, perque aquesta violència perversa, cruel, sense justificació, no s’atura.

Flors trobades en paísos llunyans i que mai deixaran de florir al costat de les denúncies.

 

És la bicicleta que van deixar, ahir vespre, a la cantonada del carrer Diputació/Aribau. Centenars d’usuaris de la bicicleta van retre un homenatge a la dona morta el propassat dia 3 de gener per la tarda. El primer divendres de cada mes, arreu del món, el grup anomenat ”Critical Mass” (Massa crítica), reinvindica l’ús de la bicicleta i es concentren sempre uns centenars de persones des de San Francisco, passant per Amsterdam, Londres, Paris, i moltes més ciutats del món.

Aquest divendres va ser especialment trist a Barcelona.
Coneixia a na T. Treballava de dependenta en una parada del Mercat on compro. No va anar a treballar el dia 3 de gener per la tarda i es van amoïnar. Ella sempre tan puntual!
Van preguntar i la resposta va ser terrible. Sí, era ella. Morta. No obriria la parada l’endemà. Alguns diaris van publicar una fotografia menyspreable a primera pàgina; un camió, la bicicleta destrossada i entre les rodes el cos d’una persona cobert per aquests plàstics de color platejat brillant.
Tots els que la coneixíem sabíem qui era la persona, podíem entreveure el seu somriure, la seva elegància, la seva discreció.
No vull pensar que en ser una persona anònima, publiquéssin la fotografía. On és la ètica? I els fills ? I els amics? I la mare ? I els companys de feina ?

Els manifestants d’ahir vespre van aixecar les bicicletes mirant al cel. Les associacions d’usuaris de la bicicleta han exigit als responsables de circulació de l’Ajuntament de Barcelona de vetllar per la seguretat dels usuaris d’aquest mitjà de transport, que no fa soroll, no contamina i no arriba a grans velocitats.
Una bicicleta blanca (White Bikes/Ghost Bikes) és ara en aquesta cruïlla.

Senzillament regular els semàfors de les cruïlles on hi hagi un carril bici. Na T. circulava per el carril en línia recta, correctament. Tenia la prioritat. El camió va girar a la dreta per enfilar el carrer d’Aribau. No la va veure o tampoc va pensar que podía circular una bicicleta.
Només que el semàfor estigués sincronitzat, un per els usuaris de la bicicleta, que tenen la prioritat i un minut després per els cotxes, aquests usuaris ja han tingut temps de continuar el seu recorregut en línia recta i els conductors d’automòbils esperen un senzill minut per girar el carrer amunt o continuar.

Has tornat al teu poble de la terra ferma, però no de la manera que haguéssis desitjat.
Descansa en pau.

Fotografia de l’article de Clara Blanchar, El Pais digital, redacció Catalunya.

Dia de Reis. Al balcó hi havíen regals. Molts, per a tothom. Llibres, CD, roba, una taula auxiliar, camisa, pijama i un Airport Express, un aparatet d’Apple, per connectar, imprimir i reproduïr en Wi-Fi.
Dinar plegats. Una paella, molt bona. Aperitiu. Ví blanc del Penedès, de nom ‘Silencis’, i el tortell de Reis !  
Molt bò. Poema. Corona de Rei i dins la fava, ves a saber on.
El Rei se l’ha emportat en G., com ha de ser. En acabar de menjar el tros corresponent, he volgut repetir, la torna, i … m’ha tocat la fava !! Sí, no penseu malament, la fava de dins el tortell. 

Què hi farem ! De fet jo ja havia pagat el tortell ….. Espero que enguany no sigui tenebrós ni em toqui pagar moltes coses.

Ha estat un dinar joiós i com diu el poema que ens hem trobat en obrir l’embolcall del tortell:
Si la fava tu has trobat
paga el tortell sens recança
i no perdis la esperança,
serà ser afortunat.

…. esperem !  ..//..
 

En una entrevista al periodista José Martí Gómez (diari ARA) vaig llegir:
La meva sensació és que els diaris d’abans eren més dolents que els d’ara, però hi havia més vida a les redaccions. Internet ha matat el periodisme de carrer, trobo a faltar històries de vida. Es fan cròniques judicials en els grans casos, però no en casos petits en què moltes vegades hi ha més suc.
Quan vaig començar a fer tribunals, un dia va sortir un magistrat i em va dir: ”de derecho no tienes ni puta idea, verdad?’ Jo em vaig quedar acollonit i li vaig que dir que no, i em va dir: ”Se nota, por eso tus crònicas están muy bien”. Al cap d’uns mesos em va dir: ”Ya sabes un poco de derecho, ahora tus crónicas ya no valen nada”.

I he llegit unes cròniques judicials, gens mediàtiques, però crec que molt importants per conèixer i saber el què passa.
Perdoneu, però no veig el govern dels millors per enlloc. No hi han assesors jurídics o econòmics ? Sí, és clar, l’empresa Pricewaterhouse Coopers, que va guanyant concursos per ser els consultors que han d’assessorar com retallar costos acomiadant personal.
Tot el que sé ho he llegit a la redacció Catalunya del diari El Pais-Digital. He cercat ja fa temps les notícies en altres diaris, res de res. Menteixen els periodistes d’aquest diari? Ténen ordre de silencis sospitosos tota la resta ?

Incàsol: 19 treballadors acomiadats – vigilant, conserge, enginyers, administratius. Jutjat Social no. 12 de Barcelona. Comiat declarat nul. El jutge va entendre que una empresa pública no pot acomiadar els seus treballadors per motius econòmics, perque no es regeix per els mercats de treball.
Han ingressat els salaris, pagues extres, costos dels judicis i els treballadors s’han de reincorporar al seu lloc de treball, el mateix.
Despesa o retallades ?

Una dona, directiva del Consorci Català Films, va ser acomiadada després que informés del seu embaràs. El comiat també ha estat declarat nul i ha tornat al seu lloc de treball, el mateix, i a més li han pagat 50.000,- Euros per danys morals.

 

Pricewaterhouse Coopers, assesors del govern dels millors, malgrat aquests fiascos (i d’altres pendents de sentències), ha tornat a guanyar un concurs per ”reorganitzar l’empresa pública”. Cinc sentències més han declarat improcedents els acomiadaments de treballadors del Servei Meteorològic, Institut Cartogràfic, Forestal Catalana i l’Agència Catalana de la Vivenda.

Acomiadar per estalviar, per retallar, deixar sense feina a treballadors, no pas a consultors o alts càrrecs ( el cost seria massa alt, perque de fet també seríen improcedents).

Els casos judicials petits són el reflex del què passa. No ens hem d’emmirallar en els grans corruptes (Millet, Urdangarin, Quatrecasas, Gürtel, Palma Arena etc. etc.). Els petits, aquests treballadors i treballadores, siguin funcionaris o no, són els que mantenen tot aquest castell de l’economía i la política, i els que finalment són els que paguen els plats trencats del govern dels millors i dels ”grans” empresaris, directius, experts i consultors, que fan malament la seva feina.

 

Ahir a Girona. Van trobar dos cossos sense vida en un habitatge. El de la dona amb signes de violència. L’home es va suicidar després de l’assassinat.

Tan sols tres díes de l’any 2012 i ja hem de denunciar aquesta violència injusta, cruel, sense sentit. I no podem deixar de fer-ho. Recordar a tothom que sí, aquesta violència no s’atura.
El meu sincer condol i la tristor que sembla no em vol deixar mai.

Una flor de lotus  en un estany prop d’un riu cabalós del sudest asiàtic. Aquesta flor és la vida emergent dins un fangar, un estany d’aigua bruta i pudenta.
Vol viure i ho aconsegueix d’una manera bellíssima.

 

Htoo Eain Thin és un dels millors músics a Birmània. Les seves cançons m’acompanyen sovint a casa. Va morir l’any 2004 en circumstàncies encara no aclarides. Aquesta cançó és plena de vida, de música, d’emocions. Amb l’ajut del meu amic en K. estic traduïnt la lletra. Val a dir que la Junta Militar del país aplica una censura ferotge, i les lletres de les cançons són tendres, emotives, la mare, l’amor, la tendresa, els paisatges, res que pugui destorbar la ‘convivència’, segons els censors.
El mes passat, l’any passat, Daw Aung San Suu Kyi va rebre a casa seva més de 60 artistes, músics, directors de cinema, escriptors, poetes. La fotografia que he deixat en l’arxiu n’es la prova. Un canvi molt gran, molt, en la vida dels birmans.
Mai hagués pensat que tots aquests artistes poguéssin ser amb ella i a casa seva i la fotografia publicada en tots els diaris.

Aquell encontre s’ha convertit en un gran concert multitudinari que es celebrarà a Yangon aquest mes de gener on actuaran els millors grups de música i cantants del país.
Bandes famoses, com Emperor i el seu cantant Zaw Win Thint, Metal Zone, Heaven Born, Lazy Club, desconegudes en el nostre món occidental.
La recaptació per als infants de les ètnies Kachin i Karen, majoritàriament, que malviuen en camps de refugiats i prop de les fronteres on pateixen atacs indiscriminats de l’exèrcit del seu propi país.

Daw Aung San Suu Kyi presentarà el concert i s’espera una assistència massiva. Un altre dels canvis que viuen a Birmània. Un concert multitudinari organitzat per la NLD, el partit polític opositor als militars.

Htoo Eain Thin hauria volgut ser-hi. El poble no podrà escoltar la seva música, però estic segura que algún dels grups de rock i cantants li retran un homenatge i cantaran alguna de les seves cançons.

Fotografia: Amarapura – Pont U Bein. El sol marxa, l’any 2011 i tornarà a sortir l’any 2012.