Chào ông Viêt Nam

És la bicicleta que van deixar, ahir vespre, a la cantonada del carrer Diputació/Aribau. Centenars d’usuaris de la bicicleta van retre un homenatge a la dona morta el propassat dia 3 de gener per la tarda. El primer divendres de cada mes, arreu del món, el grup anomenat ”Critical Mass” (Massa crítica), reinvindica l’ús de la bicicleta i es concentren sempre uns centenars de persones des de San Francisco, passant per Amsterdam, Londres, Paris, i moltes més ciutats del món.

Aquest divendres va ser especialment trist a Barcelona.
Coneixia a na T. Treballava de dependenta en una parada del Mercat on compro. No va anar a treballar el dia 3 de gener per la tarda i es van amoïnar. Ella sempre tan puntual!
Van preguntar i la resposta va ser terrible. Sí, era ella. Morta. No obriria la parada l’endemà. Alguns diaris van publicar una fotografia menyspreable a primera pàgina; un camió, la bicicleta destrossada i entre les rodes el cos d’una persona cobert per aquests plàstics de color platejat brillant.
Tots els que la coneixíem sabíem qui era la persona, podíem entreveure el seu somriure, la seva elegància, la seva discreció.
No vull pensar que en ser una persona anònima, publiquéssin la fotografía. On és la ètica? I els fills ? I els amics? I la mare ? I els companys de feina ?

Els manifestants d’ahir vespre van aixecar les bicicletes mirant al cel. Les associacions d’usuaris de la bicicleta han exigit als responsables de circulació de l’Ajuntament de Barcelona de vetllar per la seguretat dels usuaris d’aquest mitjà de transport, que no fa soroll, no contamina i no arriba a grans velocitats.
Una bicicleta blanca (White Bikes/Ghost Bikes) és ara en aquesta cruïlla.

Senzillament regular els semàfors de les cruïlles on hi hagi un carril bici. Na T. circulava per el carril en línia recta, correctament. Tenia la prioritat. El camió va girar a la dreta per enfilar el carrer d’Aribau. No la va veure o tampoc va pensar que podía circular una bicicleta.
Només que el semàfor estigués sincronitzat, un per els usuaris de la bicicleta, que tenen la prioritat i un minut després per els cotxes, aquests usuaris ja han tingut temps de continuar el seu recorregut en línia recta i els conductors d’automòbils esperen un senzill minut per girar el carrer amunt o continuar.

Has tornat al teu poble de la terra ferma, però no de la manera que haguéssis desitjat.
Descansa en pau.

Fotografia de l’article de Clara Blanchar, El Pais digital, redacció Catalunya.