Rangoon: Art of Freedom Film Festival
S’hi han presentat 54 pel.lícules, documentals i curtmetratges.
Totes rodades i fetes dins el país, per artistes birmans i amb els pocs mitjans que tenen.
Documentals i curtmetratges on es pot veure el sentit de l’humor, la ironía, la denúncia, del sistema politic que pateixen des de fa més de 62 anys i per primera vegada sense el comité de censors !
Han escollit un nom excel.lent per aquest Festival: Festival de Cinema i Art Lliures.
Les pel.lícules guanyadores ja es poden veure lliurement per You Tube, sense censura.
Veure una pel.lícula de 40 minuts – Ban that scene -, millor comédia – on ironitzen com el comité de censura miren les pel.lícules i ” talla per ací, talla per allà, això no pot ser, què diran de nosaltres els forasters, ací no hi ha corrupció ” i sobtadament entren uns cistells plens de menges i regals, que aquest comité accepta amb molt de gust, és un canvi difícil de creure tot just fa uns mesos.
El Festival ha estat un èxit. La gent es fregava els ulls. Uuf! Han vist un reguitzell de curtmetratges, documentals, pel.lícules, en un cinema de Rangoon, sense haver d’invertar-se cap enginy per entrar a internet i veure-les a casa, d’amagat.
Jo he escollit el curtmetratge guanyador:
–Click in Fear– , http://youtu.be/rPpBKhhhVGs
per mostrar la qualitat dels treballs, i a més, recordar que encara hi han presoners polítics, com el monjo jove que es manifesta amb el bol d’almoina cap avall i que el reporter gràfic Law Eh Soe va fotografiar. Aquesta fotografia va ser una icona de la gran manifestació, una ofensa molt greu per el Govern. Un novici que rebutja les almoïnes del govern ! Law Eh Soe, avui exiliat, ens comenta, que la llibertat encara no és una realitat en el seu país. No sap encara on és el monjo de la fotografia.
També trobo que l’editor, director, càmera de Democratic Voice of Burma (DVB) Sai Kyaw Khaing ha fet una molt bona feina i finalment el narrador, en Pascal Khoo Thwe, Llicenciat en Literatura Anglesa per l’Universitat de Cambridge, és tot un prestigi.
Vaig escriure un apunt –Birmània-Danmark- on feia esment del llibre escrit per en Pascal Khoo Thwe – From the land of the ghosts – i que tant em va ensenyar per comprendre millor el seu país.
Aquests canvis en la vida diària són positius, sens dubte, però no han arribat al poble, als treballadors, als presoners, a les ètnies que són foragitades dels seus pobles. Continúa el meu escepticisme, encara que va minvant, poc a poc, amb el tempo del sudest asiàtic.
El partit democràtic NLD ha estat admès per concórrer novament en futures eleccions i les primeres, parcials, seràn durant la primera setmana del mes d’abril, i Daw Aung San Suu Kyi s’hi podrà presentar.
Ella ha manifestat que creu en el President, el militar reconvertit en civil, Thein Sein, però desconeix el pensament dels alts càrrecs militars que dominen un exèrcit de més de 400.000 soldats.
Una situació, que hem fa pensar amb Nelson Mandela i Frederik DeClerk.
Fotografia: Manifestació setembre 2007. Novici. Fotògraf: Law Eh Soe.