Chào ông Viêt Nam

Els meus amics en A. i na T. van ser a Barcelona uns díes, poquets.Ells van ser els que em van ‘convidar’ a visitar el seu país ara ja fa sis anys. Com passa el temps! Des de aleshores he fet diferents viatges i no fa dos anys vaig tornar a Viêt Nam. Continúa la meva seducció per aquest país i la Ciutat de Hà Nôi, aquest poble-ciutat o ciutat-poble.
Amics, coneguts han viatjat a aquest país i sempre m’expliquen les anècdotes, els indrets visitats, el menjar, la gent, els paisatges, els arbres, la natura, Ha Long.
Amb na Thuy tinc un contacte regular via email. Ens expliquem les coses de cada dia.

L’altra nit, tot sopant els tres en un molt bon restaurant de la meva Ciutat, en A. i na T. em porten una bossa plena ….. Un calendari preciós en el que cada dia és un full i on puc veure escenes quotidianes del país, el dia i el mes, i també el dia llunar. Hauré de fer ús del diccionari, perque hi ha molta lletra i he de saber què vol dir !
Paper d’arròs per fer nems (rotllets). Els que trobo en alguna botiga asiàtica no són ni de bon tros de la mateixa qualitat.
I també m’han portat bolets, shitake petits, i fongs assecats, que ells anomenen ‘orelles d’arbre’, collits a Viêt Nam.

Finalment dos paquets de fideus de mongetes mung. Sí aquells paquets de fideus tan i tan primets i que són tan bons en una sopa, o amb els shitake, o fregits.
Tinc doncs intendència de productes asiàtics per alguns díes. I un afegitó: Amics han tornat de Birmània i m’han portat laphet ! Un complet, vaja.

Parlem que el dia 23 de gener és el Nou Any, la festa del Tê’t, l’any del drac. I tot són preparatius. Ja comencen a cuinar i guardar les menges. Comprar flors. Enguany ha estat un hivern molt fred. Fins i tot a Sa Pa l’estany s’ha glaçat i molts búfals s’han mort de fred! La gent els cobreix amb mantes o els entra a casa. Sense ells, no poden treballar.
Però els cultius de presseguers i albercoquers han florit molt i molt bé. Perque no és festa del Tê’t si no tens un petit arbre o branques d’aquests arbres fruiters en flor a casa.
També m’expliquen com estan arribant molts europeus cercant feina al seu país, titulats universitaris i com han minvat els turistes occidentals, no pas els asiàtics, de Xina majoritàriament.

La família està bé, els pares, oncles, tietes, nebots i nebodes. Vaig preguntant i tot són respostes positives. Els pares han rehabilitat una vella casa de la família en un poblet no gaire lluny de Hà Nôi i estàn cofois. 

I jo escolto i escolto, i conversem i recordem. La meva imaginació vola envers Hà Nôi per viure les festes del Tê’t. Em diuen que més de mig milió de vietnamites que viuen a l’estranger tornen aquests díes per anar als seus pobles i viure les festes amb la família que encara són a Viêt Nam.
El dia 23 de gener és a tocar la cantonada. Un nou any i el drac que és a punt d’entrar per la porta.

Fotografia: La taula preparada per els ancestres familiars. Els menjars i les flors, i les notes en paper vermell penjades de les branques.

Arxiu: Transport en motocicleta dels arbres i branques en flor.