Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Une flûte enchantée – Comiat de’n Peter Brook – Grec’11

Publicat el 12 de juny de 2011 per rginer

Peter Brook ha deixat, ha marxat del seu teatre de Les Bouffes du Nord, i el seu comiat, ha estat una versió lliure, teatre, de La Flauta Màgica de W.A. Mozart.

Sí, jo vaig ser a la representació de La tragèdia de Carmen, al Palau de l’Agricultura, un antic pavelló de l’Exposició de l’any 1929 convertit en un magatzem, i que ell va descobrir, i va voler, i va insistir, que era en aquell espai on volia representar la seva Carmen. L’any 1985 es va inaugurar oficialment aquest espai, Mercat de les Flors, amb la representació del ‘Mahabarata’ dirigida per el mateix Peter Brook i una gran cúpula de 12 metres de diàmetre per donar la benvinguda als espectadors, obra del gran Miquel Barceló.

Sí, jo també hi era i vaig escollir veure-la d’una tirada, un dissabte. Fent cua ja a les dues del migdia i no vaig sortir del teatre fins ben bé les quatre de la matinada.
He estat i sóc una fidel espectadora de totes les obres de’n Peter Brook, les que he pogut veure, a Barcelona o a Salt.

I la meva amiga M. va fer un esforç fent cues per poder anar a veure el proper dissabte aquesta flauta màgica, premi Molière a França.
Com sempre, intèrprets joves, de diferents nacionalitats. Improvisen, juguen, exploren noves formes, riuen, canten, interpreten, en un bosc de pals de bambú i sobre una catifa, com sempre, descalços.
Brook ens explica el seu conte, la ‘seva’ flauta màgica i no sé res més.
El dia 18 de juny, el proper dissabte, no seré amb la mare el dia del seu aniversari, però en el fons sí que seré al seu costat admirant una vegada més teatre del pur, i escoltant una música inigualable de’n W.A.Mozart, i escoltant les paraules dites per els actors, actrius, i cantants en diferents llengües.

He trobat aquest petit video, de comiat d’aquesta flauta màgica que de ben segur ens ferà fer volar els somnis i la imaginació.

http://youtu.be/ZJLmCDWQyDw

Htoo Eain Thin: Un gran músic

Publicat el 11 de juny de 2011 per rginer

Vaig escriure un post  –  clickeu ACÍ – de’n Htoo Eain Thin, músic birmà, mort l’any 2004. A You Tube he anat trobant videos de les seves últimes actuacions. 
És difícil trobar la seva música a la xarxa, i és molt bò. Cada vegada que l’escolto m’agrada més. Sí que hi han cantants que interpreten les seves cançons, molts, però no és el mateix. La seva personalitat i el seu talent són únics. És molt estimat per els birmans i també per tots els que ens agrada la bona música.

El problema és que la lletra està escrita en birmà …… però ja aconseguiré fer la traducció. Aquest video recull la seva última actuació.

El calendari Vinçon

Publicat el 10 de juny de 2011 per rginer

Existeix el Mount Vinçon a Alaska i tenim la botiga Vinçon al Passeig de Gràcia.
Sóc ‘vinçonera’, molt.
El calendari Vinçon és un element més de casa.
A la mare li agradava molt perque els números són grans i els podia veure perfectament. Per Nadal, el calendari sempre era un regal per a ella, i per tots els de casa.

Després de l’incendi, el calendari va quedar malmès (fotografia en l’arxiu). Quan va venir el perit a fer les valoracions, la gent de neteja era a punt de llençar-lo i els vaig dir que ni parlar-ne, que aquest calendari havia de ser inclòs en el ‘contingut’. No ho veien clar, però finalment va ser inclòs.

Vinçon va enviar un e-mail informant del tancament de la seva botiga a Madrid. Vaig contestar (elogiant l’esforç que van fer, no reconegut) i els vaig preguntar si teníen algun calendari de 2011 en stock, per les causes ja explicades. També vaig esmentar la ‘cara d’estranyesa’ per part del perit.

Vinçon em va contestar algunes setmanes més tard : Ens ha costat molt trobar-ne un de calendari, però ho hem aconseguit. I oblidis de l’assegurança. Li regalem el calendari. Pot passar a recollir-lo a expedicions, referència ……

Un detall i dels bons per part de la botiga Vinçon. Ni sóc coneguda, ni faig grans compres, però això sí, fidel molt, ‘vinçonera’ encara més i no passa any que no passegi per la botiga, remenar, xafardejar, seure. Perque és certament un ‘boulevard’ convertit en botiga. El calendari és una compra segura, i altres coses que vaig trobant, de preus assequibles i molt útils. Senzillament s’ha convertit en el ritu trimestral.

Reconec que ahir em vaig emocionar quan el calendari era novament al seu lloc.

Gràcies Vinçon !

Fotografia: Calendari febrer 2010 abans de l’incendi.
Arxiu: Calendari després de l’incendi.
          Calendari al seu lloc, dia 9 de juny 2011.

Hanna & Kip: Convento di Santa Anna – El Pacient Anglès

Publicat el 8 de juny de 2011 per rginer

Ahir en un curs a la Biblioteca Jaume Fuster, el professor va posar una música.
Ràpidament la vaig reconèixer i vaig recordar la pel.lícula d’Anthony Minguella ‘El Pacient Anglès’. L’he vist tres, quatre, cinc vegades ? He escoltat la música de’n Gabriel Yared molt sovint. No us perdeu les variacions Goldberg de Bach també formant part del muntatge musical d’aquesta extraordinària pel.lícula.
Aquesta escena em va fascinar, i encara em fascina. Desitjaria viure uns moments com aquests … la bellesa, l’amor, la sensibilitat.
Cinema, música, emocions, amor i tot en un context de guerra, però que els dos protagonistes, la Hanna i en Kip,  en poden fugir i viure uns moments de felicitat.

Memòria

Publicat el 8 de juny de 2011 per rginer

La vida no és el fi; el fi és la llibertat. El largo viaje (1963)

Setze mesos a Buchenwald marcaríen tota la seva vida. Havia de triar entre escriure o viure. Va decidir viure … fins l’any 1963 quan va començar a escriure.

La butaca – Cròniques d’un incendi

Publicat el 7 de juny de 2011 per rginer

Quaranta-set díes després de l’incendi – clickeu ACI – ja han començat les obres per reparar tots els danys provocats per la negligència i irresponsabilitat de la veïna del pis de baix. Han estat díes i díes de valoracions, visites, acords, negociacions amb la companyia asseguradora (tinc una assegurança Llar) mentre faig d’okupa al pis del meu fill. És llarg, feixuc i he arribat a un cansament mental important.

En Manolo i en Lorenzo són paletes de tota la vida; més de quaranta anys treballant en aquest ofici. Han enderrocat ja el sostre i van protegir els pocs mobles que queden al menjador. Un d’ells …. la butaca amb orelleres. També té més de quaranta anys i amb història. Quan la van moure, tothom va poder constatar que les molles estàn soltes, totes, i certament és per llençar …. però és la meva butaca. Una funda, uns coixins i és el lloc per llegir, per fer la becaina, per pensar. No m’enfonso pas. Les orelleres són a mida i els posabraços amples i comfortables. El meu oncle treballava a la ‘Fàbrica Vermella’ del carrer d’Escipió, després coneguda com MATESA.
Va portar una peça de roba preciosa i els pares van fer venir el tapisser del barri.

Tenia arxivat aquest apunt a ‘editar esborranys’. Avui 78 díes després encara no visc a casa. Ha de venir en Manuel, el pintor. Cal pintar tot l’habitatge. La seva mare està molt greu, i ja els han dit que el decés no es ferà esperar. M’ho va dir, i jo l’he contestat que no es preocupi, que primer és la mare i que sigui al seu costat.

L’habitatge està de més bon veure ara, el balcó nou, persianes, l’estenedor. Fusta bona, de pi, però el que més m’atabala són les caixes on van anar posant tot el que veien, sense més. Quan em diuen ….  Que bé tindràs l’habitatge nou i net, i pensa que és com una mudança !!! Ha, ha, ha ….. a les mudances tot ho col.loques ben organitzat en caixes, ara no sé n’hi que hi ha dins, ni tan sols si em trobaré objectes que hauré de llençar. Si vull tenir casa meva neta, nova, brillant, ho faré quan jo vulgui o pugui, no per la negligència i irresponsabilitat d’una veïna.
Quan el pis estigui ja tot pintat, treurem les coses de les caixes i els llibres. Haurem de netejar novament els objectes, perque encara hi han petjades de sutge arreu.
Encara no he comprat el nou ordinador, perque l’iMac comprat tot just fa dos anys, va dir que després de les altes temperatures del foc, no podía continuar.

I han anat passant els díes, i l’esborrany ha continuat en un  ‘stand by’. L’habitatge ja està pintat, sostre fet, balcó instal.lat, persianes. L’Emili és un excel.lent fuster. Només les caixes on la gent de la neteja em va entefonar tot el que van trobar.
Han estat díes llargs i trists per anar furgant dins les caixes, trobant objectes, llibretes, llibres, diccionaris, calendaris, notes, esborranys, documents, fotografíes, pedres, postals, branques de fulles seques, quadres, els tres savis vietnamites, el llibre del ‘Sol, Solet’ de Els Comediants, el teclat de l’ordinador que no sabia on era. Cada vegada que agafava un d’aquests objectes, les mans negres. He llençat moltes coses, moltes amb llàgrimes i tristor. D’altres, de color fosc i feina per netejar, però ara sé que hi ha dins les caixes, on he de col.locar les coses.

Vaig aconseguir que tornés el perit per fer una nova valoració del contingut i per fer una neteja a fons. Tindré la sort que l’assegurança m’augmenti la valoració del contingut ?????

Els de la neteja han tornat, 105 díes després de l’incendi. Aquesta setmana estarà novament net, no del tot, però espero poder tornar a casa i acabar la feina.

La butaca és al seu lloc. Una veïna m’ha dit que la ‘reconvertirà’ i quedarà com nova.

Els de l’empresa de neteja m’han trucat aquest matí (dilluns); no poden venir. Un ‘imprevist’. Vindràn dimarts. Sí, aquest matí, els dos joves romanesos, Gabriel i Marin, han arribat puntualment a les nou del matí. 

La llum al final del túnel sembla cada vegada més propera.

Continuarà ……..

Quatre assassinats més de dones …..

Publicat el 2 de juny de 2011 per rginer

I continuem denunciant …..

Avui l’home de 79 anys ha assassinat la dona a Musera i seguidament s’ha suicidat. 

Ahir un home de 72 anys mata a cops de destral la seva dona de 64 anys a Mieres.
Ha estat detingut.

Ahir també, a Móstoles, la dona va ser morta a ganivetades per el seu ex-marit a casa, i ell es va intentar suicidar. Està hospitalitzat.

Els pares d’una noia jove de 26 anys, mare d’una nena de cinc anys, van denunciar la desaparició de la noia. Hi ha un sospitós, el seu company. Cautelarment ha estat detingut, mentre les feines de recerca han començat fa més de dos díes.
I aquesta tarda llegeixo que s’ha trobat el cos mort d’aquesta noia, estrangulada.
Un amic del seu ex company ha estat detingut com encobridor d’aquest crim.


Molts casos de desaparicions, o morts sense haver trobat els cadàvers apareixen com a notícia, però mai sabem si les sospites han estat fundades o el sospitós és innocent.
Hi han notícies d’aquestes violències que es dilueixen en el temps i ningú ja no les recorda. Aquesta vegada sí que la notícia ha estat publicada.

Quatre dones assassinades aquesta setmana ……… Horrorós ! Denunciar, denunciar, denunciar, denunciar …….

Tristor, ràbia, i el meu sincer condol, per aquestes morts.

Les flors en companyia d’una papallona davant mateix d’un monestir budista. Pau, serenor i vida ….

Bombardejar ciutats en temps de guerra – Barcelona

Publicat el 2 de juny de 2011 per rginer

Avui 2 de juny, ”Festa della Repubblica” a Itàlia, ha estat la data escollida per AltraItalia, Associació de súbdits italians i que viuen a Barcelona, antifeixistes i progressistes, per presentar davant ”la Audiencia Nacional de Madrid” una querella per crims de guerra contra l’Estat italià.
Concretament, entre 1937 fins el mes de gener de 1939.

Mussolini estava cofoi de poder utilitzar un avió magnífic, el Savoia Marchetti S.79, per llençar bombes contra la població civil i una Ciutat, Barcelona, i així provocar la por entre el poble. Un acte feixista, criminal, i en contra de qualsevol dels drets dels humans.
El primer bombardeig va començar un 13 de febrer de 1937 i l’últim el 25 de gener de 1939. Un total de 385 alarmes, un milió de kilos d’explosius, 1903 impactes de bombes. 1.808 edificis afectats.
I aquests aviadors feixistes de la Aviazione Legionaria (al servei del bàndol franquista) amb base a les Illes Balears van assassinar 2.700 persones i van resultar ferides aproximadament 7.000 persones.
Barcelona té el ”mèrit” de ser la primera Ciutat martiritzada i bombardejada des de l’aire, com ho van ser Varsòvia, o Coventry, o Londres, o Dresden, o Hamburg o Hiroshima.
La denuncia coincideix amb el tràmit al Parlament de Catalunya d’una proposta, crec que per part de ERC, perque el Parlament reclami a l’Estat italià el perdó per aquests fets.
AltraItalia també ho demana. L’Estat italià va fer una denuncia similar i va demanar a Alemania el perdó per tots els assassinats de civils que van fer durant la guerra. Alemania va complir, i va demanar perdó.

Anna Raya de 82 anys també signa la denuncia, com acusació particular, com també Alfons Cànovas. Anna va patir ferides greus quan era a l’escola del carrer de Baluard (1r d’octubre de 1937) a la Barceloneta i el pare del senyor Cànovas va morir mentre treballava com estibador als Magatzems Generals de Comerç al Moll de Barcelona (19 de gener de 1938).

El dia 2 de juny de 1946, després d’un referèndum, es va proclamar la República Italiana, i la querella vol que l’actual Govern d’aquesta República investigui aquest cas vergonyós i cruel, i demani perdó oficialment davant les víctimes i al Parlament de Catalunya i a l’Estat espanyol.

Crec que és necessari que la memòria estigui sempre present i que la història ens expliqui el què va passar. I més avui que els grups feixistes, xenòfobs i intolerants tornen a la vida pública i política, sempre amb mentides, moltes mentides.
Revisar aquest fet és molt important.

En la querella presentada també s’inclouen les paraules dites per l’actual Ministre de Defensa de la República d’Itàlia, Ignazio La Russa, abans del partit de futbol de la Champions entre el Real Madrid i el Barça, i es demana una disculpa:

– Nelle due partite vince el Real di Mourinho. Lui che può, bombarderà Barcellona.-

No, no es pot pensar en una broma o una anècdota, aquestes paraules dites per un Ministre de Defensa demostren un grau de violència i de menyspreu envers les víctimes dels bombardejos feixistes a la Ciutat de Barcelona molt gran.
Repugnant.

La foscor no ens ha deixat veure l’espelma encesa. La memòria no es pot perdre.
Oblidar tampoc. Aquesta iniciativa de l’Associació AltraItalia és d’agraïr i recordar a tothom el que va passar. Segur que encara hi ha gent, jove i no tan jove, que no sap res de les 2.700 víctimes, dones, homes, infants, el poble que era a la Ciutat intentant viure i sabent que lluny el pare, l’avi, el germà, el marit, l’oncle, lluitaven per defensar la llibertat. Ells i elles ignoràven que a casa seva, a Ciutat, aviat arribaríen els Savoia Marchetti S.79 per llençar bombes i matar a gent.
Del 16 al 18 de març de 1938 – els tres díes més sagnants-, 12 bombardejos cruels, terribles, massius, van causar 670 morts – el 15% del total !!

 

Amnistia Internacional: 50 anys

Publicat el 1 de juny de 2011 per rginer

Diuen que un petit fet, va inspirar al britànic Peter Benenson a parlar amb un grup d’amics activistes i començar a lluitar per defensar els drets humans a tot el món.
Any 1961. Amnistia Internacional va veure la llum.

Dos estudiants portuguesos celebràven la llibertat i alçaven la copa de cava. Van ser detinguts per aquest fet. Avui Amnistia Internacional té més de tres milions d’afiliats arreu del món i ha aconseguit l’alliberament de més de 50.000 presoners i sempre és al costat de les persones que pateixen injustícies.

Millor encendre una espelma que malparlar de la foscor. 
Unes paraules dites l’any 1961.
Cartes, informes, activisme, més cartes, més informes, més accions.
Avui encara hi ha més facilitats per denunciar les injustícies, twitter, facebook, fotografíes, immediatesa.

Aquest cap de setmana es va celebrar aquesta efemèride, 50 anys ja de la seva existència.
Be one more, ask one more, act once more.
Urging supporters to encourage at least one more person to take action for human rights.
Sí, ser un més, preguntar a un més, actuar una vegada més. Sempre hi ha temps per parlar i encoratjar a la gent en defensa dels drets humans.

Wai Hnin Pwint Thon : Una noia, filla d’un presoner polític no violent, en un país on una dictadura cruel i temible governa des de fa més de 60 anys. El pare és a la presó fa molts anys. Es manifestava pacíficament demanant llibertat.
L’espelma encesa … empresonada.