Chào ông Viêt Nam

Existeix el Mount Vinçon a Alaska i tenim la botiga Vinçon al Passeig de Gràcia.
Sóc ‘vinçonera’, molt.
El calendari Vinçon és un element més de casa.
A la mare li agradava molt perque els números són grans i els podia veure perfectament. Per Nadal, el calendari sempre era un regal per a ella, i per tots els de casa.

Després de l’incendi, el calendari va quedar malmès (fotografia en l’arxiu). Quan va venir el perit a fer les valoracions, la gent de neteja era a punt de llençar-lo i els vaig dir que ni parlar-ne, que aquest calendari havia de ser inclòs en el ‘contingut’. No ho veien clar, però finalment va ser inclòs.

Vinçon va enviar un e-mail informant del tancament de la seva botiga a Madrid. Vaig contestar (elogiant l’esforç que van fer, no reconegut) i els vaig preguntar si teníen algun calendari de 2011 en stock, per les causes ja explicades. També vaig esmentar la ‘cara d’estranyesa’ per part del perit.

Vinçon em va contestar algunes setmanes més tard : Ens ha costat molt trobar-ne un de calendari, però ho hem aconseguit. I oblidis de l’assegurança. Li regalem el calendari. Pot passar a recollir-lo a expedicions, referència ……

Un detall i dels bons per part de la botiga Vinçon. Ni sóc coneguda, ni faig grans compres, però això sí, fidel molt, ‘vinçonera’ encara més i no passa any que no passegi per la botiga, remenar, xafardejar, seure. Perque és certament un ‘boulevard’ convertit en botiga. El calendari és una compra segura, i altres coses que vaig trobant, de preus assequibles i molt útils. Senzillament s’ha convertit en el ritu trimestral.

Reconec que ahir em vaig emocionar quan el calendari era novament al seu lloc.

Gràcies Vinçon !

Fotografia: Calendari febrer 2010 abans de l’incendi.
Arxiu: Calendari després de l’incendi.
          Calendari al seu lloc, dia 9 de juny 2011.