El propassat dia 16 de maig 2010, Tin Min Naing i Kyaw Win Aung, dos nois de 15 anys, van anar de cacera, al bosc, al camp, prop de casa seva, el poble de Pyontaza, al sud de Bago o Pegu, no gaire lluny de Rangoon o Yangon (Birmània o Myanmar). Volíen caçar rates de camp, per poder menjar a casa.
De sobte apareixen uns soldats de l’exèrcit birmà, soldats a les ordres del govern, de la Junta Militar, Moe Win, San Ko Ko i el tinent Kyat Moe Khaing, del Batalló d’Infanteria no 586 amb base a Pyontaza.
Van intentar agafar els nois, sobretot a Tin Min Naing, ja que van pagar 500,000 kyats (USD 500,-) als seus pares per a reclutar el noi per convertir-lo en un valent i gloriós soldat del seu exèrcit.
Tin Min Naing s’hi va resistir, no volia convertir-se en un soldat, no volia aprendre a matar, no volia entrar a formar part d’aquest exèrcit. Tots dos van córrer, van fugir i els soldats van disparar, dos trets a l’esquena de Tin Min Naing i el van rematar . El seu amic en estat de xoc no es va moure. Se’l van emportar a la base militar, i en veure el seu estat emocional, el van deixar lliure.
Aquest fet no és únic, no es nou; a Birmània en saben molt d’aquests reclutaments forçats. Més de 70.000 nens i nenes soldats formen part d’un exèrcit molt nombrós, més de 400.000 !! Però aquest incident ha anat més enllà. Els soldats no guanyen gaire diners i els donen un bonus, per entendre’ns una paga extra, per cada nen o nena que puguin reclutar, per força o voluntàriament.
Jo d’això en dic ‘genocidi’; fer desaparèixer les noves generacions i impedir que vagin a les escoles i que puguin canviar un dia el seu país. El seu refugi són els monestirs budistes, monjos o monges; o el sacrifici dels pares que rebutgen, si no són forçats, a rebre diners per els seus fills a canvi del reclutament.
Els estats emocionals dels nens i nenes que han pogut fugir de l’exèrcit és ja un problema i en són milers i milers els refugiats als camps de la frontera amb Tailàndia i el més greu amb un futur absolutament incert i sense il.lusió.
Human Rights Watch denuncía una i una altra vegada aquest fet; les Nacions Unides denuncíen; tots els organismes mundials també; però el General Than Shwe el deixen fer. Vergonyant, ignomiós, trist, hipócrita, cruel … aquest món globalitzat fa molta, molta por.
Una de les moltes fotografíes que vaig fer durant el meu viatge per Myanmar (Birmània) durant els mesos de setembre/octubre 2009. Qui pot saber si aquests nens un dia seràn reclutats a la força ?
No s’ha d’oblidar mai el què passa a Birmània si qualsevol turista vol viatjar i conèixer aquest país. No fer preguntes, no esperar respostes. El silenci és el que hi ha …. i la resistència i la lluita pacífica del poble hi és present.
Avui fa 14 anys i 319 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
