Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Poesia: Any Joan Maragall

Publicat el 11 de juny de 2010 per rginer

Tots els matins comença el dia amb el cant de la merla, el vol de les tòrtores, la parella de garses, però sobretot el vol elegant, bell, vertiginós de les orenetes.
 
En aquest any Joan Maragall, m’agrada un poema que va escriure l’1 de febrer de 1880:

A L’ORENETA

De l’estiu les primeres alenades
te duen sota el cel de nostra terra,
i enjogassada sempre i falaguera
enjoies nostres tèbies matinades.

Mes tan bon punt l’hivern, amb mans glaçades,
despulla de verdô el prat i la serra
travessa l’ample, insegur mar, lleugera,
altres brises cercant més temperades.
Quant feliç fóra el geni, si podia
com tu fugir de la realitat que el mata,
i en ales de valenta fantasia,
passant de l’ideal, el mar de plata,
pogués trobar l’indret on pura, ardenta,
la flor de l’inspiració, encesa hi esclata !

Des del balconet, un cel blau i les orenetes enjogassades volen i volen i jo vaig seguint aquest vol.

Presoners polìtics a Birmània – MLK/U2

Publicat el 8 de juny de 2010 per rginer

Un video emocionant, ben fet, i amb una cançó meravellosa que un dia els U2 van cantar, crec que era per l’any 1988, i que s’escau perfectament. En poc temps Birmània ha rebut dos premis de periodisme prestigiosos:
El 1r i 2n en el ‘Prix de la Photographie Paris (PX3) 2010 – James McKay (www.enigmaimages.wordpress.com) i Amnesty International’s Media Awards (Documental Burma VJ).
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/166050


Sleep

Sleep tonight

And may your dreams

Be realized

If the thundercloud

Passes rain

So let it rain

Rain down
on him

Mmm …. mmm ….mmm

So let it be

Mmm … mmm …mmm …

So let it be

Sleep

Sleep tonight

And may your dreams

Be realized

If the thundercloud

Passes rain

So let it rain

Let it rain

Rain on him


Avui fa 14 anys i 326 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Poetes i escriptors

Publicat el 7 de juny de 2010 per rginer
El motiu de la fotografía el podreu saber si desitgeu ‘vull llegir la resta … ‘

Enguany no he escrit un apunt que apareix habitualment en el meu bloc; agraïr a tots els poetes i escriptors blocaires d’aquesta casa per les bones estones que em fan passar. També hauría d’incloure els articles d’opinió i sensacions i sentiments, i també els blocaires ‘corresponsals’ que viuen lluny de la meva Ciutat. Al llarg dels anys, com a veïna d’aquesta casa, he anat aprenent noves formes de llenguatge, noves paraules, fruir de poemes meravellosos i magnífics, dibuixos, fotografíes, conèixer indrets, històries, nous llibres, sensacions. No fa pas gaires díes s’han celebrat setmanes de la poesia, i tots hem pogut copsar com els escriptors i poetes són vius, il.lusionats, i ens obsequíen amb belles paraules. Tot aquest món blocaire dins un Vilaweb que ens regala dia si dia també amb les seves noves tecnologíes amb programes de televisió, entrevistes, editorials, notícies, activitats. Ja ho he manifestat més d’una vegada; m’hi trobo bé, molt bé, en aquesta casa. Un poeta, un actor, Zarganar, empresonat a l’estat de Kachin a Birmània, no té la llibertat per poder escriure, ni tan sols ajudar a la pobra gent que va patir el cicló Nargis ja fa dos anys. Per aquest fet, ajudar al poble, sense autorització de la Junta Militar del seu propi país, va ser detingut, empresonat, jutjat i comdemnat a 65 anys de presó. Ha pogut fer arribar un petit poema al seu amic Hein Lin des de la presó de Myitkyina. És el meu agraïment a tots els poetes i escriptors del món.
EXCLUSIVE: Zarganar – A New Poem from inside Hell  

Enllaçant amb l’escriptura, els escriptors, els llibres, els blocaires, la fotografia que podeu veure correspòn a Kuthodaw Paya a Mandalay on podeu veure ‘El llibre més gran de món’.
Es va escriure l’any 1857 directament en 789 blocs de marbre on està escrit el Tripitaka, canon del budisme. Cada bloc/página té la seva pròpia stupa o capella individual.
Per poder llegir els 789 blocs es necessiten 450 díes. L’any 1900 es va fer una impresió en paper; 38 volums de 400 pàgines cadascún.
Un bloc de marbre …. un bloc escrit que apareix en una pantalla en un diari digital.
Les paraules continúen éssent el fil de la nostra vida, escrites en un bloc de marbre, en una pàgina de paper, en un bloc virtual, en una fusta, en una pared, en una mà.

Avui fa 14 anys i 325 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Novament la denúncia: Una dona ha estat assassinada

Publicat el 6 de juny de 2010 per rginer

Aquesta matinada, en un carrer de Salt; la companya sentimental del presumpte autor del crim, ha estat morta a ganivetades. El presumpte autor ha estat detingut a Mataró i ha confessat aquest nou assassinat, cruel, bàrbar, injust, bèstia.

I la tristor que m’envaeix en aquest matí plujós i gris.
El meu sincer condol i vaig copiant i copiant una i una altra vegada les flors blanques i roges que en els últims díes han anat apareixent en les meves denúncies. 

No sé ja que més dir; només denunciar i denunciar.

9 dones mortes violentament, cruelment, durant el mes de maig i fins avui.

Denunciar novament un assassinat: Una dona i el seu fill

Publicat el 4 de juny de 2010 per rginer

Ha estat avui, a Andalucia; l’home, ha matat la dona i el seu fill petit a ganivetades. Posteriorment s’ha llençat per el balcó, i està ingressat en un hospital amb un braç trencat.

No podem parar mai i cal denunciar aquests crims i aquesta violència, sense sentit, dolorosa, cruel.

El meu sincer condol i una tristor cada vegada més difícil de superar.

Ni tan sols vaig a cercar noves flors; senzillament repeteixo les mateixes dels últims apunts, blanques i roges.

Aquesta violència cruel no provoca primeres pàgines, ni manifestacions, ni solidaritats … ja  sembla com un fet habitual, una notícia repetitiva. Trist, molt trist.

Ha sortit el sol … Adéu, Espanya, sí.

Publicat el 4 de juny de 2010 per rginer

Magnífic i brillant el documental d’ahir vespre ‘ Adéu, Espanya ? ‘ i contenta de veure l’índex d’audiències i el seguiment fet per altres blocaires i moltíssima més gent.
Dolors Genovès és gran; ja ho varem veure en els altres documentals, com ‘Informe Nicolai’, per exemple.
Va ser una lliçó magistral i a més quan penses que es va començar a ‘cuinar’ ara fa dos anys …… i com ha anat tot canviant, poquet a poquet sense presses, i així cal continuar, amb normalitat, tranquil.litat. El sac es va omplint més i més per poder assolir una independència, si el poble ho vol i arguments , no tan sols d’identitat, hi són.
Els comentaris de la Genovès al final de l’emissió van ser magnífics i el día i hora d’aquest ‘Sense Ficció’ perfecte; dijous de Corpus i després la Patum; fantàstic !

La fotografía és del riu Mekong …. N’he publicat algunes més en altres apunts, un riu plàcid, tranquil, i que poc a poc va arribant a la mar, però de sobte aparèixen aquests ràpids tot just en la frontera de Laos amb Cambodia. Per tornar a la seva placidesa en un gran delta on ofereix unes riqueses i un benestar a la gent, immenses.

—  Ho aconseguirem, segur —

Adéu, Espanya ? – Independència

Publicat el 2 de juny de 2010 per rginer

Demà podrem veure tots per TV3 el documental signat per na Dolors Genovès i que ha titulat brillantment ‘Adéu, Espanya ?’.
Els treballs de Genovès han estat sempre molt seriosos i brillants, reals i fugint de tot partidisme i polític.  Es basa sempre en fets històrics.
La fotografia, una sortida del sol, riu Mekong, Laos; comença el dia, la il.lusió ..i el futur.

En un article d’un diari com ‘El País’ Catalunya, ens donen ja un primer tast d’aquest documental que va fer una prèvia a l’Universitat Ramón Llull. 

M’ha agradat molt i molt el començament d’aquest article signat per Carles Geli :

— Ramón y Cajal va anar a Oslo a recollir el Premi Nobel l’any 1906, un any després de la proclamació de independència de Noruega; un adéu, Suècia. El savi Ramón y Cajal va preguntar sorprès: Com ha estat possible  separar-se de Suècia ? La resposta va ser tan senzilla com: Perque el poble de Noruega ho va decidir, va exercir el seu dret com a poble i el seu parlament va votar. El resultat més d’un 95% per el SÍ. —

Com el tema Noruega no surt en el documental, només recordar una mica que la Unió de Kalmar, Dinamarca, Suècia i Noruega va ser una potència fins l’any 1521 quan Suècia va sortir de la Unió. Aleshores Noruega i Dinamarca van formar un sol estat fins l’any 1814.
Torna a aixoplugar-se sota el paraigua de Suècia, fins el día 7 de juny de 1905 en que el poble va decidir aquest dret d’exercir com a poble i va votar un per la independència. I no va passar res. Històricament i com a poble hi teníen dret.

Poc a poc, les consultes es van fent i sense presses, sense fer soroll, fent una bona feina ………  ho aconseguirem segur.

 

Història d’un reclutament -Nens/nenes soldats

Publicat el 1 de juny de 2010 per rginer

El propassat dia 16 de maig 2010, Tin Min Naing i Kyaw Win Aung, dos nois de 15 anys, van anar de cacera, al bosc, al camp, prop de casa seva, el poble de Pyontaza, al sud de Bago o Pegu, no gaire lluny de Rangoon o Yangon (Birmània o Myanmar). Volíen caçar rates de camp, per poder menjar a casa. 
De sobte apareixen uns soldats de l’exèrcit birmà, soldats a les ordres del govern, de la Junta Militar, Moe Win, San Ko Ko i el tinent Kyat Moe Khaing, del Batalló d’Infanteria no 586 amb base a Pyontaza. 
Van intentar agafar els nois, sobretot a Tin Min Naing, ja que van pagar 500,000 kyats (USD 500,-) als seus pares per a reclutar el noi per convertir-lo en un valent i gloriós soldat del seu exèrcit. 
Tin Min Naing s’hi va resistir, no volia convertir-se en un soldat, no volia aprendre a matar, no volia entrar a formar part d’aquest exèrcit. Tots dos van córrer, van fugir i els soldats van disparar, dos trets a l’esquena de Tin Min Naing i el van rematar . El seu amic en estat de xoc no es va moure. Se’l van emportar a la base militar, i en veure el seu estat emocional, el van deixar lliure.

Aquest fet no és únic, no es nou; a Birmània en saben molt d’aquests reclutaments forçats. Més de 70.000 nens i nenes soldats formen part d’un exèrcit molt nombrós, més de 400.000 !! Però aquest incident ha anat més enllà. Els soldats no guanyen gaire diners i els donen un bonus, per entendre’ns una paga extra, per cada nen o nena que puguin reclutar, per força o voluntàriament.

Jo d’això en dic ‘genocidi’; fer desaparèixer les noves generacions i impedir que vagin a les escoles i que puguin canviar un dia el seu país. El seu refugi són els monestirs budistes, monjos o monges; o el sacrifici dels pares que rebutgen, si no són forçats, a rebre diners per els seus fills a canvi del reclutament. 

Els estats emocionals dels nens i nenes que han pogut fugir de l’exèrcit és ja un problema i en són milers i milers els refugiats als camps de la frontera amb Tailàndia i el més greu amb un futur absolutament incert i sense il.lusió.

Human Rights Watch denuncía una i una altra vegada aquest fet; les Nacions Unides denuncíen; tots els organismes mundials també; però el General Than Shwe el deixen fer. Vergonyant, ignomiós, trist, hipócrita, cruel … aquest món globalitzat fa molta, molta por.

Una de les moltes fotografíes que vaig fer durant el meu viatge per Myanmar (Birmània) durant els mesos de setembre/octubre 2009. Qui pot saber si aquests nens un dia seràn reclutats a la força ?
No s’ha d’oblidar mai el què passa a Birmània si qualsevol turista vol viatjar i conèixer aquest país. No fer preguntes, no esperar respostes. El silenci és el que hi ha …. i la resistència i la lluita pacífica del poble hi és present.

Avui fa 14 anys i 319 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.