Poesia: Any Joan Maragall
Tots els matins comença el dia amb el cant de la merla, el vol de les tòrtores, la parella de garses, però sobretot el vol elegant, bell, vertiginós de les orenetes.
En aquest any Joan Maragall, m’agrada un poema que va escriure l’1 de febrer de 1880:
A L’ORENETA
De l’estiu les primeres alenades
te duen sota el cel de nostra terra,
i enjogassada sempre i falaguera
enjoies nostres tèbies matinades.
Mes tan bon punt l’hivern, amb mans glaçades,
despulla de verdô el prat i la serra
travessa l’ample, insegur mar, lleugera,
altres brises cercant més temperades.
Quant feliç fóra el geni, si podia
com tu fugir de la realitat que el mata,
i en ales de valenta fantasia,
passant de l’ideal, el mar de plata,
pogués trobar l’indret on pura, ardenta,
la flor de l’inspiració, encesa hi esclata !
Des del balconet, un cel blau i les orenetes enjogassades volen i volen i jo vaig seguint aquest vol.
de les oronelles, el pas del núvols i el camí de la llum al llarg del dia… vet aquí les tasques que realment importen, entre d’altres.