Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

L’estelada

Demà 11 de setembre; cap vestigi de canvis.  

— 

L’anarquisme és un fenomen molt interessant en l’aspecte que indica les ganes d’ordre. Efectivament, es produeix en aquells llocs on el desordre és més viu i intolerable, com per exemple, entre els catalans, que viuen l’experiència d’un dels desordres més greus: no tenir sobirania, no tenir un estat –
L’apatricitat. Tenir una pàtria -amb la seva forma visible d’un Estat – és obligatori per tal que no defugim sistemàticament les responsabilitats profundes de la nostra tribu i defendre’ns de nosaltres mateixos de viure perennement en un estat d’abjecta murriesa. Si no, la ‘tribalitat’ es manifesta en forma d’una vaga sentimentalitat lletja i obscena, que és la cosa que cal suprimir. Un Estat produeix la corrupció i altres inconveniències, però són pitjor les que produeix el fet de no tenir-ne –
Miquel Bauçà – El Canvi

Aviat arribarà la tardor

Una trobada, un lloc, un celler, una masia. L’estiu ja es va adormint lentament i deixarà pas a la tardor. No gaire lluny de la Ciutat hi ha unes muntanyes ben galdoses i estimades: el Montseny.

El poeta Joan Maragall va escriure un poema – Del Montseny –
– Ai ! Altes soletats, que en sou, de dolces,
amb els herbatges verds
on canta l’esquellot de la ramada,
i el bosc silenciós
i la masia lassa ! –
Continuarà …… 

Matí de diumenge .. lluminós

Després d’uns dies xafogosos amb un vent de garbí que ho escalfava tot, avui s’aixecat un dia lluminós, amb un aire net i sobretot fresquet. Com ja és habitual en els meus diumenges; sortir abans de les nou al carrer, comprar El Punt, passejar, tornar a casa,  prendre el cafè i esmorzar ( avui figues amb pernil ). Vaig llegint El Punt. En la Crònica d’Ambient del diari ‘El 9’ en Pep Riera escriu : ‘La tecnologia ens ha dut molt enllà respecte no tan sols un parell de generacions anteriors a la nostra …. però no ens prepara per afrontar algunes dificultats inherents a la condició humana. Estem indefensos per enfrontar-nos a la incertesa. No tenim paciència. Volem respostes ràpides. Per fugir de l’abisme que es crea davant la incertesa, es recorre a l’activitat permanent, fugir de l’avorriment, però en realitat el que fa pànic es trobar-se sol cara a cara amb la incertesa i el dubte; o sigui amb nosaltres mateixos’ …… La seva crònica d’ambient dedicat a un entrenador de futbol.
Llegint ‘Presència’ :’ La malaltia dels pobres: la malària’. Es va avançant, però Àfrica és un veritable tanatori.

En Antoni Dalmases titula el seu article d’opinió  ‘Renunciar a ser …. per tenir ‘. (La realitat ).

Una entrevista llarga, densa, contundent, amb en Arcadi Oliveres: ‘A França, el propietari de ‘Le Figaro’ és fabricant d’armament. A Rússia hi ha una mànega de benzina i de gas natural que ens dona subministre .. per això se la respecta. El president afganès era un directiu d’una empresa petroliera dels EE.UU. Birmània; permeten el què passa davant les amenaces del dictador genocida de tallar el subministrament de petroli a Chevron (EE.UU.) i TOTAL ( França ). A Guinea Ecuatorial, el senyor Obiang tè la seva fortuna de l’extracció de petroli, en un compte del Banco de Santander’.

Es compleix el centenari del naixement de Cesare Pavese i na Imma Merino ens deixa un article molt curós d’aquest gran escriptor. Whalt Whitman va escriure: ‘Qui toca aquest llibre, toca un home’ ( poemari ‘ Fulles d’herba’ ). ‘Hom no es mata per l’amor d’una dona. Hom es mata perquè un amor, qualsevol amor, ens revela la nostra nuesa, la nostra misèria, el nostre desesper, el no-res’ . del seu llibre ‘L’ofici de viure’. Poc abans de suïcidar-se en Cesare Pavese va escriure al seu últim gran amor: ‘ La poesia va arribar amb tu i se’n va amb tu’.
Crítica de dos llibres d’un blocaire: Ricard Garcia. ‘Els contorns del Xiprer’ i ‘De secreta Vida’, signada per en Jordi Llavina.
Fins el 24 de setembre encara hi ha temps per anar al MACBA i admirar l’exposició ‘Nancy Spero. Dissidances’ una mostra restrospectiva d’aquesta aritsta nascuda a Cleveland, Ohio ( 1962 ), pionera de l’art femení.
A ‘La xarxa’ com descarregar encara música, sense infringir cap llei, i que tenen els vist-i-plau dels autors i dels productors : ‘Archive.org’ – Culturalliure.cat’ – It’s free – www.itsfreedownloads.com – Costellam.net – Ruckus – www.ruckus.com … ep en aquesta última s’ha de ser estudiant universitari, i s’ha de disposar d’una adreça :
.edu !!
El vers està dedicat a una noia que vol ser reina i es titula ‘ El nas de Cleòpatra ‘.
Al bestiari fantàstic : molts ho estem patint : ‘El tigre mosquit’ !!
En el meu horòscop em diuem : ‘ Gaudiràs de pensaments originals que ampliaran abastament la teva obra creativa’ …. bé no ho crec ; els meus pensaments estan sota mínims.
Avui 7 de setembre de 1932 les Corts espanyoles aproven, després d’un llarg any de discussions i debats, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Aaiiii  …
Al Jardí Botànic es pot veure una exposició ‘ Fibres vegetals. Les plantes ens ajuden a viure’. Hi podríem anar els que estem perplexos …..
Els cinemes només hi han 7 pel-lícules en català ….. i 54 en castellà !
La fotografía correspòn a una ovella australiana molt ‘perplexa …
 Salut i bon diumenge a tothom !

54, University Street – Yangon, Myanmar – Una presó particular

No news, good news ….. Sense notícies de Birmània, tot va bé. Els monjos joves, després de la represió  ara fa un any, són a la presó, en silenci o morts; però sempre s’escapen paraules dels escriptors i poetes birmans i la resistència de Daw Aung San Suu Kyi, empresonada a casa seva, i dels més de 2.000 presoners polítics a la presó d’Insein. Quines lliçons que ens donen dia rera dia a tota la humanitat amb la seva actitud i fortalesa, i quina vergonya ens arriba dels països democràtics lluint una hipocresia menyspreable, mentres alimenten i engreixen el poder del règim dictatorial i genocida. Perque tots aquests països atorguen premis a Daw Aung San Suu Kyi, organitzen múltiples manifestacions, els governs demanen la llibertat dels presos polítics, posen sobre la taula del Consell de Seguretat la sistemàtica transgressió als drets humans , deixen que morin milers i milers de persones després del desastre del cicló o quan l’exèrcit arrasa i destrueix els poblats de les fronteres. Tot es resumeix en declaracions, comdemnes, boicots (¿?) econòmics, suports. Però els interessos econòmics d’aquests països amb la Junta militar,  estan per damunt de tot, de la humanitat, de la justícia, de les persones; són prioritaris.
L’any 1996, quan Aung San Suu Kyi va ser lliure, per un curt període de temps, va concedir moltes entrevistes. Va dir, aleshores, al periodista : ‘Vagi en compte amb la premsa sensacionalista o del cor. A la premsa li agrada la versió sentimental de la meva vida, i l’entrevista es redueix immediatament només en la meva persona. Sovint, quasi sempre, aquest fet provoca la distracció del que hem estat parlant, el meu poble, la llibertat i la democràcia.’  Sàvies paraules … 12 anys després no només la premsa rosa o sensacionalista prioritzen les vides personals de les persones.

Aquests últims díes, Daw Aung San Suu Kyi ha rebut la visita del seu advocat tres vegades. La junta s’ha afanyat a dir en el seu diari oficial que ella no vol parlar amb el govern. Res més lluny de la realitat. Està preparant una apel.lació per l’allargament en un any del seu empresonament, ja que el Govern s’ha saltat les lleis com els ha interessat. També vol demanar que la seva assistenta Daw Khin Khin Win, única persona que és permanentment amb ella, no sigui assatjada per l’exèrcit i pugui desplaçar-se lliurement amb seu fill per el país, sense el fotògraf al darrera. Ha desmentit que estigui en vaga de fam. Senzillament, per les seves creences budistes, és en el període de meditació. Es troba bé, encara que ha perdut pes. Reb la visita mensual d’un metge. Està preparada per dialogar amb el Govern. Ella sap que la seva persona és importantíssima per arribar a veure el seu país lliure i fer valer el resultat de les eleccions de l’any 1990. Cuida de la seva salut.
El que no vol ja, són les visites inútils i vergonyants dels representants de les Nacions Unides.

L’advocat també ha informat als líders del partit NLD de la tristesa que li produeix a Aung San Suu Kyi no poder llegir cartes de la seva família. Els seus fills són a Anglaterra, i ni tan sols pot llegir revistes. Va dir al seu advocat: ‘ Accepto la censura. No m’importa. Però després d’haver censurat les cartes, tinc el dret de llegir-les.’
La Junta només li dona 30 minuts de temps a l’advocat per estar amb ella, i per aquest motiu s’han vist tres vegades per poder treballar en l’apel.lació.
Totes aquestes afirmacions del seu advocat han sortit a la llum, davant la campanya del govern dels generals en la que manifesten que és ella que no vol parlar i no té cap interès per el seu país ¿¿??
Quan viatges a Birmània, la gent no parla, té por, però m’expliquen : ‘Un taxi em va dur a l’hotel. Estic llegint el diari de Bangkok i una fotografia de Aung San Suu Kyi és a la primera plana. El taxista fa un somriure i jo no m’atreveixo a dir res, però ell tot d’una comença a dir – Ah, la dama, la dama – Li agrada ? Vaig preguntar.
– Aquí, senyor, no és que no ens agradi, és que l’estimem molt –
La fotografia correspòn quan el poble anava a casa seva, l’any 1996, els diumenges per la tarda a escoltar tot allò que la gent volia escoltar de la persona a qui van votar per majoria, i encara avui està empresonada.
També podeu veure en l’arxiu una fotografia de la mateixa Daw Aung San Suu Kyi en un dels pocs moments que ha estat en llibertat.
Avui fa 12 anys i 318 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Gallines, ecologistes, policia i una convenció política als EE.UU.

Quan has fet una selecció de notícies, diaris o blocs i vas rebent dia a dia informacions que són del teu interès, sempre trobes alguna ‘perla’. Aquesta té a veure amb la convenció que fan els republicans als EE.UU. per escollir el seu candidat a la presidència d’aquest país poderós. 

Explica una blocaire que es va assebentar que els sheriffs de Minneapolis podíen fer detencions preventives de persones sospitoses de promoure protestes al carrer. Després va resultar que el Govern Federal hi està implicat i finalment la FBI dispersa els seus delators dins les organitzacions ecologistes, agricultors i vegetarians (¿?), per informar de les seves activitats.
L’altra dia, a la carretera, un bon nombre de cotxes i motocicletes de la policia, van parar un autobús i al seu conductor, la seva dona, la seva filla de 17 anys, els gossos i les gallines.

L’autobús, per cert, pertany a un institut http://www.permaculture.org/ una organització ecològica que viatja arreu del país i del món, fent cursos i ensenyant a viure en cases sostenibles, o com sembrar tomàquets, o com cuidar el medi ambient, o com recollir l’aigua de la pluja, o com fer de pagesos dins la mateixa ciutat i ser autosuficients. Us recomano de fer un click a la pàgina web …..

Podeu veure en la fotografia el desplegament de la policia per aquesta detenció de sospitosos, per a ells, terroristes o possibles manifestants. La policia va declarar que era un fet habitual, normal, en la seva tasca, però anàven armats fins les dents.
Penso que no teníen cap dret d’entrar armats dins l’autobús i apuntar als gossos, les gallines. Per què no organitzar un curset als policies per aprendre com fer pondre ous a les gallines? O com plantar tomàquets ?  Són, veritablement, unes tasques més ben rebudes per la gent, que no pas, anar apuntant amb les pistoles a ‘presumptes terroristes’ o ‘ manifestants’.
Tot aquest enrenou perque en aquest estat es celebra la convenció del partit republicà on han d’escollir el seu candidat a la presidència d’aquest país.
No cal dir que el propietari de l’autobús i família van estar molt contents de poder tornar a continuar el seu viatge amb els seus gossos i gallines.
Podeu veure en la fotografia a l’arxiu com s’emporten l’autobús per cercar proves del seu delicte.  En ser posats en llibertat sense càrrecs, els ‘presumptes agitadors’, potser, hauràn trobat en falta els ous de les seves gallines ponedores …..

Immigrants – Mort a la Mediterrània

És a l’estiu quan homes, dones i nens intenten fer el viatge en petites embarcacions i arribar al seu somni, a la seva Shangril.la. He llegit unes dades del centre Internacional per a la Immigració de Viena que entre 100,000 a 200,000 persones intenten arribar a les costes mediterrànies durant els mesos d’estiu.

I el més colpidor de tot; desde l’any 1993 han mort en l’intent més de 9.000 persones, homes, dones, nens, nenes, infants.
Cada dia llegim notícies i ens hem tornat ja absolutament insensibles.
Aquest és un apunt trist, de dol, de ràbia, d’impotència per a totes aquestes persones que no veuran mai fet realitat el somni d’aconseguir una vida millor.
La fotografia és prou eloqüent. Quantes barques s’han trobat surant sobre les aigües de la Mediterrània ?

Després de la tempesta

Avui, 3 de setembre, he trobat publicades aquestes fotografíes del delta de l’Irrawaddy (Birmània) amb el títol ‘After the storm’. El cicló Nargis va destruir el delta el propassat 3 de maig. Avui, encara hi han 900.000 persones que depenen del menjar que puguin donar la gent, les organitzacions, els monjos i, deixeu-me pensar i creure, que també l’exèrcit del govern. Avui encara podem veure com fora de les seves cases de bambú, deixen els estris per recollir l’aigua de pluja, ja que el riu i els estanys encara són contaminats. Avui encara podem veure els carrers d’un poblet igual com va quedar després de la tempesta fa quatre mesos.

I avui també he llegit les declaracions d’aquest primer ministre amb problemes, del país veí Thailàndia: ‘ Aung San Suu Kyi no és res més que una titella en mans dels occidentals. Valdria més no entrar en el què passa dins a Birmània.’ 
Avui fa 12 anys i 315 dies que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Tothom a encabronar-se

Com poden ser aquests humans tan i tan cafres ?  Què volen fer amb Formentor ?

Ja n’hi ha prou amb les cases que de sobte aparèixen com a bolets. Un vedat de caça? 
Però, on s’ha vist ? No sóc gens amant dels exèrcits, però ara voldria que Formentor fos com Cap Pinar, propietat ‘del ejército de España’ i espai protegit. 
El meu homenatge i defensa del boc d’aquestes terres; albercuixera per part de pare i formenterina per part de mare. Som-hi, a encabronar-se amb tota aquesta gent.
Penjo una fotografia de Caleta Ariant a l’arxiu. L’hidroavió sembla que no ha pogut arribar-hi.

La Niña 2008 – Conviure amb la natura

En un apunt del mes de gener ja vaig escriure que a Austràlia, van patir fortes pluges i inundacions, als estats de Queensland i North South Wales. Aquest any es produeix aquest fenòmen, La Niña,  que no és més que el reforçament de la situació anticiclònica habitual a la costa americana del Pacífic, al mateix temps que els vents elisis de l’est s’intensifiquen. Durant aquest fenòmen de La Niña s’acumula al Pacífic tropical una massa d’aigua de 100 a 200 metres de gruix amb una temperatura de 29º, que és la més càlida que es genera al Planeta. Quan aquest fenòmen es produeix, a l’igual que El Niño ( aquest amb efectes contraris ), les tempestes, huracans, sequeres, fortíssimes pluges sovintegen. (Gràcies Viquipèdia ). Crec que encara estàn estudiant el per què d’aquests fenòmens. També ens trobem en un temps de canvis climàtics evidents i els desastres han anat éssent notícia de primera plana, segons el país afectat, al llarg d’aquest any 2008. No tinc els coneixements indicats per explicar-ho millor.

Però cercar les notícies, veure fotografíes, pensar en el patiment de moltíssima gent, és el que voldria reflectir en aquest apunt.

Cicló Nargis a Birmània amb més de 140.000 morts; sequeres fortíssimes a Austràlia (mai vistes desde fa 100 anys ); terratrèmols a la Xina; fortes pluges a la Índia; Bangla Desh; ciclons a Viêt Nam, a Cambodja, tempestes i forts vents a Singapur i fins i tot a Afghanistan. Més morts, centenars en tots aquests desastres.

Penjo un seguit de fotografíes trobades per la xarxa de diferents desastres. De Birmània, ja les he mostrat, encara que puc ensenyar un altre dibuix dels nens. En tots aquests països (excepte Birmània ), han rebut més o menys bé l’avís de l’arribada de les pluges o el cicló, els ajuts, la solidaritat, la col.laboració. Penso amb la gent del delta de l’Irrawaddy a Birmània; ells no van tenir aquesta sort i encara avui en pateixen les conseqüències. Poc s’ha fet, i el desastre ha estat immens. Encara hi han centenars de nenes i nens orfes absolutament indefensos.

Caldrà infomar-se acuradament de tots aquests fenòmens quan es vulgui viatjar a països llunyans; les infraestructures, la coordinació, no sempre són els més adients.
La gent de tot el sudest asiàtic i d’Àsia en general, conviuen amb aquests fenòmens tota la vida. Ells saben com fer-ho, malgrat les morts i les destrosses. La natura sempre té més força, però els pobles d’aquests països s’enfronten a la natura i l’accepten. Crec que només la supèrbia d’alguns governs volen canviar el seu curs i demostrar que són més forts. Il.lusos !
Supòs, també, que la quotidianitat dels desastres en aquests països, pobres, no són notícies de primera plana un dia rera l’altra, com qualsevol huracà o cicló, que ‘arribi’ a terres dels EE.UU., encara que les vergonyes del Katrina a Nova Orleans, hi son presents i molt. La supèrbia torna a aparèixer ….
Les fotografíes ens dónen una visió molt real de tots aquests canvis climàtics, tempestes, huracans, ciclons.
La fotografia de l’apunt podeu veure el nivell de l’aigua del riu Mekong a Cambodja i com els nens amb els seus búfals han de creuar el riu.

La mare de totes les tempestes

Gustav va avançant direcció Nova Orleans. Aquesta vegada l’ordre d’evacuació ha funcionat i milers de persones ja són fora de la Ciutat. En un dels cotxes, han penjat un avís :

‘Take with you what you want Gustav. Katrina left us with nothing anyway’
Emporta’t el que vulguis, Gustav.  Sigui com sigui,  Katrina ja ens va deixar sense res. 
Els poders polítics americans ara reaccionen i tothom hauría de recordar, no oblidar, com el país més poderós del món, va deixar la seva gent de Nova Orleans, els pobres sobretot, abandonats davant l’huracà Katrina.
Aquest és un nou dibuix dels nens que van patir el cicló Nargis a Birmània el mes de maig. Una manera de veure el desastre, dibuixant. Segurament els infants que han patit el Gustav a Haití, a Cuba i no ho sabem encara a Nova Orleans, amb un llapis a la mà, també ens podríen mostrar els efectes d’aquests huracans.
Els éssers humans ens veiem indefensos i poc importants davant la mare natura.
El poder, les tecnologíes, la supèrbia …..