Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

54, University Street – Yangon, Myanmar – Una presó particular

No news, good news ….. Sense notícies de Birmània, tot va bé. Els monjos joves, després de la represió  ara fa un any, són a la presó, en silenci o morts; però sempre s’escapen paraules dels escriptors i poetes birmans i la resistència de Daw Aung San Suu Kyi, empresonada a casa seva, i dels més de 2.000 presoners polítics a la presó d’Insein. Quines lliçons que ens donen dia rera dia a tota la humanitat amb la seva actitud i fortalesa, i quina vergonya ens arriba dels països democràtics lluint una hipocresia menyspreable, mentres alimenten i engreixen el poder del règim dictatorial i genocida. Perque tots aquests països atorguen premis a Daw Aung San Suu Kyi, organitzen múltiples manifestacions, els governs demanen la llibertat dels presos polítics, posen sobre la taula del Consell de Seguretat la sistemàtica transgressió als drets humans , deixen que morin milers i milers de persones després del desastre del cicló o quan l’exèrcit arrasa i destrueix els poblats de les fronteres. Tot es resumeix en declaracions, comdemnes, boicots (¿?) econòmics, suports. Però els interessos econòmics d’aquests països amb la Junta militar,  estan per damunt de tot, de la humanitat, de la justícia, de les persones; són prioritaris.
L’any 1996, quan Aung San Suu Kyi va ser lliure, per un curt període de temps, va concedir moltes entrevistes. Va dir, aleshores, al periodista : ‘Vagi en compte amb la premsa sensacionalista o del cor. A la premsa li agrada la versió sentimental de la meva vida, i l’entrevista es redueix immediatament només en la meva persona. Sovint, quasi sempre, aquest fet provoca la distracció del que hem estat parlant, el meu poble, la llibertat i la democràcia.’  Sàvies paraules … 12 anys després no només la premsa rosa o sensacionalista prioritzen les vides personals de les persones.

Aquests últims díes, Daw Aung San Suu Kyi ha rebut la visita del seu advocat tres vegades. La junta s’ha afanyat a dir en el seu diari oficial que ella no vol parlar amb el govern. Res més lluny de la realitat. Està preparant una apel.lació per l’allargament en un any del seu empresonament, ja que el Govern s’ha saltat les lleis com els ha interessat. També vol demanar que la seva assistenta Daw Khin Khin Win, única persona que és permanentment amb ella, no sigui assatjada per l’exèrcit i pugui desplaçar-se lliurement amb seu fill per el país, sense el fotògraf al darrera. Ha desmentit que estigui en vaga de fam. Senzillament, per les seves creences budistes, és en el període de meditació. Es troba bé, encara que ha perdut pes. Reb la visita mensual d’un metge. Està preparada per dialogar amb el Govern. Ella sap que la seva persona és importantíssima per arribar a veure el seu país lliure i fer valer el resultat de les eleccions de l’any 1990. Cuida de la seva salut.
El que no vol ja, són les visites inútils i vergonyants dels representants de les Nacions Unides.

L’advocat també ha informat als líders del partit NLD de la tristesa que li produeix a Aung San Suu Kyi no poder llegir cartes de la seva família. Els seus fills són a Anglaterra, i ni tan sols pot llegir revistes. Va dir al seu advocat: ‘ Accepto la censura. No m’importa. Però després d’haver censurat les cartes, tinc el dret de llegir-les.’
La Junta només li dona 30 minuts de temps a l’advocat per estar amb ella, i per aquest motiu s’han vist tres vegades per poder treballar en l’apel.lació.
Totes aquestes afirmacions del seu advocat han sortit a la llum, davant la campanya del govern dels generals en la que manifesten que és ella que no vol parlar i no té cap interès per el seu país ¿¿??
Quan viatges a Birmània, la gent no parla, té por, però m’expliquen : ‘Un taxi em va dur a l’hotel. Estic llegint el diari de Bangkok i una fotografia de Aung San Suu Kyi és a la primera plana. El taxista fa un somriure i jo no m’atreveixo a dir res, però ell tot d’una comença a dir – Ah, la dama, la dama – Li agrada ? Vaig preguntar.
– Aquí, senyor, no és que no ens agradi, és que l’estimem molt –
La fotografia correspòn quan el poble anava a casa seva, l’any 1996, els diumenges per la tarda a escoltar tot allò que la gent volia escoltar de la persona a qui van votar per majoria, i encara avui està empresonada.
També podeu veure en l’arxiu una fotografia de la mateixa Daw Aung San Suu Kyi en un dels pocs moments que ha estat en llibertat.
Avui fa 12 anys i 318 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.