En un apunt del mes de gener ja vaig escriure que a Austràlia, van patir fortes pluges i inundacions, als estats de Queensland i North South Wales. Aquest any es produeix aquest fenòmen, La Niña, que no és més que el reforçament de la situació anticiclònica habitual a la costa americana del Pacífic, al mateix temps que els vents elisis de l’est s’intensifiquen. Durant aquest fenòmen de La Niña s’acumula al Pacífic tropical una massa d’aigua de 100 a 200 metres de gruix amb una temperatura de 29º, que és la més càlida que es genera al Planeta. Quan aquest fenòmen es produeix, a l’igual que El Niño ( aquest amb efectes contraris ), les tempestes, huracans, sequeres, fortíssimes pluges sovintegen. (Gràcies Viquipèdia ). Crec que encara estàn estudiant el per què d’aquests fenòmens. També ens trobem en un temps de canvis climàtics evidents i els desastres han anat éssent notícia de primera plana, segons el país afectat, al llarg d’aquest any 2008. No tinc els coneixements indicats per explicar-ho millor.
Però cercar les notícies, veure fotografíes, pensar en el patiment de moltíssima gent, és el que voldria reflectir en aquest apunt.
Cicló Nargis a Birmània amb més de 140.000 morts; sequeres fortíssimes a Austràlia (mai vistes desde fa 100 anys ); terratrèmols a la Xina; fortes pluges a la Índia; Bangla Desh; ciclons a Viêt Nam, a Cambodja, tempestes i forts vents a Singapur i fins i tot a Afghanistan. Més morts, centenars en tots aquests desastres.
Penjo un seguit de fotografíes trobades per la xarxa de diferents desastres. De Birmània, ja les he mostrat, encara que puc ensenyar un altre dibuix dels nens. En tots aquests països (excepte Birmània ), han rebut més o menys bé l’avís de l’arribada de les pluges o el cicló, els ajuts, la solidaritat, la col.laboració. Penso amb la gent del delta de l’Irrawaddy a Birmània; ells no van tenir aquesta sort i encara avui en pateixen les conseqüències. Poc s’ha fet, i el desastre ha estat immens. Encara hi han centenars de nenes i nens orfes absolutament indefensos.
Caldrà infomar-se acuradament de tots aquests fenòmens quan es vulgui viatjar a països llunyans; les infraestructures, la coordinació, no sempre són els més adients.
La gent de tot el sudest asiàtic i d’Àsia en general, conviuen amb aquests fenòmens tota la vida. Ells saben com fer-ho, malgrat les morts i les destrosses. La natura sempre té més força, però els pobles d’aquests països s’enfronten a la natura i l’accepten. Crec que només la supèrbia d’alguns governs volen canviar el seu curs i demostrar que són més forts. Il.lusos !
Supòs, també, que la quotidianitat dels desastres en aquests països, pobres, no són notícies de primera plana un dia rera l’altra, com qualsevol huracà o cicló, que ‘arribi’ a terres dels EE.UU., encara que les vergonyes del Katrina a Nova Orleans, hi son presents i molt. La supèrbia torna a aparèixer ….
Les fotografíes ens dónen una visió molt real de tots aquests canvis climàtics, tempestes, huracans, ciclons.
La fotografia de l’apunt podeu veure el nivell de l’aigua del riu Mekong a Cambodja i com els nens amb els seus búfals han de creuar el riu.
