Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Cartes des de Birmània – Tarda de diumenge

Publicat el 15 d'agost de 2008 per rginer
En el seu llibre ‘ Cartes des de Birmània ‘, Daw Aung San Suu Kyi, ens va explicant fins a 52 capítols, com transcorre la seva vida en llibertat, vigilada, però en llibertat.
Els diumenges no hi havíen compromisos; les hores eren per a ella i les vivia intensament. Però aquesta sensació de viure el lleure, acabava el diumenge per la tarda. Després de dinar, els joves del partit comencen a prepara-ho tot per el mitin, a les quatre de la tarda, davant de casa seva, darrera la reixa de la porta d’entrada. ‘Provant, un, dos, un, dos, provant’; paraules que es repeteixen per avaluar el sò dels micròfons. Està nerviosa, però la tarda torna a ser temps de vacances. Companys i amics comencen a arribar, i és com veure a tota la família. Alguns arriben carregats de menjar. Haig de dir que a Birmània és molt freqüent rebre visites sense avisar; és el costum. 
La dona d’un dels vicepresidents del NLD,  U Kyi, sempre els porta arròs glutinós, amb plats dolços i salats, peixet fregit i coco ratllat fresc. Després del mitin, tots seuen junts al jardí, en grupets, i beuen te verd calent, mengen l’arròs i comenten les notícies. 

Qualsevol estranger o persona llunyana, en veure els grupets de persones, rient, parlant, poc s’imaginen que tots els díes treballen de valent per poder organitzar les accions per fer una oposició al règim dictatorial, en circumstàncies difícils i perilloses  sense rebre res a canvi. Sempre es proposen acabar a les set de la tarda i tothom marxa a casa, ja preparats per començar una nova setmana intensa. És en aquest moment, que les seves vacances de cap de setmana acaben, ja que en tornar a casa, comença a llegir i a escriure el discurs del dia següent i prepara el programa per tots els díes de la setmana. En aquests moments ella recorda una cançó que li cantava una amiga de la seva família: ‘ Descanseu dels vostres afanys, infants cansats, la nit es a punt de caure sobre vosaltres, descanseu una estona’.
Els periodistes li pregunten si no suposa un gran esforç i responsabilitat per a ella estar compromesa en la lluita per els drets humans i la democràcia a Birmània en unes circumstàncies dures, difícils i perilloses. Ella els contesta que hi han dues raons per fer-ho: ‘La primera, que respecta i admira als seus companys per la seva abnegació i honradesa, i en els que confia plenament. Eren ja vuit anys de compromís per aquestes causes i havíen estat sempre junts. Però també recorda als que no ha tornat a veure mai més; morts, desapareguts, empresonats. La segona raó, entre moltes d’altres, en acabar el dia i veure la feina feta amb il.lusió i esperança, li donen forces per continuar i seguir esperant els caps de setmana de vacances i poder gaudir de la llibertat que ara, en aquest any de 1996, pot viure, però no sap fins quan’.
La fotografia va ser feta l’any 1996, quan era lliure, per poc temps. Podeu veure la reixa de casa seva, al carrer University de Yangon (Rangoon). És el moment del mitin d’un diumenge per la tarda; davant una veritable multitud de gent.
Avui és impossible arribar a casa seva, ni tan sols prop de la reixa que s’ha convertit ja en un lloc de referència.
Avui fa 12 anys i 296 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.
Publicat dins de Daw Aung San Suu Kyi | Deixa un comentari

Cartes des de Birmània: Com es viu un empresonament

Publicat el 14 d'agost de 2008 per rginer
Daw Aung San Suu Kyi, dona, 63 anys, empresonada a casa seva a Yangon (antiga Rangoon), avui fa 12 anys i 295 díes, Premi Nobel de la Pau l’any 1991, va deixar escrites unes cartes-diari l’any 1996. Es va editar un llibre, ‘Cartas desde Birmania’, editorial Circe. Recomano fortament la lectura d’aquest llibre. No existeix cap traducció en català, i la veritat és que em dol. Em vaig fer enviar l’edició original en anglès. Aung San Suu Kyi escriu un anglès alegre, senzill, fàcil, emotiu i sap trobar les paraules justes en cadascuna de les cartes (Penguin Books 1997).
En el capítol 15 – Díes de descans – escriu, responent a la pregunta : ‘ Com ha canviat la seva vida  en que ha estat posada en llibertat del seu empresonament domiciliari (any 1997) ?  ( Després va tornar a ser empresonada, fins ara). Un dels canvis més evidents és que ja no pot seguir l’estricte horari que ella mateixa s’havia imposat durant la seva solitud.

Continúa explicant, que ella mateixa havia establert una rutina i la seguia estrictament, per no perdre el temps tontament. S’aixecava a 2/4 de cinc del matí, i apagava la llum de casa a les nou del vespre, sense preguntar-se les hores que havia pogut robar a la son. Per introduïr alguna variant i fer una divisió dels seus díes de vida ordinària, diferenciava clarament els dissabtes i diumenges de la resta dels díes de la setmana.
Sempre tenia una sensació de vacances quan el cap de setmana arribava. Quarant-vuit hores d’un meravellós buit en el temps, que per a ella significava unes activitats de lleure necessàries.
S’aixecava igualment a 2/4 de cinc del matí i feia una hora de meditació, exactament igual que la resta de la setmana, però una vegada acabada, deixava que el pas del dia passés al seu voltant, sense presses. Petites feines domèstiques; llegir novament els seus llibres preferits i repetir la lectura dels passatges estimats.
El diumenge era un dia encara més especial, perque es podia fer un ou passat per aigua per esmorzar. El temps transcorria ràpid, però.
Els caps de setmana en llibertat, són molt diferents; ara sentia el viu plaer d’una llibertat, restringida, però llibertat al cap i a la fí. Els dissabtes treballava amb els seus companys de partit, NLD, organitzant els actes de la setmana, els mitins i discutir tots els assumptes importants,  i els diumenges eren meravellosos. Tots es van proposar : El diumenge, cap compromís. Podia beure una tassa de te tranquil.lament i podía fins i tot llegir en aquests moments. Podia banyar-se i rentar-se el cabell sense presses, i podia arreglar el desordre de tota la setmana. Podía …. gaudir, viure, plenament aquesta sensació meravellosa que tots desitgem: l’oci, el lleure i veure’s envoltada d’amics i de la gent del poble. En un proper apunt escriuré un petit resum d’aquelles tardes de diumenge que de ben segur molts birmans recorden amb alegria, però també amb melangia.
Aquesta fotografia que he trobat, correspòn al curt temps de llibertat, els caps de setmana que podia escriure i llegir i rebre visites, sense presses, només els caps de setmana, perque durant la setmana havia de preparar algún viatge, reunions i mitins davant la porta de casa seva.
Publicat dins de Daw Aung San Suu Kyi | Deixa un comentari

Lonely Planet: Ja no és el que era

Publicat el 12 d'agost de 2008 per rginer

En S. ho guardava tot. Per això puc fer la comparació de les guíes de Lonely Planet editades l’any 1996 i les d’ara. Tony Wheeler, nascut al Regne Unit, va viatjar ja de molt jove per tot el món, ja que el seu pare treballava per la British Airways i sempre era fora del seu país. Va tornar a Anglaterra on es va llicenciar en enginyeria. Amb la seva dona Maureen van començar a viatjar arreu del món, i es van quedar a viure a Austràlia.  De les seves anotacions de tots els viatges, va aparèixer la primera guía Lonely Planet l’any 1970. Ara Lonely Planet pertany al grup de la BBC. En els viatges sempre m’he recolzat amb Lonely Planet. Ara ja no és el mateix. En una de les guíes que he trobat, de l’any 1996, de Myanmar (Burma) , a la coberta es pot llegir clarament :

‘Should you visit Myanmar ?’ S’ha de viatjar a Myanmar ? En la primera pàgina, puc llegir : ‘ Dedication : This, the sixth edition of Myanmar, is dedicated to Daw Aung San Suu Kyi, under house arrest from July 1989 to July 1995’.
Aquesta sisena edició està dedicada a Aung San Suu Kyi empresonada a casa seva desde juliol 1989 a juliol 1995.

En la introducció puc llegir que Myanmar (van canviar el nom de Burma l’any 1989) ) ha sofert centenars de lluites, guerrilles, guerres, després de la segona guerra mundial, dictadors, insurgents. Cert, cert, cert, però en certa manera fals. Existeixen uns llocs a Myanmar com la ciutat de Bagan o les pagodes de Shwegadon a Yangon amb una màgia absolutament irresistible i incomparable amb cap altre lloc del món. Els turistes no eren  ben rebuts per els dictadors, i només podíen visitar aquests dos llocs. L’any 1996, però, es van inventar ‘L’any turístic de Myanmar’ per atreure visitants.

Continúa explicant la situació del país; com fer-ho per no anar als llocs propietat de la Junta; insistint que és un país màgic i la gent oberta, educada, amable. També ells necessiten els turistes, per poc profit que en treguin. I finalment, ho resumeixen: ‘It’s your choice’. És la teva decisió.
Quan en S. va entrar a Birmània l’any 1997, aquesta guía li va ser confiscada per la policia a l’aeroport, però una vegada dins el país, li van proporcionar una altra. El lloc de venda està esborrat i en color negre.
En un ‘update’ del mes de gener de 1997 podem llegir: ‘ Lonely Planet creu fermament que és essencial respectar els desitjos de la representativitat legal del poble sortida d’unes votacions lliures i democràtiques. Els futurs viatgers hauràn de jutjar i prendre la seva pròpia decisió. Si decidiu anar-hi, aquests són uns consells per no omplir el cofre de la Junta amb més diners:
– evitar dormir en establiments propietat de la junta
– no viatgeu amb agències majoristes de Myanmar Travels & Tours (MTT)
– no utilitzar transport públic on es pot llegir en el bitllet MTT (ex. Mandalay express   o Mandalay-Bagan en barco)
– utilitzeu transport públic ordinari, del poble o llogat, ara ja és permès
– compreu artesania directament dels artesans i no en les botigues de la Junta
– cerqueu allotjaments en cases particulars, petits hotels familiars, monestirs.
– Aquesta guía us proporciona també altres formes per poder ajudar al poble de          Birmània.
Totes les informacions per el viatger són magnífiques i interessants. No deixen cap detall, lloc per perdre’s, la seva història, cultura, arts, costums, pobles, cases de menjar, cases de te, artesans, consells mèdics, música, espectacles.  El Lonely Planet original era objectiu, crític, gens comercial. Ara ja és una més de les moltes guíes que es publiquen, encara que sempre és recomanable.
Em queda, però, una bona col.lecció de guíes dels millors anys de Lonely Planet i en Tony Wheeler i la seva dona Maureen.
Un exemple és la de Viêt Nam, de l’any 1996, i les pàgines són fotocopiades !!
La comparació amb la que vaig comprar l’any 2006 és significativa. En parlarem !
M’ha semblat aquesta fotografia molt bonica; el jove novici estudiant, molt concentrat, els vells texts de la filosofia budista.
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Costa Brava

Publicat el 11 d'agost de 2008 per rginer

La setmana passada em vaig escapar tres díes a la Costa Brava. Com abans, amb la SARFA, però amb sorpresa, el preu del bitllet d’anada a Cadaqués avui val 20.00 euros per viatge ! El viatge és comfortable, però. Res a veure amb els d’abans. La carretera per accedir a Cadaqués desde Roses continúa igual; viratges i més viratges.

Em vaig alegrar molt de veure el paisatge. Recordo el gran incendi dels 90. Vaig patir-lo i el viatge de retorn a casa va ser esfereidor i angoixant. Les alzines segueixen i els pins han crescut novament. La vegetació autòctona ha florit. Les populars ‘boles’ (base militar) de la muntanya el Pení encara hi són; diuen que les treuràn. Amb alegria, veig com hi ha una vinya fermosa, fresca, brillant al capdamunt del pas de la muntanya, Perafita,  quan ja pots veure el Port de la Selva. El descens el fem sense presses, sempre posant el frè quan ens creuem amb els cotxes. En el viratge precís, el de sempre, ja podem veure el poble amb l’esglèsia i la badia amb Es Cucurruc al fons. Començo ja a veure canvis; noves construccions; botigues; l’hort que ja no hi és; la botiga de ‘tot el que necessites’ del senyor Vehí s’ha convertit en un forn, cafeteria, pastisseria, menjar ràpid; però el passeig segueix al mateix lloc, amb un parell d’arbres, els de sempre, que van sobreviure a una llevantada impresionant; el Marítim; el Boya, el Melitón; el pont; la gent sentada badant i mirant qui passeja;  i el Casino. També he notat una diferència; ara les barques estàn ben alienades a l’esquerra i a la dreta de la badia, deixant espai. Uns petits parcs per els infants ( abans no n’hi havien ) i el camí a Port Lligat, o per anar a menjar a Casa Anita (popularment conegut com ‘el ratón’) és per vianants; cap motocicleta ni cotxes.
Al capdamunt trobem un petit parc, en un antic terreny privat, on un munt d’infants juguen. 
Entro a l’apartament dels meus amics. En uns minuts, baixarem al centre per passejar, seure davant el mar. He reconegut cares de persones que ja ens creuàvem fa molts anys ( 5, 10, 20, 30 ?? ).
La fotografia; mentres era dins l’aigua, freda, com a mí m’agrada, amb una petita tramuntaneta que fa reviure als morts !

Publicat dins de Memòria personal | Deixa un comentari

Llibertat a Birmània ? Ha ! – Zarganar – Un actor empresonat

Publicat el 10 d'agost de 2008 per rginer

Zarganar és tota una institució a Birmània; director de cinema, escriptor, actor, i sempre ha estat crític amb la junta. Els seus pares el van educar per ser una persona lliure. Zarganar en birmà vol dir ‘pinses’. Va adoptar aquest nom quan era estudiant i volia arribar a ser un bon dentista. Però el seu futur ja estava lligat al món de l’art desde molt jove. Era l’home més divertit de Birmània, i escric ‘era’ perque ara està empresonat. Mai es va estalviar crítiques al règim dictatorial, quan calia,  però va tenir sempre cura de no ser activista ni amb el partit de la NLD de Daw Aung San Suu Kyi ni amb els estudiants de la Generació del 8.8.88.

Després del cicló Nargis, va viatjar dues vegades al delta de l’Irrawaddy. Van veure clar, ell i un grup nombrós d’actors, artistes i intel.lectuals que havíen d’ajudar a la gent, malgrat la prohibició de la junta per fer-ho sense la seva autorització. A l’inici de la seva activitat humanitària, van gaudir d’un status de protecció, per ser qui eren, celebritats a Birmània, però finalment va ser empresonat per ajudar a les víctimes del seu poble, sense autorització del Govern, i sobretot per acceptar ser entrevistat per periodistes i cooperants estrangers. Mai es van identificar amb cap grup d’ajut o ONG, quan arribàven a totes les poblacions i racons del delta absolutament arrasades per el cicló. Era evident que per la junta aquesta activitat era considerada inequívocament política.
Encara és a la presó. El seu delicte ‘ tractar de fer arribar menjar i medicaments a la gent que ho necessitava’ i explicar-ho al món, perque el govern del seu país no ho va fer.
Ja va estar tancat un parell de vegades, però se’n va sortir. Avui, ara, fa setmanes que la gent no sap res d’ell. Només tot just fa uns díes va comparèixer davant el tribunal. Ja ho ha fet dues vegades.
És una història cruel, fastigosa, feixista. Zarganar a la presó i ningú sap quan tornarà a ser lliure. De ben segur que els seus acudits ja no tornaràn a ser els mateixos, o ni tan sols, tornarà a pujar a dalt d’un escenari.
No sabía que ajudar a les víctimes del cicló Nargis, a la gent del seu país, ( més de 140.000 morts i molts més desapareguts ) era un delicte polític.

Quan el van detenir a casa seva el propassat 4 de juny, li van confiscar un ordinador, uns $1.000,- que va recollir de la bona gent per ajudar a les víctimes del desastre del cicló Nargis, varis CD, inclòs el ‘Rambo 4’ i l’enregistrament de la sumptuosa boda de la filla del general genocida Than Shwe. També van empresonar Zaw Thet Htwe, editor d’un diari esportiu, Khin Maung Aye, un cooperant i Thant Zin Aung, un càmara.  Entre tots havíen aconseguit un grup de 400 persones ben organitzats per ajudar a la gent del delta. Per la junta aquest grup és il.legal i perillós, d’acord amb l’article 5 (J), apartat 17/A, per ofenses i accions il.legals contra les bones persones de la nació ¿?

El Tribunal els pot condemnar a dotze anys de presó.
Aquesta és la llibertat d’aquest país. Ni tan sols poden organitzar-se per ajudar al seu propi poble, després del desastre natural més important de la història de Birmània.
Zarganar, actor, escriptor;  dibuix per Harn Lay/The Irrawaddy – autor també dels acudits d’aquest mateix diari.
Avui fa 12 anys i 291 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Caos

Publicat el 9 d'agost de 2008 per rginer

En tornar ahir a casa,  les notícies de nous assasinats de dones, confusions, rectificacions, sospites que he anat llegint, ha estat un veritable caos. El cert és que desde dimarts, el dia que vaig marxar, es pot dir que no ha passat un dia sense una nova mort. He llegit també que la mort d’una dona ja fa setmanes, ara ens expliquen que el presumpte autor, el seu company, ha estat posat en llibertat perque la mort va ser per causes naturals. No podríen informar verament sense pensar en la notícia ? Després d’una discusió violenta els esdeveniments poden ser mortals.  Tot és un caos, la veritat,  i em dol, i aquesta violència, sigui física o mental, no hi ha manera d’aturar-la i la complicitat de tothom és una necessitat per enfrontar-se a ella i defensar la no violència.

Una finestra, amb reixes, i les flors mirant a la gent que passeja tranquil.lament per un poblet de la costa.

Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari

8.8.88 – 20 anys – Homenatge

Publicat el 8 d'agost de 2008 per rginer
Avui per a tots els birmans a l’exili, els refugiats en els vergonyosos camps a la frontera amb Tailàndia, per els els birmans que viuen amb por dins el seu propi país, per els més de 2.000 presoners polítics, per tots els birmans que han mort, desaparegut, ferits, orfes, gent maltractada per el cicló Nargis; tots els que tenim llibertat hem de promoure la llibertat de tots ells i aconseguir que el general genocida deixi el poder i puguin viure en llibertat. Hem d’aconseguir que el seu gran aliat, la Xina, juntament amb Rússia, deixin de posar el veto sobre la taula del Consell de Deguretat de les Nacions Unides; hem d’aconseguir que deixin d’engreixar al general genocida amb les transaccions econòmiques de països com França, Índia, Tailàndia, Xina, EE.UU., Japó, Sudàfrica.
Avui es commemora els vint anys de la matança a Rangoon, per part de l’exèrcit del govern dictador, disparant sense cap prejudici contra la multitud que es manifestava pacíficament, el día 8 d’agost de 1.988  – 8.8.88 –
Avui, coincidència, comencen uns Jocs Oímpics a Beijing, el primer i gran aliat de Birmània i el seu govern genocida.
Avui no veuré la cerimònia d’obertura dels Jocs. Apagaré la televisió.
A Wellington, Sydney, Melbourne, Perth, Nagoya, Tokyo, Seoul, Manila, Hong Kong, Kuala Lumpur, Bangkok, Colombo,Praga, Viena, Lausanne, Brusel.les, Paris, Londres, Edinburgh, Nova York,Washington, Chappell Hill, Chicago, Dallas, Los Angeles, San Francisco, Ottawa, Toronto, Vancouver, en totes aquestes Ciutats es produirà una acció global de protesta i denúncia en favor del poble de Birmània.
Modestament, en aquest bloc, jo també hi sóc. Tota la meva força en aquest racó de món, per enviar la llibertat que tinc per promoure la dels birmans i retre homenatge a totes les víctimes dels generals genocides.
En la foto que he trobat podeu veure la manifestació del 8.8.88. Només hi ha un petit canvi. Ara podem llegir 8.8.08 i el zero és tacat de sang.
Avui fa 12 anys i 289 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.

Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari

Dues dones assasinades

Publicat el 5 d'agost de 2008 per rginer

El presunte autor del crim, company de la dona, s’ha presentat avui a la comissaria dels mossos d’esquadra a Figueres amb el cos mort de la noia, confessant haver estat l’autor d’aquest nou assasinat. I continuem amb aquests fets de crueltat. La meva denúncia, sense defallir, i el meu sincer dol.

Aquests lliris de mar, blancs, és el meu petit homenatge a la víctima. 
Marxo avui, tres díes només, precisament a l’Empordà, a vora la mar. Quan torni, m’assabentaré de més crims ? Desitjo fortament no haver d’escriure més apunts de denúncia.
Ara mateix, amb ràbia, tristor, ja no sé què més dir, llegeixo al diari: Un home ha telefonat als mossos d’esquadra denunciant que havía discutit amb la seva dona, i arrel la discusió i baralla tots dos havíen resultat ferits. Quan han arribat els mossos al domicili, s’han trobat a la dona morta, i han detingut al seu company, com a presumpte autor del crim. Aquest matí, tocant a casa meva, al barri de Gràcia.
En aquest mateix apunt, no cal escriure un altre. El meu sincer dol i la denúncia una vegada més per aquests fets irracionals.

Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari

La casa és al darrera, amagada

Publicat el 5 d'agost de 2008 per rginer

En aquesta fotografia només podem veure una vegetació esplèndida tot just al costat de la platja i per un caminet entre matolls de sobte ens apareix la casa.

Per veure-la heu d’anar a l’arxiu.
La casa va ser dissenyada i construïda entre 1953 i 1963 a El Prat de Llobregat – Antoni Bonet i Castellana ( 1913-1989), arquitecte.
‘Un edifici és com un moble i un moble pot ser també, o semblar un edifici’.
‘Sé perfectament que l’àmbit de l’ésser humà comença per el control de l’entorn natural o urbà, l’espai de la comunicació i continúa amb l’arquitectura, fins una intimitat que es concreta amb els objectes d’ús quotidià, en cada casa, en cada habitació, en cada cadira’.
Paraules d’un arquitecte, exiliat, i novament a casa seva on obre estudi d’arquitectura l’any 1963.
Sense els coneixements, evidents i clars, del nostre amic Blesa, és el meu petit homenatge a un gran arquitecte.

Publicat dins de Memòria personal | Deixa un comentari

Presumpció i rectificació

Publicat el 4 d'agost de 2008 per rginer

En el meu apunt d’avui, ‘Dones assasinades‘, havia escrit que el presunte autor de la mort havia fet la denúncia i calia aclararir els fets. He llegit ara fa just uns minuts que la noia trobada morta a Sant Andreu de la Barca, va ser causada per un atac de cor, i no per violència de gènere, com es va informar. Era una sospita, i m’alegre moltíssim que no hagi estat certa, i també perque s’ha informat de forma immediata.

Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari

Dones assasinades

Publicat el 4 d'agost de 2008 per rginer

Ahir va morir una  noia jove. El seu company va denunciar la seva mort a la policia i ha estat detingut com a principal presumpte sospitós d’aquest nou assasinat, ja que es pot tractar d’una mort violenta. Penso que hauríem de llegir també si les sospites són certes o no. També vaig llegir la notícia de l’assasinat, aquest sí, provat, d’una noia jove en mans del seu company a l’illa grega de Santorini. L’home havia estat denunciat per violent i maltractaments i eren coneguts els seus atacs de gelosia.

La va matar d’una manera esgarrifosa i ho va ensenyar a tothom del poble.
No s’aturen aquests assasinats. El meu sincer dol i la meva denúncia més rotunda.
No val defallir. Una atzavara silvestre amb els seus agullons a la terra, i unes flors plenes de vida enlairant-se al cel. Ahir tarda, en plena natura, envoltada d’aeroports i grans ciutats.

Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari

Pau Casals i J.S. Bach

Publicat el 2 d'agost de 2008 per rginer

He trobat aquest video. Un regal. No cal dir res més i només us convido a escoltar. El curtmetratge en blanc i negre, 35 mm, és de fa molts anys ( 1954 ),  i han fet una còpia en video ( anònim: gràcies ), i el so no és impecable, però veure’l i escoltar el seu cello intepretant a Bach a Sant Miquel de Cuixà emociona profondament.

No cal llegir els comentaris que la gent fa d’aquest video. N’hi ha de tota mena. Millor escoltar i deixar-se portar per la música de J.S. Bach i per la saviesa de Pau Casals.

Publicat dins de Música, cinema, teatre | Deixa un comentari

Matí de cuina

Publicat el 2 d'agost de 2008 per rginer

Parlem de cuina i de bons vins. Primer cal pensar què cuinar i què trobem a la peixateria. Ja tinc a casa una escòrpora ( cap roig ) lluenta i fresca i tallada a troços.

El mes d’agost no dona per gaires entusiasmes per estar a la cuina molt de temps. – Ja ho sé -; un all cremat. Ràpid de cuinar i molt bò per menjar. Cassola, oli, alls tallats a làmines, treure’ls una vegada hagin enrossit; afegir tomàquet passat per la ratlladora, ben sofregit i remullar amb aigua. Ara és el torn de les patates tallades a daus. A mitja cocció afegim els talls del cap roig i els alls que hem picat abans al morter. Un punt de sal i amb el xup-xup clàssic esperar que la cocció arribi al seu punt.
Seguim amb el mes d’agost, i no menges gaire cosa més, si de cas, una bona amanida ben fresqueta i alguna llauneta d’escopinyes o seitó amb oli.
He trobat unes bresquilles madurades a l’arbre, grosses i petites, sucoses i amb una flaire que et porta a records d’infantesa…… i ja tinc el postre. Això sí que és un luxe, ja que habitualment no en trobes i els préssecs ja fa temps són als congeladors dels distribuïdors.
Els amics del celler Can Fufluns del Montseny,  m’han recomanat els vins i el cava. He trobat un cafè deliciós del Yemen i potser, com sempre ens diu en Josep Pla, un dit de whisky de malta per acabar.
Perfecte; tot està llest. Ja puc començar a dinar i sopar, perque no m’ho menjaré tot en un àpat i repetiré.

Publicat dins de Memòria personal | Deixa un comentari

Notícies de Viêt Nam: Golf i cotxes

Publicat el 1 d'agost de 2008 per rginer

He llegit dues notícies i articles que ténen en certa manera una simbiosi amb el nostre món occidental.

El Govern de Viêt Nam ha decidit no autoritzar més construccions de camps de golf ( ocupen ja unes 50.000 ha en tot el país ) per el perjudici que això significa de pèrdua de milers d’hectàrees de terra cultivada d’arròs, i pensen que no es poden permetre el luxe de prescindir de l’arròs, principal font d’ingressos i d’alimentació del seu poble. Actualment hi ha 4.100.000 ha de terra dedicada al cultiu i a la cultura de l’arròs.
No sé per què, em recorda l’estiu de 1954 quan es van signar els acords de Ginebra (després de la desfeta dels francesos a Dien Bien Phu) i Viêt Nam es va dividir en el Nord i el Sud amb la frontera establerta al paral.lel 17, al riu Ben Hai. Durant 300 díes tots els vietnamites del nord que volguéssin anar al sud ho podíen fer sense problemes, i es va acordar fer eleccions generals el dia 20 de juliol de 1956. Unes 900.000 persones, la majoria de religió catòlica van fugir del Nord comunista. Mentres, al nord van voler dur a terme la colectivització de la terra, després d’anys i anys de colonialisme. Va ser dur, i van haver-hi moltes morts per part del Govern comunista als camperols que es resistíen deixar les seves terres. Una veritable revolta i molta crueltat per part dels governants. L’any 1956, el govern comunista va acceptar el seu error i mala política, i va endegar una ‘Campanya per la Rectificació dels Errors’. La cultura de l’arròs venia de molt lluny, massa, i els camperols s’hi resistíen fortament. Tot va anar tornant al seu lloc.
Els camps de golf no deixen de ser, avui, un tipus de colectivització consumista, crec jo.
La segona notícia referida a un nou decret llei del Govern, és d’augmentar fortament l’impost ( del 5% al 10% ) sobre la compra de vehicles de quatre rodes per evitar que el parc automobilístic no augmenti i els problemes de tràfic puguin arribar a ser  un mal endèmic. Un BMW320i costa actualment $79.900,- i amb el nou impost costarà $87.900 = Euro 56.306,-.
En un país de 86 mil.lions d’habitants, actualment hi han registrats 1.200.000 cotxes. Les carreteres, camins, carrers no estàn, ni de bon tros, preparats per un tràfic esbojarrat i per descomptat la capacitat econòmica de la majoria de vietnamites no els permet pas comprar cotxes,
Avui es poden copsar aquestes imatges que he trobat a la xarxa, i ho volen evitar, apujant encara més els preus dels cotxes. En l’arxiu podeu veure una fotografia que vaig fer quan caminava per Tam Coc per un caminet travesser en mig dels camps d’arròs.
Penso en les paraules que em va dir l’ex-coronel retirat senyor Van: ‘Vosaltres els occidentals teniu diners, molts; nosaltres tenim temps’.

Publicat dins de Societat - Costumari | Deixa un comentari