En S. ho guardava tot. Per això puc fer la comparació de les guíes de Lonely Planet editades l’any 1996 i les d’ara. Tony Wheeler, nascut al Regne Unit, va viatjar ja de molt jove per tot el món, ja que el seu pare treballava per la British Airways i sempre era fora del seu país. Va tornar a Anglaterra on es va llicenciar en enginyeria. Amb la seva dona Maureen van començar a viatjar arreu del món, i es van quedar a viure a Austràlia. De les seves anotacions de tots els viatges, va aparèixer la primera guía Lonely Planet l’any 1970. Ara Lonely Planet pertany al grup de la BBC. En els viatges sempre m’he recolzat amb Lonely Planet. Ara ja no és el mateix. En una de les guíes que he trobat, de l’any 1996, de Myanmar (Burma) , a la coberta es pot llegir clarament :
‘Should you visit Myanmar ?’ S’ha de viatjar a Myanmar ? En la primera pàgina, puc llegir : ‘ Dedication : This, the sixth edition of Myanmar, is dedicated to Daw Aung San Suu Kyi, under house arrest from July 1989 to July 1995’.
Aquesta sisena edició està dedicada a Aung San Suu Kyi empresonada a casa seva desde juliol 1989 a juliol 1995.
En la introducció puc llegir que Myanmar (van canviar el nom de Burma l’any 1989) ) ha sofert centenars de lluites, guerrilles, guerres, després de la segona guerra mundial, dictadors, insurgents. Cert, cert, cert, però en certa manera fals. Existeixen uns llocs a Myanmar com la ciutat de Bagan o les pagodes de Shwegadon a Yangon amb una màgia absolutament irresistible i incomparable amb cap altre lloc del món. Els turistes no eren ben rebuts per els dictadors, i només podíen visitar aquests dos llocs. L’any 1996, però, es van inventar ‘L’any turístic de Myanmar’ per atreure visitants.
Continúa explicant la situació del país; com fer-ho per no anar als llocs propietat de la Junta; insistint que és un país màgic i la gent oberta, educada, amable. També ells necessiten els turistes, per poc profit que en treguin. I finalment, ho resumeixen: ‘It’s your choice’. És la teva decisió.
Quan en S. va entrar a Birmània l’any 1997, aquesta guía li va ser confiscada per la policia a l’aeroport, però una vegada dins el país, li van proporcionar una altra. El lloc de venda està esborrat i en color negre.
En un ‘update’ del mes de gener de 1997 podem llegir: ‘ Lonely Planet creu fermament que és essencial respectar els desitjos de la representativitat legal del poble sortida d’unes votacions lliures i democràtiques. Els futurs viatgers hauràn de jutjar i prendre la seva pròpia decisió. Si decidiu anar-hi, aquests són uns consells per no omplir el cofre de la Junta amb més diners:
– evitar dormir en establiments propietat de la junta
– no viatgeu amb agències majoristes de Myanmar Travels & Tours (MTT)
– no utilitzar transport públic on es pot llegir en el bitllet MTT (ex. Mandalay express o Mandalay-Bagan en barco)
– utilitzeu transport públic ordinari, del poble o llogat, ara ja és permès
– compreu artesania directament dels artesans i no en les botigues de la Junta
– cerqueu allotjaments en cases particulars, petits hotels familiars, monestirs.
– Aquesta guía us proporciona també altres formes per poder ajudar al poble de Birmània.
Totes les informacions per el viatger són magnífiques i interessants. No deixen cap detall, lloc per perdre’s, la seva història, cultura, arts, costums, pobles, cases de menjar, cases de te, artesans, consells mèdics, música, espectacles. El Lonely Planet original era objectiu, crític, gens comercial. Ara ja és una més de les moltes guíes que es publiquen, encara que sempre és recomanable.
Em queda, però, una bona col.lecció de guíes dels millors anys de Lonely Planet i en Tony Wheeler i la seva dona Maureen.
Un exemple és la de Viêt Nam, de l’any 1996, i les pàgines són fotocopiades !!
La comparació amb la que vaig comprar l’any 2006 és significativa. En parlarem !
M’ha semblat aquesta fotografia molt bonica; el jove novici estudiant, molt concentrat, els vells texts de la filosofia budista.
No sé què serà en esser cuit. Jo estic perplexa. Perenne