Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Cartes des de Birmània – Tarda de diumenge

Publicat el 15 d'agost de 2008 per rginer
En el seu llibre ‘ Cartes des de Birmània ‘, Daw Aung San Suu Kyi, ens va explicant fins a 52 capítols, com transcorre la seva vida en llibertat, vigilada, però en llibertat.
Els diumenges no hi havíen compromisos; les hores eren per a ella i les vivia intensament. Però aquesta sensació de viure el lleure, acabava el diumenge per la tarda. Després de dinar, els joves del partit comencen a prepara-ho tot per el mitin, a les quatre de la tarda, davant de casa seva, darrera la reixa de la porta d’entrada. ‘Provant, un, dos, un, dos, provant’; paraules que es repeteixen per avaluar el sò dels micròfons. Està nerviosa, però la tarda torna a ser temps de vacances. Companys i amics comencen a arribar, i és com veure a tota la família. Alguns arriben carregats de menjar. Haig de dir que a Birmània és molt freqüent rebre visites sense avisar; és el costum. 
La dona d’un dels vicepresidents del NLD,  U Kyi, sempre els porta arròs glutinós, amb plats dolços i salats, peixet fregit i coco ratllat fresc. Després del mitin, tots seuen junts al jardí, en grupets, i beuen te verd calent, mengen l’arròs i comenten les notícies. 

Qualsevol estranger o persona llunyana, en veure els grupets de persones, rient, parlant, poc s’imaginen que tots els díes treballen de valent per poder organitzar les accions per fer una oposició al règim dictatorial, en circumstàncies difícils i perilloses  sense rebre res a canvi. Sempre es proposen acabar a les set de la tarda i tothom marxa a casa, ja preparats per començar una nova setmana intensa. És en aquest moment, que les seves vacances de cap de setmana acaben, ja que en tornar a casa, comença a llegir i a escriure el discurs del dia següent i prepara el programa per tots els díes de la setmana. En aquests moments ella recorda una cançó que li cantava una amiga de la seva família: ‘ Descanseu dels vostres afanys, infants cansats, la nit es a punt de caure sobre vosaltres, descanseu una estona’.
Els periodistes li pregunten si no suposa un gran esforç i responsabilitat per a ella estar compromesa en la lluita per els drets humans i la democràcia a Birmània en unes circumstàncies dures, difícils i perilloses. Ella els contesta que hi han dues raons per fer-ho: ‘La primera, que respecta i admira als seus companys per la seva abnegació i honradesa, i en els que confia plenament. Eren ja vuit anys de compromís per aquestes causes i havíen estat sempre junts. Però també recorda als que no ha tornat a veure mai més; morts, desapareguts, empresonats. La segona raó, entre moltes d’altres, en acabar el dia i veure la feina feta amb il.lusió i esperança, li donen forces per continuar i seguir esperant els caps de setmana de vacances i poder gaudir de la llibertat que ara, en aquest any de 1996, pot viure, però no sap fins quan’.
La fotografia va ser feta l’any 1996, quan era lliure, per poc temps. Podeu veure la reixa de casa seva, al carrer University de Yangon (Rangoon). És el moment del mitin d’un diumenge per la tarda; davant una veritable multitud de gent.
Avui és impossible arribar a casa seva, ni tan sols prop de la reixa que s’ha convertit ja en un lloc de referència.
Avui fa 12 anys i 296 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.