Dies de maig. Temps de Flors a Girona (vegeu aquí) i Fira de Sant Ponç a Barcelona (vegeu aquí), dos esdeveniments que solen coincidir en el calendari i que per poc que podem, o a l’un o a l’altre o a tots dos, l’A. i jo procurem no faltar-hi cap any. De moment aquest matí hem passejat
Reviso els meus arxius i comprovo que la primera vegada que vaig comentar al diari un llibre de Josep M. Espinàs va ser el febrer de 1990. Més concretament va ser “A peu per la Llitera”, el segon viatge que feia ja com a home situat en el que eufemísticament anomenem “tercera edat”. Modestament puc dir que vaig ser
En la magna enciclopèdia “Verbàlia” el mestre Màrius Serra defineix el contrapet així: “Artifici de transposició que consisteix en l’intercanvi de lletres o síl·labes a l’interior d’una frase per generar-ne una altra que canviï el significat anodí de la primera per un de xocant, amb una certa tendència a l’obscenitat, com a: Observava les cames de la moixa
“Catalunya té por de la seva identitat i té por de perdre la seva identitat. Per això la identitat catalana funciona malament en l’àmbit públic i aguanta ferma en l’àmbit domèstic. Catalunya integra tothom en l’espanyolitat banal que regna arreu; després, els mateixos catalans s’arronsen en constatar la reculada. I és que els catalans saben
Fa temps que no vaig al Flotàrium. Ho comento aquí perquè segur que els lectors veterans recordaran que aquells seixanta minuts de relax, aïllament, reflexió i foscor absoluta havien donat peu a uns quants apunts d’aquestes Totxanes. Durant un parell d’anys vaig mantenir fidelment les meves visites de diumenge -un de cada tres- a primera hora del matí. Fins que un dia de
Abans d’ahir durant la meva sessió matinal de bicicleta estàtica el senyor iPod em va triar “La Valse d’Amélie”, de Yann Tiersen, el tema principal d’aquella deliciosa pel·lícula que aquí es va dir “Amélie” i que a França tenia un títol un pèl més llarg (vegeu aquí). Sigui com sigui el cert és que tot escoltant aquells acordeons inequívocament parisencs -que, per cert, trobareu al final d’aquest apunt- em varen
Un plaer per damunt de l’habitual, la lectura de l’article de Joan F. Mira publicat a l’Avui d’ahir (vegeu-lo aquí). A part d’informar-nos que és a punt d’enllestir una nova novel·la -la que clourà la trilogia iniciada amb “Els treballs perduts” (1989) i continuada amb “Purgatori” (2003)- Mira ens comenta una escena del nou text i de passada ens ofereix una magnífica reflexió sobre la Revolució -així,
Cada vegada tinc més clara l’abismal diferència que hi ha entre el que coneixem com opinió pública i l’opinió publicada. Entre el que la gent pensa realment i el que ocupa de manera majoritària els espais informatius. Jo no sóc periodista però no per això deixo d’imaginar-me el difícil que pot arribar a ser omplir cada
Comencem a preparar el segon cap de setmana toscà de la nostra vida -d’aquí a tres setmanes!- repassant les “Cartes d’Itàlia”, de Josep Pla. Una autèntica delícia. No voldria que el que ara diré fos interpretat per algú com una “boutade” però opino que cap català hauria de viatjar a terres italianes sense haver llegit algun dels nombrosos textos que
“Ja fa molts anys que fem les coses contra algú i no a favor de res. Bàsicament fem les coses contra Espanya i no a favor de Catalunya. És a dir, tenim més ganes que perdi el Madrid que no pas que guanyi el Barça. I potser ha arribat el moment de demanar una pausa.
Dels vint-i-set apunts que he publicat aquest abril els 10 més visitats han estat: * 1) Les meves recomanacions per Sant Jordi’08: discos (1). (vegeu-lo aquí) * 2) Les meves recomanacions per Sant Jordi’08: llibres (2). (vegeu-lo aquí) * 3) Les meves recomanacions per Sant Jordi’08: llibres (3). (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Tocava “Greensleeves”. (vegeu-lo aquí) * 5) Les