Totxanes, totxos i maons

Dies de maig. Temps de Flors a Girona (vegeu aquí) i Fira de Sant Ponç a Barcelona (vegeu aquí), dos esdeveniments que solen coincidir en el calendari i que per poc que podem, o a l’un o a l’altre o a tots dos, l’A. i jo procurem no faltar-hi cap any.

De moment aquest matí hem passejat pel carrer de l’Hospital i hem pogut gaudir del xivarri, les olors i els colors que caracteritzen l’oferta dels herbolaris, apicultors i remeiers diversos que hi planten parada.  (n’hi ha més)

A tot arreu una conversa gairebé monogràfica: les generoses pluges dels dos darrers dies i la treva que el temps està donant aquest matí amb sol, pocs núvols i temperatura més aviat fresqueta. I la gent que passeja, compra, fa fotografies…

En arribar a casa escric això, miro les fotografies que he fet i en penjo algunes a l’arxiu que trobareu al final d’aquest apunt. És una festa que m’agrada, Sant Ponç…

Mentre faig temps per la Fòrmula 1 tafanejo l’Amades a veure què diu del sant del dia i em trobo el següent:

“Sant Ponç és advocat contra les xinxes i altres paràsits que mortifiquen l’home. Aquest patrocini li ve del seu martiri, repugnant d’explicar. Des de temps vells que l’Església beneïa roses, les quals la gent penjava al capçal del llit o bé tirava a sota creguda que el sant n’esquivaria els paràsits que hi poguessin haver i que no n’hi deixaria niar d’altres. Encara avui hi ha qui tira sota el llit herbes beneïdes comprades a la fira perquè guardi la casa de paràsits repulsius. Hom creu també que es poden allunyar els paràsits per tot un any si el dia d’avui neteja i espolsa ben bé la casa i els mobles.”

I una mica més endavant Amades diu:
“Una versió de la tradició diu que les xinxes es van menjar el cervell del sant, i d’aquí que hom l’invoqui contra el mal de cap.”

I deixant l’Amades de banda, una cantarella:
Paparres, xinxes i puces:
tremoleu, que avui és Sant Ponç.
Paràsits i gent sobrera
quan no hi sou cantem cançons. (*)

(*) Hi ha una variant més rrradikal: “guilleu aviat, recollons!”

Ep! I d’aquí a un parell de diumenges l’Oucomballa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!