Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

7 de maig de 2008
0 comentaris

Per a la carpeta dels retalls (LXXII): Patrícia Gabancho, sempre interessant…

“Catalunya té por de la seva identitat i té por de perdre la seva identitat. Per això la identitat catalana funciona malament en l’àmbit públic i aguanta ferma en l’àmbit domèstic. Catalunya integra tothom en l’espanyolitat banal que regna arreu; després, els mateixos catalans s’arronsen en constatar la reculada. I és que els catalans saben que, en existir, molesten… A qui molesten? La colonització és en l’imaginari. Amb això n’hi ha prou, i la resta ve com un afegitó. Ens veiem com ens veuen, parlem amb les paraules dels altres.”  (n’hi ha més)

Així comença l’article de la sèrie del diari Avui “Cap on va Catalunya” publicat ahir i signat per l’escriptora i periodista Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952), una de les veus més clares i entenedores de l’actual panorama polític i social de casa nostra. Vegeu, si no, l’imprescindible “El preu de ser catalans” (Ed. Meteora) o el més recent “El fil secret de la història” (Ed. La Campana).

I si voleu un altre tast aquí teniu més teca:

“Són pistes barroeres d’un procés que s’accelera a partir dels noranta i que ha tingut la traça d’acotar la identitat en un espai ofegat: nacionalisme no equival a catalanitat, ni viceversa, sinó que és aquell racó residual, negatiu, premodern, egoista, etc., etc., que es manifesta parlant en català, defensant la cultura catalana-catalana o votant determinats partits. El PSC se situa fora d’aquest redós amb el correlat light del seu catalanisme, del tot compatible, en ser regional, amb el projecte espanyol. Ja no li calen antigues dèries reequilibradores com ara la bicapitalitat encarnada per una Barcelona que se somiava poderosa: avui la ciutat s’esborra i Catalunya ha desaparegut sota la paraula tramposa de territori: tot el que no és metropolità és territori. Ni país, ni nació: territori. No sé de què pateixen els membres del Tribunal Constitucional que estudien el significat del pròleg estatutari!”

El text íntegre el trobareu aquí.

——————————————————————————————

(Podeu accedir als anteriors “Per a la carpeta dels retalls” a través de l’arxiu de Categories que trobareu en la columna de la dreta)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!