Totxanes, totxos i maons

Un plaer per damunt de l’habitual, la lectura de l’article de Joan F. Mira publicat a l’Avui d’ahir (vegeu-lo aquí).

A part d’informar-nos que és a punt d’enllestir una nova novel·la -la que clourà la trilogia  iniciada amb “Els treballs perduts” (1989) i continuada amb “Purgatori” (2003)- Mira ens comenta una escena del nou text i de passada ens ofereix una magnífica reflexió sobre la Revolució -així, en majúscula- i sobre aquell Maig del 68 del qual ara es commemoren quaranta anys.

I, com no podia ser altrament, ens parla dels himnes, apèndixs gairebé obligatoris per fer una Revolució com Déu mana. Més concretament esmenta el “Bella ciao”. Un himne que molts de la meva generació vàrem aprendre de la mà de Xesc (el “Xesco” va venir després) Boix i la gent del Grup de Folk.  (n’hi ha més)

Encara que a molts els podrà semblar un vestigi de temps passats puc assegurar que el “Bella ciao” està tan viu i eixerit com el dia que algú es va decidir a entonar-lo per primera vegada.

M’expresso amb tanta contundència perquè un matí gelat de dissabte d’ara fa mig any, durant la nostra primera visita a Florència (vegeu aquí), des de dalt de la cúpula de Brunelleschi ens varen arribar les notes vibrants d’aquest himne que provenien de l’altaveu d’un cotxe que obria una manifestació.

Desconec què s’hi reivindicava perquè des d’aquella alçada no era possible llegir cap pancarta però sí que puc dir que em va agradar sentir que el vell himne continuava fresc i útil com el primer dia.

Des de la meravella arquitectònica de la cúpula del Duomo vaig fer dues fotografies per fixar aquell moment. Una és la que il·lustra l’apunt. I aquesta mateixa i la que vaig fer a continuació les podeu veure en format més gran si activeu els arxius gràfics que trobareu al final d’aquest escrit.

Bella ciao
Una mattina mi son svegliata
O bella ciao, o bella ciao, o bella ciao ciao ciao
Una mattina mi son svegliata
Eo ho trovato l’invasor

O partigiano porta mi via
O bella ciao, o bella ciao, o bella ciao ciao ciao
O partigiano porta mi via
Che mi sento di morir

E se io muoio da partigiano
O bella ciao, o bella ciao, o bella ciao ciao ciao
E se io muoio da partigiano
Tu mi devi seppellir

Mi seppellirai lassu in montagna
O bella ciao, o bella ciao, o bella ciao ciao ciao
Mi seppellirai lassu in montagna
Sotto l’ombra di un bel fior

Cosi le genti che passeranno
O bella ciao, o bella ciao, o bella ciao ciao ciao
Cosi le genti che passeranno
Mi diranno che bel fior

E questo é il fiore del partigiano
O bella ciao, o bella ciao, o bella ciao ciao ciao
E questo é il fiore del partigiano
Morto per la libertà

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!