Totxanes, totxos i maons

Comencem a preparar el segon cap de setmana toscà de la nostra vida -d’aquí a tres setmanes!- repassant les “Cartes d’Itàlia”, de Josep Pla. Una autèntica delícia.

No voldria que el que ara diré fos interpretat per algú com una “boutade” però opino que cap català hauria de viatjar a terres italianes sense haver llegit algun dels nombrosos textos que el mestre Pla va escriure al llarg de la seva vida sobre aquell país.

Com a mínim -tal com em va aconsellar temps enrere el meu estimat amic R.- diria que les “Sensacions d’Itàlia”, una introducció d’una seixantena de pàgines que dóna pas als apunts breus que Pla va batejar com “cartes”, són gairebé de lectura obligatòria malgrat els seixanta anys transcorreguts des que varen ser escrites.

Si no m’erro, les referències italianes en l’Obra Completa de Pla es poden trobar al volum 6 (“La vida amarga”), al 13 (“Les escales de Llevant”), al 15 (“Les illes”) i al 37 (“Itàlia i el Mediterrani”).

Destaco un parell de paràgrafs d’aquestes “Cartes a Itàlia” -més concretament de la seva introducció- que estan incloses dintre del volum tretzè:

“A cap país del món la cuina internacional no ajuda a viure bé; com enlloc la cultura anomenada universal no passa d’ésser una vaga parauleria. A Itàlia especialment.”

“Si sobre el camp, doncs, la vida és molt intensa, animada i d’una gran mobilitat, als matins, a les ciutats, hi ha una animació formidable: l’aire s’hi torna viu i tens de la brillantor de les mirades. A la tarda, havent dinat, l’entregent, el carrer, es torna més plàcid. La inseguretat, la nerviositat, el neguit matinal, esdevé, havent dinat, una certa resignació plàcida. És l’hora dels “E si…”, “E già…”, “Staremo a vedere…”, tan típica de la vida peninsular. No hi ha tanta pressa, en una paraula.”

I és, precisament, la percaça d’aquest “entregent” -esplèndid mot, com hi ha món!- el que aquesta vegada buscarem l’A. i jo tot passejant amb els cinc sentits ben esmolats pels carrers de Siena, de San Gimignano, de Lucca… Per gaudir de l’arquitectura noble i secular, de les olors de les botigues, de la cantarella de les converses de la gent, de les llums i les ombres a les places, dels sorolls de la vida senzilla, de la consistència d’una pasta cuinada com Déu mana…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!