Totxanes, totxos i maons

En la magna enciclopèdia “Verbàlia” el mestre Màrius Serra defineix el contrapet així: “Artifici de transposició que consisteix en l’intercanvi de lletres o síl·labes a l’interior d’una frase per generar-ne una altra que canviï el significat anodí de la primera per un de xocant, amb una certa tendència a l’obscenitat, com a: Observava les cames de la moixa / Observava les mames de la coixa.“

Per entendre’ns, un contrapet vindria a ser com un joc dels trilers en el que una boleta en forma de lletra o de síl·laba canvia de refugi a sota de la closca de nou que menys t’imagines.  (n’hi ha més)

Una de les joies de la meva biblioteca és un llibre molt petit i primet amb tapes daurades que va escriure Enric Moreu-Rey (vegeu aquí) i que va editar Quaderns Crema l’any 1988. Es titula “El joc del contrapet” i és un compendi exhaustiu i molt divertit d’onze variants d’intercanvis amb un amplíssim acompanyament d’exemples il·lustratius.

Jo, que he passat de col·leccionar papers i objectes a col·leccionar paraules, que ocupen menys espai, sóc un gran aficionat a jugar amb els contrapets i a inventar-me’n. Habitualment em limito a la variant més senzilla -l’intercanvi d’inicials- i, a més a més, amb la constricció autoimposada en la majoria dels casos de centrar-me en frases fetes i en noms i cognoms de gent que conec.

D’aquí, per exemple, m’han sortit coses com “Maria del Bar Monet”, “Maria de la Jau Paner”, “Tònica Marribes”, “Pelip Fuig”, “Nosa Rovell”, “Charme Cacón”, “Tere Pàpies”, “Picor del Lolo”, “Josep Faria Mollaneras”, “Bolita Losch”, “Lalai Dama”, “Paula Tarada”, “Entre moc i passa”, “Fúria Neliu”, “Merenci Toix”, “Part a Messarrodona”, “Miquel Partí i Mol”, “Beus Nonet”, “Santa Losa de Rima” o el que vaig descobrir ahir pel matí tot escoltant la ràdio quan ens explicava les meravelles del poder judicial –“joder pudicial”– espanyol i que crec que es mereix l’honor de titular aquest apunt.

Ja sé que tot plegat no serveix per a res però és curiós, no?

I saludable; que a certes edats -i en segons quins entorns sociopolítics- el que cal és que el cervell no pari de fer gimnàstica…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!