Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Ja en són 14.

Una nova denúncia per un assasinat d’una dona de 46 anys a la localitat d’Arganda, prop de Madrid. El seu botxí ho ha confessat quan ha anat a la feina. A ganivetades.


Horror, denúncia, i  novament el meu més gran i sincer dol per aquesta nova mort, amb aquesta explosió de flors, vives, lluminoses. 
Desitjaria anar reduïnt el nombre de flors ….

null

Took The Children Away – Nens robats

Archie Roach és un cantant i compositor australià, aborígen. Una descoberta. Té una veu preciosa i les seves cançons, entre pop, blues i rock, són magnífiques.

Però per sobre de totes tenim ‘Took the children away’. En aquesta cançó trobem el millor resum que es pot fer del patiment dels nens robats, de la generació perduda, de les injustícies de l’home blanc amb els aborígens a Austràlia i que molt bé podríem aplicar-la a totes les injustícies que encara hi ha al món envers tots els infants que ténen un altra color de pell que no sigui la blanca. Archie Roach va ser un nen robat.
He trobat aquest magnífic video de la seva interpretació de la cançó que va rebre un premi per la defensa del Drets Humans. En el post anterior he fet una petita traducció de la lletra. 
( ….. llegir més )



”””””””’És el meu homenatge a tots els infants del món que han estat arrebassats del pit de la seva mare, que han estat robats, que se’ls han emportat lluny de la seva terra, que els han volgut anular la seva cultura i identitat.

El Parlament australià acaba de demanar perdó als aborígens, un perdó institucional, que els honora,  i fa que tinguem encara confiança en l’ésser humà.  Aquest acte ha estat retransmés per televisió, en directe, a tot el continent i especialment significatiu a Melbourne, a la Federation Square, per pantalla gran i amb un concert en directe del mateix Archie Roach amb la seva inseparable Ruby Hunter.
Els nens robats han tornat per fí a casa.

””””””

Aborígens : La generació perduda

Aquesta setmana el Parlament d’Austràlia ferà, per fí, una declaració institucional demanant perdó al poble Aborígen, per a totes les injustícies que han patit, sobretot, a tots els infants anomenats ‘generació perduda’ i que van ser robats a les seves famílies per ‘integrar-los’ en la societat occidental durant un llarg període, de 1885 a 1975.

‘No existeix un dolor més inconsolable al món que la pèrdua de la terra on vas nèixer’.  Eurípides, 431 AC


El nostre Vilaweb a Melbourne ja ens informa puntualment de tots els temes interessants del continent, i en aquest cas he llegit els diaris que ens facilita per poder donar-li a la noticia una altra dimensió.

””’Hi ha milers d’informes dins l’arxiu de la Comisió per als Drets Humans, però davant d’una evidència tant i tant clara, fins aquest any 2008, el Govern d’Austràlia no demanarà el perdó que s’ha demanat insistentment. Aquesta va ser una de les promeses electorals del nou primer ministre Mr Kevin Rudd.


En l’informe de les investigacions es pot llegir : ‘ Els infants se’ls va dir que no eren estimats per els seus pares, que eren nens rebutjats, o que els seus pares havíen mort, quan tot era una gran mentida.’
‘Tots els infants que coneixíen el seu origen, se’ls deia amb crueltat manifesta, que el seu pare era un alcohòlic i la seva mare una prostituta, i no els cuidaven ni els desitjaven. Ens posàven la por al cos, quan ens deien que probablement nosaltres també ens convertiríem en alcohòlics o prostitutes, ja que ho portàvem en els nostres gens; per això havíem d’estudiar i ser bons nois i noies i comportar-nos com els blancs que no teníen aquests vicis. Ens deien que ser mala gent, viciosos, poc treballadors, formava part de la nostra raça’.
‘Com ens podíem sentir orgullosos de ser aborígens si ens humiliàven dia rera dia ?’

He trobat un video molt ben realitzat. El dia 13 de febrer,  el Parlament australià demanarà el perdó institucional, i aleshores el penjaré en un nou post. La cançó és magnífica i la lletra colpidora. Faig un resum molt concís de la lletra:
‘ Aquesta història és real / No us diré mentides / Com les promeses que mai van acomplir/I com se’ns van emportar darrera una tanca com el bestiar/Ens van extendre la mà/Ens van ensenyar a llegir, escriure i resar/Van robar els infants/arrebassats del pit de la mare/És per el vostre futur/Se’ls van emportar/Ho havíem d’entendre/Rebríem tot el que els nostres pares no faríen/Us ensenyarem a viure i a comportar-vos/Però ens van humiliar/La meva mare plorant/el meu pare lluitant per recuperar els nens robats/Ens van separar de les nostres famílies/Noves famílies ens van adoptar/I encara que vam crèixer amb els blancs/ens sentíem molt sols/perque vivíem com a blancs/però els nostres sentiments eren negres/Però un dia els infants van tornar/els infants robats van tornar a la seva terra/el lloc on podíen comprendre les coses i la vida/tornar amb la mare/amb el pare/amb la germana/amb el germà/amb la gent/a la seva terra/tots els infants han tornat/Sí, jo també he tornat/.

La lletra i la cancó és  d’ Archie Roach i la canta magistralment. Ell va ser un nen ‘robat’. Ell va patir totes les injustícies.  En un proper post podreu escoltar-la.
Archie Roach és un cantant molt conegut i dels millors d’Austràlia, però, aquest continent és molt lluny i el que allí succeeix, passa desaparcebut per la resta del món.

Nosaltres encara tenim els nostres amics de Vilaweb a Merlbourne que ens informen, i gràcies a les seves notícies he tingut la oportunitat de seguir cercant i trobar en Archie Roach i la seva música.

La fotografía és del ‘Catholic News’ editat a Austràlia.

””’

Ja en són 13.

Publicat el 9 de febrer de 2008 per rginer

No han passat ni dos díes i he de tornar a denunciar una altra mort violenta d’una dona de 46 anys a Xest ( La Foia de Bunyol ). Mentres enterrava el cos de la dona, el seu assasí i company, va ser descobert per la policia i ha estat detingut.


Una flor de taronger que vaig fer al jardí de la casa de’n Josep i l’Antònia a Melbourne, és la meva expressió de tristor i de dol per aquest nou assasinat.
Desitjaria de tot cor no haver de cercar més flors en bastant de temps. És un desig ?
Una utopia ?

”null”

L’Arca de Noé australiana II

Publicat el 9 de febrer de 2008 per rginer

En els recorreguts per els ‘rainforests’ no vaig veure cap casuari. Sí que en vaig trobar alguna serp pitó, i també el gooana, i per descomptat els cocodrils. I no parlem de les papallones, ocells i una espècie de gall dindi que va ser el més vist de tots !


Aquesta fotografia del ‘cassowary’ la vaig fer al petit zoo-refugi ‘Featherdale Wildlife Park’ a Sydney. Molt ben organitzat per a tots els que no podem ser ‘aventurers’ i volem conèixer els habitants d’aquesta Arca de Noé tant peculiar, i fins i tot, pots tocar-los ( els cangurs o els koales ), però sempre sota la mirada dels guardes.

La fotografia no és gaire bona, ja que el casuari es movia constantment. Però podeu veure les grapes i aquesta espècie de còrnia afilada al seu cap. En tinc una altra, que possiblement és millor, però és al darrera de  les reixes i no m’agrada veure aquest animal tant bonic en aquesta situació, sense llibertat, quan penso que el rainforest  és casa seva.

”’null”’

Rainforest – Bosc tropical

Publicat el 8 de febrer de 2008 per rginer

He fet una aturada en el meu viatge per Queensland, Austràlia, i la meva imaginació m’ha portat a Viêt Nam per celebrar el Têt – Any Nou Lunar – , a la meva manera. Continuem doncs viatjant per aquest continent tant llunyà: de les meravelles de la Barrera del Corall vaig entrar en diferents boscos tropicals no gaire lluny de Cairns.

El més famós, el més impresionant, el més valuós, és el bosc de Daintree, a més de 200 kms al nord de Cairns. Les distàncies i el temps manen a Austràlia i no va haver-hi més opció que visitar dos boscos ‘ Wooronooran Park’ i ‘ The Boulders’, al sud de Cairns, no més de cent kms.
Abans d’arribar-hi vam atravessar kilòmetres i kilòmetres de camps de canya de sucre i plataners, els veritables depredadors dels boscos. Al fons ja es veien les muntanyes i el Wooronooran Park.
El nostre guía era català, un xicot jove i em va explicar que a Cairns hi vivíen uns tres o quatre  catalans més. Li agradava la vida tranquil.la, comfortable de Cairns, encara que la calor de vegades era insoportable.

”””””’Però en aquest indret de Queensland tens dues opcions per refrescar-te, el mar o les piscines naturals dels rius dels boscos. Recordeu de mirar sempre que no hi hagi cap senyal de ‘prohibit banyar-se – cocodrils’ ……. ( a la platja o al bosc ).

Vam començar a caminar per el bosc i ho vaig agraïr. Mentre el grup de turistes anava marxant, jo em quedava al darrera fixant-me en tots els arbres, flors, plantes que veia al meu costat. El soroll de l’aigua del riu i les cascades, en mig del silenci i els cants de diferents ocells, van aconseguir que em quedés sentada sota un arbre, sense fer res, pensant. 

Aquests boscos fan reflexionar de com era la terra , quan el món era una massa uniforme, tota coberta de boscos i et preguntes  com és possible que aquest continent al separar-se, aquests boscos van continuar vivint fins avui sense patir les conseqüències dels canvis del clima i orientació, com va succeir en altres continents i terres del món.

M’han explicat que existeixen plantes, famílies completes, que només pots veure en els ‘rainforests’ d’aquest continent. L’any 1972 van començar a comprendre la importància  d’aquesta vegetació tant valuosa, quan misteriosament, el bestiar moria quan pasturava al sotabosc, on anys abans havíen fet les desforestacions per plantar-hi canya de sucre.. Després d’investigar  les morts del bestiar, va resultar que menjàven la llavor d’un arbre anomenat ‘ idiospermum australiense’, molt verinós. Va ser una troballa del tot inesperada, ja que aquest arbre’ Idiospermum’ es creia desaparegut de la terra cent milions d’anys abans !!!! Sobretot a Daintree, com també en els altres boscos de la mateixa zona de Queensland, la major part dels arbres i plantes en flor pertanyen als angiospermes que són la font de molts aliments en que tant els mamífers com l’ésser humà basen la seva subsistència.  Ni sóc botànica, ni biòloga, però estic segura que per els estudiosos aquests boscos han de ser un veritable tresor de saviesa on ténen encara molt per descobrir.

En els viatges i visites organitzades, com és habitual, el Govern de Queensland et recomana de no sortir dels camins assenyalats i si fas la visita individualment i vols recórrer els boscos has de demanar autorització i informar-te dels itineraris recomenats i sempre estar en contacte amb els guardes forestals.

En aquests boscos trobem un animal, novament, estrany per a nosaltres; el casuari o cassowary. És com un estrús, però té com un ganivet molt afilat al cap i les grapes són afilades i perilloses. No n’hi han gaires, però novament s’ha de fer cas del rètols; poden ser molt perillosos, corren molt i amb les grapes i  la còrnia del cap, poden obrir un cos humà en canal !
També es poden trobar cangurs que viuen amagats als arbres.

Penjo la fotografia del bosc que vaig veure; l’aigua, el color verd, tot el bosc …. un paradís on la natura és el totpoderós i mana.

”””””

Ja en són 12.

Publicat el 7 de febrer de 2008 per rginer

El company ha llençat a la noia pel balcó   desde un sisè pis en un carrer de Madrid. La mort ha estat immediata. 

L’executor ha manifestat a la policia que la noia s’havia suicidat, però s’ha pogut comprovar que el pis era plè de sang per la pallisa que va rebre abans de ser llençada per el balcó.
La denúncia per part meva torna a ser de ràbia, impotència, tristor. No veig cap llum al final d’aquest tunel tenebrós i cruel.
El meu dol més sincer i colpidor.
 Les flors, petites, de colors vius, d’un petit matoll arran de terra a Tam Coc, Viêt Nam.

‘null’

Arbres, flors, zodíac, any nou lunar

Publicat el 5 de febrer de 2008 per rginer

Chúc mùng nam mói – Feliç Any Nou – Any de la Rata – Ty 

Tothom ja tindrà a casa seva l’arbre escollit un kumquat o un taronger, tots dos amb fruites i tampoc pot faltar les branques d’un presseguer en flor al nord, i d’un albercoquer al sud. Els carrers de Hang Luoc a Hà Nôi i Nguyen Hue a Ho Chi Minh City hauràn venut totes les flors i els arbres. Demà 6, 7 i 8 de febrer, són els tres díes principals de la festa del Têt.
La rata és el primer dels animals dels dotze que composen els signes del zodíac vietnamita.
Dels 12 animals, 1 és mitològic; el drac; quatre són salvatges i esquius amb l’home; set són domèstics.
La Rata simbolitza l’any del caos. Els nascuts en aquest signe són gent encantadora i també atractius, encara que ténen por de la llum i els molesta el soroll. Són dinàmics i molt actius, però molt primmirats en les petites coses.
Però també té coses positives aquest any …..

””’Els graners estaràn plens fins dalt, i això vol dir bones collites. Com sigui que la rata és un animal nocturn de mena i és cap a mitjanit quan les sentim córrer, la hora establerta, la millor, és de les 11:00 de la nit fins a la 1 de la matinada; s’anomena la hora de la rata.


Els arbres s’han d’escollir molt i molt bé, doncs han de compondre una ombra simètrica, les fulles han de ser d’un color verd intens i la fruita, kumquat o mandarines, han de tenir un color brillant. La fruita madura, però també, si pot ser, alguna encara verda, ja que representarà bona salut als membres de la casa familiar mentres vagi madurant.
Les fulles gruixudes, d’un verd fosc, però sempre que es vegi algún brot a punt d’esclatar.
La fruita madura simbolitza els avis, les flors dels arbres fruiters els pares, les poncelles els fills i les fulles verdes i brillants els més petits de la casa. Vàries generacions ténen la seva simbiologia en l’arbre, taronger o kumquat i les branques dels arbres fruiters en flor.
Les branques del presseguer, al nord del país, i de l’albercoquer al sud, tampoc poden faltar a les cases i han de mostrar la seva bellesa amb les seves flors ben arrelades a les branques. Arbres i branques en flor, sempre junts.
La llengua vietnamita té sis tons; les paraules ‘taronja’ i ‘salut’ ténen la mateixa pronunciació, i les paraules ‘mandarina’ i ‘ bona sort’ també. És molt imperceptible el to de cada una de les paraules, però ells ja ho saben, és clar !
La festa té sentit; tot té una explicació i un fet cultural que vé de lluny. Van apropiar-se d’aquesta festa durant els més de mil anys d’ocupació xinesa, però se l’han fet seva, a la vietnamita.

Per més que Viêt Nam sigui una de les economíes dites ‘emergents’, la seva cultura, les seves tradicions continúen, no les volen perdre, encara que a les grans Ciutats comencen a veure’s canvis, però quan arriba el Têt …… 

Malhauradament i amb molta melangia no he viscut aquestes festes personalment.
He trobat aquesta fotografia per fer-nos una idea del tràfec que provoca la vigília del Têt i també m’he arriscat de fer l’explicació del signe del zodíac corresponent als nascuts durant l’any de la rata :


1924, 1936, 1948, 1960, 1972, 1984, 1996.

Us desitjo un graner molt plè i molta inspiració durant la hora establerta: 11 de la nit fins a l’1 de la matinada !!
Jo encara haig d’esperar nou anys fins arribar al meu signe que és el gall  ( dau ) !!

””’

Ja en són 11.

Publicat el 4 de febrer de 2008 per rginer

Mentres preparava un post de les flors i els arbres que totes les llars a Viêt Nam ténen durant les festes de l’Any Nou – Têt , m’assabento de la mort d’una altra dona a Guadalajara. Va ser ferida greument per el seu company a ganivetades i el fill, menor d’edat va intentar aturar l’agressió i també va rebre l’atac de l’home. L’home va fugir i va ser mort accidentalment, atropellat, a la carretera.

La dona ha mort a l’hospital en el dia d’avui, després d’una llarga intervenció quirúrgica.
La meva denúncia, una vegada més, i el meu dol més sincer, amb aquestes flors d’un jardí d’un raconet del Montseny.

‘null’

Lliçó de cuina

Publicat el 4 de febrer de 2008 per rginer
He trobat moltíssims videos de com es prepara el bánh chu’ung i penso que el que he trobat és el més complet i amè , perque es veu molt bé de quina manera més artesanal es prepara aquest pastís d’arròs glutinós, carn de porc i llegums secs, embolcallats amb fulls d’un arbre anomenades la dong.
En aquest cas veig que de les mongetes seques han fet una pasta i juntament amb la carn de porc deixen a punt aquest pastís per coure.

”””’
”””’

Bánh chu’ng – Bánh dày: Tradició cultural

Publicat el 3 de febrer de 2008 per rginer
Durant els díes del Têt, l’Any Nou dels vietnamites, no pot faltar a casa el bánh chu’ng i el bánh dày. És com la nostra escudella, pollastre, indiot o canelons.
Si es viatja per Viêt Nam es veuen en moltes botigues de queviures uns paquets penjant d’una corda de bambú embolcats amb fulles de la dong i lligats amb tiges de bambú; és el bánh chu’ng de forma quadrada o el bánh dày de forma rodona.
No pots fer més feliç a un vietnamita si li portes com a regal un bánh chu’ng o bánh dày.
És una tipus de pastís fet amb arrós glutinós i barrejat amb mongetes seques blanques i carn de porc.
Una vegada fet el pastís prenent la forma d’un quadrat o rodó, s’embolica amb fulles de plataner i es lliga amb tiges de bambú.
A les zones rurals es couen en unes olles-bidons al foc de llenya durant tota una nit, mentres els avis expliquen els contes i les històries als infants.

””””’La història de la procedència d’aquesta menja té el seu origen a l’edat de bronze, al delta del riu Roig i va ser escrita al secle XVè per Lînh Nam Chích Quái ( ‘Els contes de Lînh Nam ‘ ). 
El 16è rei de la dinastia Hùng, un home ja vell, volia escollir el seu hereu entre els seus diferents fills i els va demanar que anéssin per el món i li portéssin diferents receptes de menges, les millors. En un any volia que tots haguéssin trobat els millors menjars per oferir. Tots van marxar, excepte Lang Liêu, el més jove, i no tenia possibilitats de viatjar.
Es va quedar a casa i una nit, un esperit, en els seus somnis, li va indicar: ‘ No desesperis, et vull ajudar. Tú saps que l’arròs és el menjar bàsic de l’home. Agafa arròs glutinós i el fas coure al vapor i li dones la forma d’un quadrat que simbolitzi la terra. Cuines un altra pastís en forma rodona que simbolitza el cel. Hi poses mongetes blanques i carn de porc, els símbols de la flora i la fauna del país. Ofereix aquest dos pastissos al teu pare.
El noi va recollir l’arròs, les mongetes, la carn de porc i va fer els dos pastissos.
Va passar un any i la resta de fills van tornar carregats de menjars exòtics i els més apreciats.
Però el rei quan va saber com el fill petit va cuinar els dos pastissos, simbolitzant el cel i la terra amb els productes del país, naturals i senzills, va decidir que ell sería l’hereu.
La fotografia correspòn al mercat de Can Tho. Es poden veure diferents productes embolcats amb fulles de plataner. Al fons es poden veure els petits, quadrats, el bánh chu’ung. Els més grans crec que són un tipus d’embotits de carn de porc.

””

””’

Recordant Viêt Nam

Publicat el 3 de febrer de 2008 per rginer

Aquesta setmana és l’any nou a Viêt Nam. Aniré escrivint alguns posts sobre els continguts i el significat de l’any nou : el Têt.


Torno a penjar un video de Youtube amb la mateixa cançó, ‘ Bonjour Vietnam’, interpretada per Pham Quynh Anh, però aquest l’he fet jo mateixa. I com ha estat la primera vegada que he utiltzat aquest mitjà, m’he arriscat a fer-ho amb les meves fotografíes, cercant la cançó i de passada recordant …… ( llegir la resta … )


”””’

”””’

Jaume I – 800 anys

Publicat el 2 de febrer de 2008 per rginer
Llibre dels feyts esdevenguts en uida del molt alt senyor Rey En Jacme lo Conqueridor

E quant uench altercer jorn bon mati sus entre sol exit e tercia, nos fom a Portupi, e endreçam nostres senyeres en cascuna de les galees, e ab nostres trompes entram nosen al port de la ciutat de les Maylorques.


E aquels castels qui son a les espatles així com Peniscola, e Ceruera, e Exiuert, e Polpis, e les coues Dauinroma, e Alcalaten, e Morela, e Cuyler, e Aras qui uenen del camp de Burriana de conduyt, seran entre nos e hora de chrestians.

””””””null””””””

Turisme responsable

Publicat el 1 de febrer de 2008 per rginer

Turisme; economía desitjada per molts països i veritablement dóna riquesa i treball als països on reben milions de turistes durant tot l’any i que fan una política responsable i amb sentit comú.

També porta inconvenients; injustícies, destrucció del medi,  venda de les terres, massificació, pèrdua de la pròpia cultura, corrupcions.
Avui he llegit un reportatge a BBC News que m’ha esgarrifat i que no en tenia coneixement.
Thailàndia, destí turístic important on hi arriben milions de persones al llarg de tot l’any.
Mae Hong Song, zona de muntanya, al nord del país, tocant amb la frontera de Birmània.
Població; majoritàriament dones de la tribu Karenni i conegudes com ‘dones girafa’, per els collarets que envolten els seus colls i que porten desde que són petites, perque és la seva tradició i cultura.
Però aquestes dones no són thailandeses, són birmanes, i  refugiades !!!!

””””La UNHCR ( agència per els refugiats de les Nacions Unides ) ha denunciat diverses vegades al govern de Thailàndia per la seva negativa a que 20 d’aquestes dones marxin a viure a Finlàndia i Nova Zelanda. No entenía res; les dones girafes són una atracció turística ….. en els viatges organitzats aquesta excursió sempre hi surt …… la gent hi va … se les mira ….. fan fotografíes ….. Refugiades ? De Birmània ? Doncs sí, és cert.

Van marxar del seus pobles fa ja més de tres dècades, perque l’exèrcit de la Junta de Birmània va agafar a tots el homes i per salvar les seves vides van passar la frontera i es van quedar a Thailàndia. La tribu dels Karenni fa dècades que lluiten per la seva independència contra l’exèrcit de la junta militar de Birmània.
La UNHCR les considera refugiades i intenta trobar una nova casa per a elles; el govern de Thailàndia les considera ciutadanes i una atracció més dins el món turístic.
Els turistes paguen 8 US Dòlars per entrar als pobles i elles cobren una petita part.
Però ara se’ls presenta un futur millor i volen marxar on la UNHCR els ha trobat casa.
No les deixen sortir del país.
Zember té 23 anys i desde els 5 anys porta aquest collaret al coll. És la tradició i no vol ser una atracció per els turistes.
Vol marxar i com a protesta s’ha tret el collaret del coll. No se sap veure amb aquesta nova imatge, però prefereix marxar que ser considerada com un ‘animal en un zoo humà’.
No sempre tot el que els turistes veiem és la veritat i aquesta veritat és terrorífica.
La fotografia correspòn a la BBC News.

””””