Took The Children Away – Nens robats
Publicat el 12 de febrer de 2008 per rginer
Archie Roach és un cantant i compositor australià, aborígen. Una descoberta. Té una veu preciosa i les seves cançons, entre pop, blues i rock, són magnífiques.
Però per sobre de totes tenim ‘Took the children away’. En aquesta cançó trobem el millor resum que es pot fer del patiment dels nens robats, de la generació perduda, de les injustícies de l’home blanc amb els aborígens a Austràlia i que molt bé podríem aplicar-la a totes les injustícies que encara hi ha al món envers tots els infants que ténen un altra color de pell que no sigui la blanca. Archie Roach va ser un nen robat.
He trobat aquest magnífic video de la seva interpretació de la cançó que va rebre un premi per la defensa del Drets Humans. En el post anterior he fet una petita traducció de la lletra.
( ….. llegir més )
”””””””’És el meu homenatge a tots els infants del món que han estat arrebassats del pit de la seva mare, que han estat robats, que se’ls han emportat lluny de la seva terra, que els han volgut anular la seva cultura i identitat.
El Parlament australià acaba de demanar perdó als aborígens, un perdó institucional, que els honora, i fa que tinguem encara confiança en l’ésser humà. Aquest acte ha estat retransmés per televisió, en directe, a tot el continent i especialment significatiu a Melbourne, a la Federation Square, per pantalla gran i amb un concert en directe del mateix Archie Roach amb la seva inseparable Ruby Hunter.
Els nens robats han tornat per fí a casa.
””””””
‘
Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari
la canço i molt ben cantada.
Bon dia, Roser, ací fa un fred!!
Posa la pell de poll la dignitat i serenor de la cançó. Bon dia , Roser.
Permetent-los de cantar una cançó molt trista i molt bonica i reconeixent públicament i explícita les seves culpes. Calia indemnitzar les víctimes. A això només ho han sabut fer els alemanys, fins ara.
Dels espanyols més val que no en parlem. Varen tenir una ocasió única de reconèixer la seva gent, els que lluitaren en pro dels seus interessos, quan se celebraren els 25 anys de la Constitución, i no ho van saber fer, així és que deu fer mal sentir-se espanyol no tan sols al nostre país sinó també al d’ellos.
Tot seguit, el bunyol de la Llei de la Memòria, la pertinaç negativa a demanar excuses per l’afusellament de Companys, la comèdia de la titularitat de Monjuïc, la retenció (patètica) tot vulnerant les seves pròpies lleis i resolucions dels dits Papers de Salamanca… i d’aquesta manera guanyar temps perquè tots els que tindrien dret a indemnitzacions o pensions ja estiguin sebollits…