Chào ông Viêt Nam

Un 14 de maig de 2009 na Xesca va emprendre el seu últim vol en l’hidroavió apagafocs direcció a l’infinit.

Alço la copa de cava a les 12:00 hora de l’àngelus i obro novament el seu bloc, que encara hi és, i vaig llegint i llegint els seus apuntaments amb delit. En la meva vida va haver-hi un abans i un després de conèixer na Xesca Ensenyat escrivint en aquests Blocs de Vila Web. Els records dels díes passats a casa seva a Can Pica. Una trobada amb altres blocaires. Vam ser felices, molt.

Avui no fa un dia esplèndid. Plou, un dia fosc. Avui no haguéssis fet la teva nedada mar endins. Potser amics i converses. Un bon sopar. Una ensaïmada d’albercocs. Unes copes. Música de fons. Escoltar la pluja. I anar passant les hores, els minuts, els díes.

Du la tempesta

tota la nit les ones

cap a la costa,

i els pins de Shiogoshi

regalimen de lluna.

• Saigyô

Puc canviar ‘Shiogoshi’ per eu Moll de Pollença … i ja hi som.

Continuem Xesca. Et trobo molt a faltar.