Vist ja, el DVD de CiU contra el tripartit. No tinc res per afegir al que ja vaig dir abans d’ahir aquí. Només, potser, constatar un doble sentiment de pena. (n’hi ha més) Pena perquè una força política com CiU, amb una llarga història de seny, moderació i respecte (tres virtuts catalaníssimes, per cert), tiri mà
Deu tenir cognom, és clar, però per l’A. i per mi és "el senyor Fernando, el pintor" i així el tenim fitxat a la pàgina de la lletra pe de l’agenda de telèfons domèstica. El vàrem conèixer fa més de quinze anys quan els veïns ens vàrem posar d’acord per pintar l’escala. Els dies van
(escrit a les 9 del matí) Acabo de veure a la portada de l’Avui d’avui –i amb més detall a la pàgina 7- la notícia que Convergència i Unió distribuirà el proper diumenge amb els diaris del dia un milió de DVD’s de quasi una hora de durada que sota el títol "Confidencial Cat" i
Acabo de veure a la portada de l’Avui d’avui –i amb més detall a la pàgina 7- la notícia que Convergència i Unió distribuirà el proper diumenge amb els diaris del dia un milió de DVD’s de quasi una hora de durada que sota el títol "ConfidencialCat" i amb una estètica que imita la de
El 22 de desembre de l’any passat escrivia aquí mateix unes quantes reflexions a propòsit del costum dels diaris i les revistes de publicar durant les últimes setmanes de desembre resums i anàlisis de l’any que s’acaba. Que s’acaba però que, ai las, encara no s’ha acabat del tot. No em quedava només en la
(la sèrie comença aquí) Un editor espanyol em comentava el primer dia que des que internet és el recurs universal per a les comunicacions el paper de les Fires està canviant. “De fet, una bona part de les negociacions es fan durant les setmanes o mesos previs a la Fira. A Frankfurt cada vegada més hi anem per
(la sèrie comença aquí) Tot és gran, fora de mesura, a la Fira del Llibre de Frankfurt. Si més no als ulls d’un barceloni lletraferit com jo que enguany hi anava per primera vegada a tafanejar. Vuit edificis de dimensions notables, una plaça central -denominada Àgora- que els articula i que és tan gran com el camp del Barça,
Arribo a casa i trobo la llum del contestador fent pampallugues. Activo la cinta i em surt un missatge d’una veu femenina que em resulta familiar. És la senyora que va atendre ahir mon pare quan va caure pel carrer i que em va telefonar de seguida al telèfon fix de casa perquè anés a fer-me’n càrrec. Avui em truca
Quarts de quatre de la tarda d’avui, diumenge. Tenia ja triada la fotografia per il·lustrar l’apunt (una de les que he fet aquests dies a Frankfurt) i acabava d’escriure les primeres paraules de la meva crònica –“Tot és gran, fora de mesura, a la Fira…”– quan ha sonat el telèfon. Una veu desconeguda de dona barrejada amb
Enlluernat, atabalat, excitat i esgotat acabo d’arribar a casa amb un taxi directe des del camp d’aviació (*) després de passar tres dies inoblidables i en magnífica companyia a la Fira del Llibre de Frankfurt. Dissortadament no vàrem ser a temps d’assistir a la multitudinària roda de premsa de presentació del programa i del logotip -deliciós-
Disc a disc, amb una obra sense estridències, amb idees clares i molta professionalitat ja fa uns quants anys que opino que els Pets són un dels grups més interessants de casa nostra (i tal vegada d’una mica més enllà si ens posàvem a analitzar amb una mica de cura). Ara m’arriba la notícia d’una nova gira
Un recent i agradable sopar a casa dels nostres amics R. i C. per conèixer la seva adorable filleta Mercè -que li va anar d’un pèl de no ser la primera catalana nascuda l’any 2000- va acabar amb el préstec que ens varen fer d’un DVD editat per Deutsche Grammophon on apareixen els moments culminants de les sessions
Divendres passat els diaris es feien ressò de la roda de premsa que Òmnium Cultural va convocar per presentar el document en el que la Junta Directiva expressa la posició de l’entitat respecte la presència d’escriptors catalans a la Fira de Frankfurt de 2007 en la que, com ja és sabut, la cultura catalana serà la convidada d’honor. Tal com