Totxanes, totxos i maons

(la sèrie comença aquí)

Tot és gran, fora de mesura, a la Fira del Llibre de Frankfurt. Si més no als ulls d’un barceloni lletraferit com jo que enguany hi anava per primera vegada a tafanejar.

Vuit edificis de dimensions notables, una plaça central -denominada Àgora- que els articula i que és tan gran com el camp del Barça, uns quants milers de stands i uns quants centenars de milers de visitants. Els primers dies només circumscrits a l’àmbit professional. I el dissabte i el diumenge per al públic en general.

Un públic format principalment per frankfurtesos  que paguen sense dir ni piu els 9,50 euros que costa l’entrada a la Fira -a la "seva" Fira, et diuen orgullosos i desafiants- i que s’escampen per tot el recinte amb una dedicació especial, com no podria ser altrament, al pavelló alemany.  (n’hi ha més)

Per imperatius dels horaris d’Iberia la expedició de la que jo formava part va arribar a la Fira cap a la 1 del migdia del dijous. Immediatament ens vàrem dirigir a l’estand de l’Institut Ramon Llull on es feia la recepció posterior a la roda de premsa en la que es va presentar el programa de l’any vinent, quan la cultura catalana tindrà el rang de Convidada d’Honor.

Amb la copa de xampany a la mà vaig anar recollint aquí i allà impressions de la roda de premsa i em va semblar detectar una interessant coincidència en la satisfacció tant per part dels polítics -poc significatiu: aquests sempre ho estan, de satisfets; sobretot d’haver-se conegut- com de la gent normal.

Després algú em va passar el "dossier" informatiu preparat per l’ocasió i a la sala de premsa, amb una mica més de calma, vaig poder constatar que sí, que el programa que Catalunya presenta de cara a Frankfurt 2007 està molt ben pensat. Ara mateix no disposo d’informació comparativa però no m’estranyaria que fos una de les propostes més ambicioses, serioses i ben pensades que mai s’han estructurat per donar a conèixer fora de casa nostra els topants principals de la nostra cultura. I, lògicament, de la nostra literatura.

Ja vaig dir la impressió que em va fer la lectura del bellíssim text que va llegir Biel Mesquida. El que no vaig comentar -i ho faig justament ara- és la sorpresa del logo i del lema dissenyats per l’artista illenc Miquel Barceló: una ballarina feble en aparença però prou potent com per suportar, sense perdre la gracilitat, la càrrega d’un parell de peses. I arrodonint l’efecte, el lema: "Cultura Catalana. Singular i Universal". Uns mots que necessiten ben poques traduccions i que tothom pot entendre.

Abans d’anar a dinar encara vàrem tenir temps de fer una visita al Fòrum. És a dir, la zona que la Fira posa a disposició del Convidat d’Honor perquè es presenti davant del món. Fa una certa impressió pensar que l’espai que ara ocupa l’Índia d’aquí a dotze mesos allotjarà una magna exposició central que gravitarà sobre tres àmbits: "La cultura catalana avui", "Mil anys de llengua i literatura catalanes" i "La indústria editorial de Catalunya".

No voldria semblar prepotent però, després del que he vist al Fòrum, tinc la impressió que la delegació del país asiàtic ens ha deixat el llistó a una alçada que podrem superar sense gaires dificultats. Tant de bo que no m’equivoqui.

(continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!