Totxanes, totxos i maons

Divendres passat els diaris es feien ressò de la roda de premsa que Òmnium Cultural va convocar per presentar el document en el que la Junta Directiva expressa la posició de l’entitat respecte la presència d’escriptors catalans a la Fira de Frankfurt de 2007 en la que, com ja és sabut, la cultura catalana serà la convidada d’honor.

Tal com s’explica aquí, abans de fer públic el document la Junta d’Òmnium el va posar en coneixement de les persones guardonades amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes algunes de les quals s’hi van voler adherir expressament.  (n’hi ha més)

Així doncs, el que es donava a conèixer als mitjans de comunicació era el document que trobareu en un arxiu pdf al final d’aquest apunt. I per fer visible el suport d’alguns Premis d’Honor en la fotografia de l’acte sortien els senyors Jordi Porta, president d’Òmnium, i Isidor Marí, membre de la Junta Directiva, fent costat a Joan Triadú i Josep Palau i Fabre, Premis d’Honor de les Lletres Catalanes dels anys 1992 i 1999, respectivament.

Com ja he dit més amunt, la notícia la vaig llegir a la premsa del divendres i com que el que a continuació comentaré sorgeix a propòsit de la fotografia que il·lustrava la notícia fóra bo que abans de continuar féssiu una ullada a l’arxiu "La notícia de l’Avui" que trobareu al final d’aquest apunt.

També vull que quedi ben clar que professo per Josep Palau i Fabre la devoció que reservo als meus -pocs i triats- poetes de capçalera ja que el considero l’últim clàssic vivent que ara mateix tenim a casa nostra. Pel que fa a Joan Triadú el respecte que em mereix la seva exemplar i insubornable actitud cívica i la meva admiració pel seu mestratge com a crític -a més de l’amistat personal amb què m’honora- em porta a afirmar que difícilment m’hauria decidit mai a comentar llibres públicament sense el guiatge de les seves crítiques literàries des de fa mig segle.

Dit tot això, però, em sembla que la fotografia de l’acte d’Òmnium Cultural és notablement millorable. Vull dir, més concretament, que hi trobo a faltar gent més jove representant el ram de la ploma i que defensi una presència preeminent dels escriptors en llengua catalana a Frankfurt 2007.

Sí, sí, ja sé que es tractava d’aplegar Premis d’Honor i que aquest guardó, a diferència de les Creus de Sant Jordi que sembla que les reparteixen a pes, es concedeix un cop l’any i només a una persona i que, per tant, en la nòmina de guardonats és habitual la presència de persones d’edat avançada.

Tanmateix hi insisteixo: en aquest món que vivim, tan esclau de la imatge, no sé si la fotografia de la roda de premsa de presentació del document d’Òmnium Cultural sobre la presència catalana a la Fira de Frankfurt és la millor que es podia fer. La digníssima vellesa dels mestres Palau i Triadú em sembla bé i fins i tot m’arriba a commoure pel que té de signe de fidelitat indestructible… però crec que un parell o tres escriptors (o escriptores) entre els vint i els quaranta anys a la mateixa fotografia no haurien fet cap nosa…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!