Totxanes, totxos i maons

El 22 de desembre de l’any passat escrivia aquí mateix unes quantes reflexions a propòsit del costum dels diaris i les revistes de publicar durant les últimes setmanes de desembre resums i anàlisis de l’any que s’acaba. Que s’acaba però que, ai las, encara no s’ha acabat del tot.

No em quedava només en la teoria sinó que explicava algunes sucoses batalletes personals en relació al fet d’haver de tancar, inventariar, resumir i valorar els esdeveniments -literaris en el meu cas- d’un any inacabat.

Però, com diria la meva mare si ho pogués veure, Déu m’ha castigat per remugaire i derrotista perquè enguany, en plena febre de reagrupaments editorials a casa nostra, la lleia de Murphy s’ha complert una vegada més. Podíem empitjorar? Doncs empitjorem.  (n’hi ha més)

I aquí em teniu dedicant una part d’aquest allargassat cap de setmana a preparar el resum de l’any literari català -esdeveniments, llibres destacables, premis i guardons, defuncions…- 2006 per a l’Anuari d’una important editorial del país el nom de la qual silenciaré pietosament.

Quan mesos enrere em varen fer l’encàrrec m’ho vaig fer repetir: "Ho he entès bé? M’esteu dient que la data de lliurament ha de ser el 16 d’octubre?". "Efectivament. El 16 i sense demores, si us plau". I quan, a continuació, vaig preguntar quin cervellet privilegiat havia ejaculat una idea de bomber com aquella se’m va dir que són les noves idees apreses en els circuits internacionals que imperen en el departament comercial d’aquella casa.

És a dir, que gent jove pa tou, gent gran rosegó i que visqui per molts anys el senyor Erasmus sota l’empara del qual -poca follia, molta ignorància- ja comencen a perpetrar-se bestieses com aquesta.

Jo ja em queixava quan havia de lliurar l’original durant la primera setmana de desembre perquè l’Anuari fos a les llibreries a punt per Sant Jordi. Doncs ara no; sembla que els Erasmus Boys de torn han decidit que la clientela -que segons ells és imbècil i encara es creu que els nens vénen de París- ha de tenir l’Anuari a les llibreries el 15 de gener com a data més tardana.

I encara bo que em vaig posar una mica tontet quan els vaig dir que jo no signava un resum literari de 2006 en el que no hi figurés cap referència als premis Carles Riba, Mercè Rodoreda i Sant Jordi que es fallen pels volts de santa Llúcia. Es veu que els vaig agafar en un moment de relax perquè em varen dir que d’acord.

I aquí em teniu preparant un resum de nou mesos i mig que ha de figurar que és d’un any i amb tres espais en blanc cap al final per posar el títol i els guanyadors d’aquest premis en l’últim moment i a tota pressa..

No anem bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!