Altres rostres municipals (reflexió al voltant dels dos anys de legislatura municipal)

Hi ha rostres que han estat sempre els mateixos en política. Duen molts anys. Però tant a nivell estatal, com autonòmic, com local… hi ha bastant canvi. I de fet, en ser cares noves, fa que les coses vagen canviant. Potser en principi hi ha un poc de desorientació. És que abans tot era tan igual…

Sense dubte les circumstàncies fan canviar molt: hi ha menor economia i això fa que les despeses siguen menors, sobretot de cara a projectes transformadors. Segueixen o augmenten les festes. I com en el mateix municipi, o autonomia, o govern, hi ha persones de diversos colors, es nota menys la monotonia. Això, sí. Hi ha major varietat.

I potser un fruit d’aquests canvis és que es nota menys la presència i el segell polític: estan, menys en tot, les mateixes cares. I moltes vegades encara no sonen tant els noms.

El que no sé és si anem avançant cap al protagonisme de les persones, del poble.

Estic trobant a faltar persones formades. Que tinguen alternatives clares.

I per descomptat una de les labors que sent més important a realitzar en política, és formació: hi ha tantes opinions, tants plantejaments… però seguim sense anàlisi. I sobretot, ens cal tenir clar a on volem arribar per tal de no quedar-nos en el folklore i el festiu.

No podem estar al marge dels cavis i realitats nacionals i internacionals. Estem treballant molt poc les conseqüències del TTIP, la divisió de la Unió Europea, la despoblació dels pobles… que ho deixem fàcilment en mans més enllà dels polítics i queda en la directiva del capital, els grans col.lectius…

Canvis que comence a notar: alguna assemblea popular, s’escapen moltes activitats al control municipal. Ja no hi ha monolitisme, varietat dins la corporació: membres de diversos partits, de diverses ideologies, moltes activitats lúdiques d’aglomeració de masses, no confesionalisme de l’ajuntament i per això llibertat dels membres per a participar o no en misses, processons…

Segueixen sense acudir la gent als plens, la informació segueix sense arribar i un poquet, el poble s’anima a participar-hi.

Correm el risc d’acontentar-nos perquè ja hem rentat un poquet la cara democràtica, Però resta un gran camí per a la conscienciació que tots som poble i de veure el que entreté i el que transforma.

També percep que en ser variada la composició de les corporacions locals, resulta més costós crear mancomunitats i projectes zonals.

Resumesc: han canviat les cares, però tal vegada no els gestos. Hi ha altres persones però molt semblant la mentalitat. Sempre obert a la possibilitat de no ja cares noves sinó enfocaments nous, anàlisis noves, opinions noves, plantejaments nous.

Ho farem?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *