A qui volen contentar els redactors dels pressupostos? A qui volen agradar? No ens enganyem, no és als ciutadans, és als grans grups econòmics, a les institucions europees o internacionals que controlen. Austeritat, retallades, privatitzacions i dèficit zero són les consignes mil i una vegades repetides.
No gastar més del que es té sembla bon principi econòmic. La qüestió consisteix en què es gasta, què s’ingressa i com s’ingressa.
Portem anys en què aplicant aquestes consignes es va reduint el dèficit. És cert. Dràstiques retallades en sanitat -menys personal, reducció del col.lectiu a atendre, copagament farmacèutic…-; en educació -menys professors, menys beques, menys inversió en investiogació…-; en pensions -menys quantia, més dificultats per a accedir-hi…-; menys ajudes a la dependència; desregularització del mercat laboral -contractes fem, més facilitats per al despatx, menys prestacions de desocupació-…
Però encara els amos demanen més mesures d’austeritat: no els semblen suficients i adverteixen que, si no es prenen, la recuperació corre greu perill. Com estem en període electoral proclamen que no són necessàries. I quan hi haja nou govern?
On no han clavat la tisora és en les despeses polítiques, totalment innecessàries. Per què no se suprimeix el Senat, si no es reforma? Què pinten les Diputacions Provincials, donada la configuració territorial en Autonomies? I la plèiade d’assessors amb què s’envolten els polítics? O les remuneracions i dietes, escandalosament ultrajants dels alts titulars dels tres poders de l’Estast i de les Corporacions Locals?
Afirmen que han baixat els impostos i que, gràcies a això, ha pujat la recaptació. Els impostos indirectes, com l’IVA, que paguem tots han pujat desmesuradament. I els directes sobre les rendes del treball i del capital, i sobre el patrimoni, han perdut el caràcter progressiu en benefici de les grans fortunes. Si a açò unim les amnisties fiscals i els capitals evadits a paradisos fiscals el panorama no pot ser més injust i desmoralitzador. Qui durà a cap una reforma fiscal que garantesca l’equitat i els ingressos necessaris per a sostindre les despeses necessàries en un Estat del Benestar?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!