L'Hereu Riera

Vaig arribar a les (transcendentals) eleccions del 27-S extenuat, completament fart d’haver hagut d’aguantar tant de temps –i especialment l’últim tram, del 2006 cap aquí– els cabalosos i escandalosos rius de porqueria procedents del centre peninsular, i em vaig dir que aquella era l’última vegada que votava en el marc de la mentida podrida, infecta i patètica de l’Espanya de les autonomies. Però…

El cas és, però, que d’aquella data ençà han sortit veus al·legant la conveniència, o la necessitat, més ben dit, de confegir una llista unitària, a la manera de Junts pel Sí, per presentar-se a Madrid a defensar l’argumentari de la secessió davant els il·lustres nassos de ses senyories espanyoles, les mateixes que fins ara han fet com si sentissin ploure i reduint el problema a la persona d’Artur Mas –i la “solució” a la defenestració del Molt Honorable per la via judicial–, i per impossibilitar que l’absència de forces catalanes deixés en mans de les castellanes la possibilitat de fer més difícils encara les coses, fins a obturar la via d’escapament, en la pròxima legislatura de la Cambra dels Diputats, la que ens ha de veure marxar amb bon vent i barca nova.

Entre les veus autoritzades que s’han manifestat en aquest sentit, una de les més destacades, i contundents, és la de Gabriel Rufián, membre de l’associació de catalans castellanoparlants per la independència Súmate (que algun dia se li haurà de fer un reconeixement oficial en tota regla) i de l’ANC. Des de les tertúlies (en terra hostil: a les televisions espanyoles on tothom dispara en la mateixa direcció, contra els nans irredempts de Catalunya), des del Twitter, des del FaceBook, des de Súmate, naturalment, i des d’on sigui, aquest xicot està fent una feina impagable a favor del procés de llibertat nacional. La seva última aportació consisteix en una llista de 15 raons per presentar-se a Madrid amb una sola força unitària i una sola veu, alta i clara, a fer visibles definitivament les nostres cartes (guanyadores). Heus-les aquí:

Motius per presentar-se a les eleccions espanyoles

 1) No regalar el relat polític i mediàtic del que passa a Catalunya a l’unionisme més reaccionari i al nou felipisme, encarnat en Ciudadanos i Podemos.

2) No regalar la imatge de Catalunya a Albert Rivera.

3) Visualitzar una de les eines més poderoses de l’independentisme: l’independentisme inequívocament castellà.

4) Aprofitar l’oportunitat històrica de conformar una candidatura que acabi sent una delegació diplomàtica de bon veïnatge al Congrés, que expliqui diàriament i exclusivament el procés d’autodeterminació català.

5) Ocupar plenament un espai mediàtic fins ara vetat en les televisions generalistes de l’estat espanyol i poder arribar més lluny i a més gent.

6) Interpel·lar directament, a casa seva i amb claredat diàfana, el PPSOE, màxims responsables de la regressió democràtica, econòmica i social existent.

7) Passats els mesos establerts dins del full de ruta independentista (en plena legislatura espanyola) i una vegada declarada la independència, visualitzar la imatge d’uns escons buits, abandonats per una delegació que ja haurà complert amb la seva funció.

8) Contrarestar mitjançant un discurs inequívocament social i més valent que mai el missatge ambigu i tebi de Podemos, que voldrà ocupar l’espai del PSC.

9) Tornar a reflectir un país en una llista política i no fer una llista política de país.

10) Conformar una candidatura d’unitat popular real, un grup de gent de tots i per a tots, que des de l’esquerra aglutini l’activisme social, el socialisme, el sindicalisme,  la socialdemocràcia i fins i tot la democràcia cristiana més social, i que comparteixi un eix comú: la decència.

11) Reforçar nous lideratges, nous discursos i noves hegemonies.

12) Visualitzar mitjançant suports puntuals a l’esquerra de l’estat espanyol i independentistes de la resta de nacions de l’estat, que des de Catalunya, com sempre ha succeït, es vol el millor per als pobles que conformen aquest estat.

13) Liderar quan sigui necessari des de les institucions del país veí, mitjançant coratge i gosadia, un procés que serà complicat però enormement il·lusionant.

14) Amb tota la humilitat de la qual siguem capaços però amb tota la determinació també, intentar inspirar a la resta de pobles del món que se sentin nació.

15) Dir a tothora i a tot arreu que Catalunya és i serà una República independent.