Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Lidia Pastor ha publicat al Facebook una crítica que s’ha fet viral: Per què molta gent creu que ser mestre és fàcil? Valorem suficient aquesta professió? Aquí teniu l’article més llegit a Núvol el mes de gener.

Il·lustració de Pablo Bernasconi

Farta d’escoltar i llegir que els mestres ens toquem la pera tot el dia! Que si tenim 3 mesos de vacances, que si a les 5 a casa i tenim temps per fer de tot; que si que bé que viviu… I és clar, ara voleu la jornada intensiva per treballar menys hores i a les dues a casa! Vinga home! Ja n’estic tipa!

A tots aquests que critiqueu tant i que us sembla que la feina de mestre és la panacea, dir-vos que de 3 mesos de vacances res de res (l’estiu passat el 20 de juliol encara era a l’escola i el 23 d’agost ja hi tornava a ser). I durant aquests dies de vacances no deixes de desconnectar del tot perquè els mestres tenim com un no se què que ens fa estar en la contínua recerca de noves metodologies, propostes o innovacions. Si no, sembla que no estem tranquils. Ves què hi farem, som una mica estranys!

Bé, admetré que vaig desconnectar els 7 dies que vaig estar fora de casa amb la família… perdó per gaudir de la família! Síiii…els mestres tenim família i fills també! Sabeu quants festivals de nadal del meu fill he vist? La resposta es 0, perquè estic amb els vostres, de fills! Sabeu quantes vegades l’he anat a buscar a escola? Es poden comptar amb els dits d’una mà perquè m’estic acomiadant dels vostres, de fills!

I si alguna vegada em busqueu al vespre no em trobareu al gimnàs, ja us ho dic ara! Segurament seré a casa palplantada davant l’ordinador buscant activitats engrescadores, divertides i sobretot competencials que atenguin a la diversitat de tots els alumnes, o posant notes o actualitzant el blog perquè volem que esteu al dia del que fan els vostres fills i filles a l’escola, o omplint l’últim aplicatiu que et demana el departament d’ensenyament per abans d’ahir, entre d’altres “entreteniments” que ens busquem els mestres quan som a casa. De vegades estic retallant i enganxant a les 12 de la nit, comprovant si la manualitat que he triat serà massa complicada. Deu ser que ens avorrim i no sabem què fer a casa! Clar, clar…

Sí, reconec que de vegades arribo tard a casa i no estic fent tot això. Perdoneu si no m’hi trobeu… És que tenia consell escolar o curset o reunió o alguna entrevista amb famílies que es vénen a queixar o haig d’esperar que vinguin a buscar aquell nen perquè al seu pare se li ha fet tard.

Els mestres vivim tan bé que ara ens hem tret de la màniga això de la jornada intensiva per fer la punyeta als pares i mares que “sí que treballeu”. Va home va! Què volem? Tenir els nens “guardats” a l’escola perquè clar, com que estic treballant no puc estar per ells… “És obligació de l’escola” diuen alguns.

O volem que vagin a l’escola per formar-se, créixer, experimentar, compartir i que el dia de demà siguin homes i dones que sàpiguen aprofitar el seu potencial per poder ser el que vulguin ser? Quin és l’objectiu de l’escola? Guardar nens? Ser els conciliadors de la vida laboral i familiar? Formar? Educar?

Totes i cadascuna de les feines que existeixen mereixen el seu respecte i s’han de valorar per més simples, senzilles o insignificants que puguin semblar a primera vista. Segur que darrera de totes elles hi ha mals de caps, hores invertides sense remunerar, i en molts casos, tensions i preocupacions. Per què amb la feina de mestre tothom s’hi veu amb cor? No mereixem el respecte de ningú? La nostra opinió no compta? Tots els canvis que de vegades es proposen o es volen introduir sempre penseu que són en benefici nostre i no dels nostres alumnes?

Ser mestre és molt més que tot això. De vegades surts de l’escola amb ganes de plorar (sí, sí, de veritat)… però l’endemà, l’abraçada i el “Bon dia! Que guapa estàs avui senyu!!” espontani d’aquella nena que sovint et fa enrabiar, aconsegueix que totes les hores invertides valguin la pena.

A tots aquests que penseu que la feina de mestre és la panacea us convido a estudiar la carrera de magisteri, a venir a treballar a la meva escola i quan hagin passat dues setmanes en tornem a parlar! Perdoneu per l’extensió del text, però com deia aquell …”algú ho havia de dir!”.