Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     Us duc avui la referència del número del mes de maig d’enguany de la revista SAÓ.

Destaquem els articles següents:

El Quadern Central, dedicat aquest mes a la Situació de l’Ensenyament Públic al País Valencià (situació, al meu entendre, desastrosa, i solament cal mirar què fa la conselleria d’Educació amb mestres i professors). En el Quaderm prenen part les següents persones:

I de la resta d’articles, podem destacar:

Abans de deixar-vos amb l’article sobre l’abat Gabriel Ma Brassó, del P. Josep Miquel Bausset, vull copiar alguna idea sobre l’educació segons J. Dewey:

“L’educació no és una preparació per a la vida, sinó que és la vida”,
“Les escoles han de crear un ambient, perquè és l’ambient el que educa”,
“Hem d’educar des de l’experiència, i l’experiència no ens presenta fets sinó problemes; per tant l’educació s’hauria de fonamentar en una resolució de problemes connectats amb la vida”
“Els professors, des de fora, imposen uns hàbits de conducta que no creen autodomini: aquests mestres prefereixen els alumnes que s’adapten a ells, els que es mostren dependents pel seu afecte o del seu sistema de qualificacions” 

 

L’Abat Gabriel Mª Brasó

 

Aquest any, a Montserrat commemorem el centenari del naixement del P. Abat Gabriel Mª Brasó, un home que com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, “es va voler prendre seriosament la vida de monjo i la seua condició de fill de l’Església”.

Lluís Brasó (nom de baptisme) va nàixer a Barcelona el 29 de març de 1912, va estudiar al seminari de la ciutat comtal i fou ordenat prevere el 1935. El 1941 va entrar a Montserrat i un any després feia la professió com a monjo. Va ser enviat a Roma, on obtingué les llicències en Teologia i en Arqueologia cristiana. En acabar els estudis tornà a Montserrat i l’Abat Aureli Escarré el va nomenar prior. Va ser el 1961 quan la comunitat el va elegit Abat coadjutor del nostre monestir. Mogut per l’exemple de Jesucrist, que ha de ser la norma de tot abat, va escollir com a lema la frase “Servir en l’amor”.

En el seu servei abacial va afavorir la renovació de la vida monàstica de la comunitat, segons les directrius del Vaticà II, i promogué, el 1965, la celebració del II Congrés Litúrgic de Montserrat.

En temps difícils, l’Abat Gabriel, com ha dit l’Abat Josep Mª, “amb les seues qualitats i amb el seu temperament directe, va mirar d’actuar de la millor manera possible en bé de la comunitat i de l’Església, sense que, ni a ell ni a molts, els fora estalviat el sofriment”.

En l’àmbit social, i en plena dictadura franquista, va ser també un defensor dels drets humans i de la llibertat d’expressió, i per això no dubtà enfrontar-se amb algun membre del govern Franco, evitant així, entre altres coses, el tancament de la revista Serra d’Or. Per això, en el seu intent per preservar aquesta revista, va haver d’entrevistar-se amb Fraga.

El 1966 va ser elegit Abat President de la Congregació Benedictina de Subiaco, passant a residir a Roma. El seu desig de servir l’Església s’obrí a un abast mundial, a través del seu servei als monestirs que tenia encomanats. La seua teologia i la seua espiritualitat litúrgica, així com també la seua doctrina monàstica, van enriquir els monestirs, que encara hui en dia guarden  un gran record  pel seu testimoniatge de fe profunda i pel seu mestratge de vida monàstica. També va ser nomenat Vicari de l’Abat Primat de la Confederació Benedictina.

Degut a la seua relació amb el papa Pau VIè (des dels temps que Montini va ser arquebisbe de Milà) li foren confiades alguns serveis de confiança per part de la Santa Seu. Això li va permetre, entre altres coses, poder treballar perquè els bisbes de les diòcesis catalanes foren de la terra o com a mínim conegueren la llengua del País.

El 1977 li van diagnosticar un tumor maligne. Malgrat la seua malaltia, va continuar la seua missió de servei en l’amor a favor dels monestirs i de l’Església. El P. Abat Gabriel morí a Montserrat l’1 de gener de 1978.

El dia abans de la seua mort, com ha recordat el P. Abat Josep Mª, “volgué acomiadar-se de la comunitat i expressà la seua confiança en el Senyor, agraí tot el que havia rebut de Montserrat –que havia ocupat un lloc central en la seua vida, segons va dir- i totes les atencions que havien tingut amb ell durant la malaltia; humilment va demanar perdó pel que no haguera fet prou bé en la seua missió pastoral i insistí a dir que fórem fidels a Jesucrist com a monjos”.

En el centenari del seu naixement, cal agrair a Déu el do que va significar l’Abat Gabriel Mª Brasó, ja que en la seua vida de fidelitat a l’Evangeli, va saber servir Montserrat, els monestirs de la Congregació benedictina de Subiaco, la Confederació benedictina i l’Església i també Catalunya.