Santa, mare de família, vídua i fundadora. Va nàixer el 16 d’abril de 1783 a Barcelona. Es va educar, juntament amb els seus germans en la pròpia llar paterna amb una professora particular com era
costum llavors en l’ alta burgesia. Als 12 anys va demanar a la Priora ingressar com a religiosa en el convent del Carmen. Va conéixer Teodor de Mas i Solá amb el qual va contraure matrimoni el 24 de març de 1799. Ell tenia vint-i-quatre anys d’edat, i ella setze.
Prompte es compenetraren. Teodor estava preparat per a comprendre la fina sensibilitat espiritual de Joaquima, ja que per raons familiars, no havia pogut fer realitat els seus desitjos de fer-se religiós franciscà. Els anhels de tots dos es van fondre en una aspiració comuna. La vida de la llar es va entreteixir d’oració, d’alegria i senzillesa. Teodor moria, quan només comptava 42 anys, el 25 de març de 1816. Joaquima va quedar vídua amb 6 fills, però lliure per a seguir els plans que el mateix Déu li podia oferir. Durant els deu anys primers anys de la seua viduïtat Joaquima va anar gestant i perfilant la seua espiritualitat. En els primers dies de gener de 1818 Joaquima es va trobar a l’església dels caputxins de Vic amb el pare Esteban d’Olot, famós missioner conegut com “l’apòstol de l’Empordà i Catalunya” que prompte es va adonar que Joaquima era la dona que l’Església necessitava en aquells temps.
El pare Esteban li va manifestar a Joaquima que havia de fundar una Congregació de religioses
dedicades a l’ensenyament i beneficència. Quan va informar el bisbe de Vic, Pablo Jesús Corcuera
dels seus plans, aquest va estar d’acord en tot, però li va demanar que la Congregació es denominaria Germanes de la Caritat de Nostra Senyora del Carme. La fundació va tindre lloc el 26 de febrer
de 1826, les primeres nou religioses es van establir en una casa en el centre de Vic. Després d’això les fundacions es van anar prodigant i l’Institut va començar a afermar-se .El pare Esteban d’Olot, que havia acompanyat tot el procés va escriure les constitucions i poc després va morir. Amb gran enteresa Joaquima va haver d’afrontar ingerències externes en la vida de l’Institut, que van anar minant la seua salut. Moria santament el 28 d’agost de 1854. Tenia 71 anys d’edat i feia 17 anys que havia iniciat la fundació, que deixava consolidada amb 27 cases i unes 150 germanes. Va ser canonitzada pel papa Joan XXIII el 12 d’abril de 1959.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!