Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     La porta dels Ferros: és la principal i la més notable. Destaca per la seua grandiositat. És una mostra acabada de l’estil barroc i com un himne d’exaltació als sants, fills de València. Fou l’autor l’arquitecte Conrad Rudolf, que el 1703 plantejà la portada com un remat monumental de la Catedral de València. Continuaren la seua obra els seus deixebles Francesc Stolf i Francesc Vergara “el Vell”.

     Li precedeix un xicotet atri amb una tanca de ferro, la façana es compon de tres cossos superposats. En el primer, hi ha tres columnes a cada costat de la porta, entre les quals s’obrin sengles fornícules amb les figures de sant Tomàs de Villanueva i sant Pere Pasqual; en el segon cos, més reduït, en el centre hi ha un rosetó oval, i les estàtues de sant Llorenç i sant Vicent Màrtir; i en el tercer cos, es representa l’Assumpció de la Mare de Déu, atribuïda a Ignaci Vergara i les escultures de sant Lluís Bertran i sant Vicent Ferrer.

     La porta dels Apòstols: anomenada així perquè la seua principal ornamentació la contitueixen els dotze deixebles del Senyor. És d’un pur estil ogival, amb totes les meravelles del segle XIV, és l’accés a la Catedral des de la Plaça de la Mare de Déu. Sobre el timpà es troba una Mare de Déu amb el Nen Jesús en braços i al costat seu àngels tocadors i que canten. Des de l’any 880 cada dijous en l’accés d’aquesta porta té lloc la institució processal consuetudinària del Tribunal de les Aigües.

     La porta del Palau: duu aquest nom per trobar-se davant la Residència Arquebisbal. La portada és d’un bellíssim estil romànic, possiblement l’obra més antiga que existeix a la Catedral. Està formada per un arc adornat amb set concèntrics, sostinguts per primes columnes. En el fris de la cornisa es veuen catorze caps, set d’homes i set de dones, que deixant de costat les possibles llegendes existents, correspon a alguns dels benefactors que contrubuïren a la construcció de la porta del Palau.