Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

RETALLANT EL FUTUR (i 2)

Sí, hi ha pèrdua de qualitat quan en una aula s’arriba al màxim d’alumnes que la llei permet. Una llei que ha anat ampliant el nombre d’alumnes que es poden admetre en cada classe. En aquests casos els gestors juguen amb les xifres i solament lligen les dades que demostren que no se sobrepassen els esmentats límits. Es compleix la llei. En cap cas parlen de l’espai que cada individu necessita. M’explique: les aules, en molts centres, han hagut de ser dividides amb tabics en créixer la població i no fer-ho els edificis. En una aula que el curs passat ocupaven uns 25 alumnes ara se n’allotgen 33. Si les aules estaven fetes per a 25, on i com es claven 8 alumnes més amb les seues corresponents taules i cadires? Resultat: amuntegament. Ës de llei?

Sí, hi ha pèrdua de qualitat quan a un professor se li obliga a impartir dues hores lectives més a la setmana. Aqueixes dues hores es tradueixen en l’obligació d’impartir classe, com a mínim, a un grup més d’alumnes. Si cada un dels grups ha crescut en nombre i a més cal assumir-ne, com a mínim, un altre, ens trobem amb situacions com la següent: s’ha passat d’atendre uns cinc grups de fins a 25 alumnes a atendre sis grups de fins a 33.

Sí, hi ha pèrdua quan el nombre d’alumnes atés impedeix fer un adequat seguiment de tots i cadascun d’ells. En augmentar les hores de treball i el nombre d’alumnes per grup no s’ha contractat un bon nombre de professors interins. Un ERO en tota regla. No és açò una pèrdua?

Hem de recordar que la paraula alumne li l’apliquem a persones en formació, el futur de les quals està ara decidint-se. Aqueix futur va a estar condicionat per la qualitat de la formació rebuda.

No hem de conformar-nos amb escoltar i donar per bo el discurs neoliberal imposat pels gestors d’allò públic. Hem de ser conscients de les pèrdues, de les desigualtats que es generen i no acceptar com quelcom irremeiable tot el conjunt de mesures que ens imposen en cada una de les parcel.les de la nostra societat. L’educació és una d’elles.

Solament uns pocs estan decidint per tots nosaltres: pares, mares, alumnes, educadors i la resta dels membres de la comunitat educativa. Hem d’informar-nos per tal d’evitar que les desigualtats seguesquen creixent. 

PD: La imatge és de:  http://rediseno.vanguardia.com.mx/images/2013/03/26/escuela-cochera-22082012.jpg

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.