No l’havíem coneguda, però. O sí. De tota manera, en assabentar-nos que ha estat la primera ocupada del valencianisme, com deia ahir Pacó Cerdà a Levante-EMV, hem considerat oportú dedicar-li un xicotet apunt. Ací teniu el que en deia Levante-EMV.
PACO CERDÀ
VALENCIA
” Queti Valera, secretaria de Acció Cultural del País Valencià durante tres décadas, falleció anteayer en su casa de Valencia víctima de un cáncer contra el que luchó durante los últimos ocho años. Había nacido en Borriana, era soltera y tenía 59 años. Pero la historia de Queti Valera desborda estos fríos datos administrativos. Ella fue la primera empleada de Acció Cultural del País Valencià cuando la organización que preside Eliseu Climent todavía se llamaba, forzada por la semiclandestinidad, Secretariat de l’Ensenyament de l’Idioma. Queti fue, según recordó ayer Eliseu Climent, la persona que simbolizó la evolución del valencianismo de tertulia a un estadio superior: “la profesionalización del mundo valencianista”.
Aquello no fue un hecho menor y una anécdota lo atestigua. Habían pasado las navidades de 1971 y, en una reunión celebrada en el despacho de Manuel Broseta, Eliseu Climent comunicó a sus socios la contratación de Queti Valera. “¿Y eso se ha de pagar el día 30 de cada mes ¿Cómo lo haremos”, le replicó el siempre mordaz y pesimista Joan Fuster. El salto de aquella precariedad nacionalista lo simbolizó Enriqueta Valera, por todos conocida como Queti.
En lo profesional, Queti trabajó de administrativa, secretaria personal de Climent, relaciones públicas de Acció Cultural y motor en la sombra dels Premis Octubre. Durante más de 30 años, en todas las campañas, aplecs, manifiestos e iniciativas de Acció Cultural aparecía el nombre, el rostro o el trabajo en la sombra de esta hija de republicanos exiliados. Era muy querida en la casa, de la que siempre fue la más veterana, y por ella sintieron especial aprecio hombres como Sanchis Guarner, Estellés, Pizcueta o Maldonado.
Eliseu Climent destacó ayer que su lucha contra el cáncer fue “una de las más admirables que puedan haber. No en balde los médicos le dieron tres años de vida y resistió casi ocho”, agregó. Los restos mortales de Queti Valera serán incinerados hoy, a las 13 horas, en el crematorio municipal de Valencia.”
Gemma Pasqual i Escrivà també li dedica uns mots que us deixem a continuació:
Bones vacances, Queti
18-Mai-2010
Bones vacances, Queti
gemmapasqual | dimarts, 18 de maig de 2010 | 13:41h
Ens ha deixat la Queti, cansada de lluitar contra el càncer que l’estalonava ja fa vuit anys. No sé si ella creu –com el mestre Maragall en la cançó de l’Ovidi– en la resurrecció de la carn, de tota manera en nosaltres resta la seua memòria, el seu testimoniatge.
Ara està de vacances, pagades i ben merescudes. Envoltada dels seus amics, entre ells Sanchis Guarner, Estellés, Pizcueta i Fuster bevent si els arriba el pressupost un bon whisky, i rememorant històries passades.
Queti Valera, persona clau en la fundació i en la vida d’Acció Cultural del País Valencià, ha mort després d’una llarga malaltia. Va impulsar els cursos Carles Salvador i els Premis Octubre, va protagonitzar moltes de les campanyes i iniciatives d’ACPV durant els anys 80 i els 90, treballant incansablement fins que la malaltia la va obligar a retirar-se de la primera línia. Va continuar assistint, sempre que va poder, a la cita dels Octubre. Va plantar cara fins al final, amb energia i determinació. Queti Valera ha estat fonamental per a la cultura del nostre país. El seu somriure ens acompanya.
Gemma Pasqual i Escrivà
M’acabe
d’assabentar pel teu bloc, Àngel, que Queti Valera ens ha deixat. No m’ho puc
creure! La vaig conéixer fa molts anys quan començàvem a entrenar-nos en afers
poètics i batalles nacionals. Feia molts anys que no en sabia res, ni tan sols
que estava malalta. Desconeixia també que havia passat anys lluitant contra
aqueix terrible mal rosegador i que ho havia fet amb energia i amb enteresa,
com era ella, tota d’una peça.
El seu somriure i la seua
alegria els recordaré per sempre. Ella em va batejar com el “Ninyo Quessús
del Ràfol”. Ja veus tu
quines coses!
Allà on sigues,
va per tu, Queti!