Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

10 de juny de 2007
0 comentaris

Que bé ens ho passarem d’ara endavant!!!!

Avui m’he trobat amb un article, que no puc deixar de posar a la vostra disposició, d’un col.lega al Liante-EMV. L’article el signa Marc Ferri, professor d’IES. No el conec personalment però em cau bé pel que diu. Pertany al col.lectiu Terra Crítica (que no Mítica, Camps de Golf). I, si el llegiu, de seguida entendreu per quin motiu he escrit el títol del post. I és que, ja duc temps dient-ho, no hi ha pitjor cec que el que no vol veure. Igual ja hem arribat tard. No ho sé. Fa uns dies, amb uns amics, comentàvem els resultats de les eleccions a les Corts Valencianes. I alguns deien que si el missatge del PSOE era negatiu, que si no es pot fer molta carrera dient que no a tot, etc. I un va dir una cosa molt encertada (al meu entendre): si hi ha algun partit de la negació és el PP: NO A L’ENSEYAMENT PÚBLIC, NO A UNA INFORMACIÓ DE QUALITAT I NO MANIPULADA, NO (PER A ELLS, ÉS UN SÍ BEN GRAN) A LA CORRUPCIÓ, NO AL GOVERN EN EL TEMA TERRORISTA, NO ALS MATRIMONIS DE PERSONES (gais i lèsbics), NO (QUE MOLTES VEGADES DISFRESSEN D’UN SÍ) A DUR IMPUTATS A LES LLISTES ELECTORALS, etc.  Per això us dic que, si el que diu Marc Ferri és cert -i no ho dubte pas- ens ho passarem bé. Qui avisa…

TERRA CRÍTICA

Guia per gaudir de la crisi inmobiliària

 

 

MARC FERRI

 

La meua anècdota favorita sobre la bogeria immobiliària que ens ha afectat els últims anys és aquesta: tres joves mileuristes compartien pis al barri de Campanar i un bon dia els va visitar la propietària per notificar-los que havia decidit pujar-los el lloguer «per la Copa Amèrica». És difícil trobar una història més exemplificadora de la borratxera de capitalisme popular que hem viscut al voltant del boom immobiliari dels últims anys. Encara que les vídues valencianes no destaquen per l´afició a les competicions nàutiques -aquesta, per exemple, ignorava que faltaven dos anys per a l´inici de les regates-, la senyora pareixia convençuda que l´efecte de l´esdeveniment s´havia de notar també al seu barri.

Aquest cas mostra com l´expansió de l´urbanisme i el preu de les vivendes també depèn de percepcions subjectives i aquestes poden estar fortament induïdes per l´ambient, i els mitjans de comunicació. Així, en València la successió d´esdeveniments ha ajudat a consolidar una imatge de ciutat pròspera i cosmopolita, excusa perfecta per reforçar ací una eufòria urbanística que ha estat generalitzada a tot el país.

El boom immobiliari, a costa de destrossar el paisatge, ha beneficiat importants sectors de la població. Els més avisats han amassat fortunes especulant amb la recalificació de terrenys. A menor escala, altres han fet xicotetes especulacions, comprant vivendes sobre plànol per revendre-les amb desenes de milers d´euros de sobrecost als autèntics compradors. Bancs i notaris han fet negoci, així com les immobiliàries, que han copat el mercat, procurant realçar els preus per tal d´augmentar els seus beneficis. Els grans constructors s´han enriquit a costa de molts propietaris d´heretats rústiques, que sovint han malvenut les segues terres o han estat expropiats, i propietaris de pisos a la ciutat els han bescanviat per adossats a la perifèria.

El que pareix evident és que, com en la inversió borsària, en el sector immobiliari perque hi hajen guanyadors han d´haver-ne-hi perdedors. La principal víctima de l´increment sostingut del preu de l´habitatge ha estat la generació dels nascuts en la dècada dels setanta, i molt especialment la massa de mileuristes -treballadors amb contractes temporals i nòmines que apenes superen els mil euros. Aquesta generació del baby boom ha anat successivament col·lapsant escoles, instituts, universitats i oficines d´atur. Arribat el moment d´emancipar-se, ha servit d´excusa per a la construcció desaforada i sovint ha acabat -confrontada amb els sous baixos- perllongant l´estada a les llars paternes fins més enllà de la trentena i batent un rècord mundial de baixa fecunditat.

Ara, però, es respiren aires de revenja. En absència d´un moviment reivindicatiu extens en defensa de vivendes dignes i econòmiques, molts estan utilitzant internet per canalitzar les seues protestes. Un mitjà que ha crescut al ritme d´aquesta generació i en el qual els fills del baby boom es senten certament còmodes. Així, ha estat a internet on molts dels exclosos pel present model urbanístic han anat creant blogs i fòrums sobre el mercat de l´habitatge, encetant un debat que ja ha arribat als principals diaris digitals. La discussió enfronta als que afirmen que en l´última dècada ha anat creixent al voltant de la vivenda una bombolla especulativa que es troba a punt d´esclatar -els denominats burbujis-tas-, amb els que defensen l´estesa creença popular de què el preu de la vivenda mai baixarà -nuncabajistas.

Els ànims dels bombollistes es troben més exaltats que mai, i van en augment a mesura que pugen els tipus d´interès i -entre altres signes- s´enfonsa la cotització de la immobiliària Astroc, escollida com a símbol de la fí de la bambolla immobiliària. Així, en el principal fòrum d´aquest grup -www.burbuja.info-, s´acumulen diàriament anàlisis, rumors, notícies de premsa i històries personals. Els participants pareixen disfrutar d´una xicoteta revenja, intercanviant evidències del canvi de tendència: gràfiques que mostren l´acumulació creixent d´habitatges en venda, històries de vivendes que no es venen malgrat rebaixes en el preu d´un 20 ó un 30% o -amb cert sadisme- un «cens oficial de defuncions immobiliàries» on recullen un llistat d´oficines tancades les últimes setmanes.

La fi del cicle d´expansió urbanística, que ha estat reconegut aquesta mateixa setmana pel Ministeri d´Economia, pareix obrir un panorama nou al nostre entorn, malgrat la Copa Amèrica!. Així, si tenim present la pujada dels tipus d´interès, la bossa creixent de vivendes en oferta i la ralentització general del sector -descens en les vendes i la construcció-, tan sols podem arribar a una -feliç?- conclusió: en passar els inversors de l´eufòria al temor, bona part de les promocions que encara estan solament sobre el paper, no arribaran a realitzar-se. Senzillament, si ja es venen amb dificultats els apartaments a la costa, què passarà amb els milers d´adossats amb camp de golf previstos als pobles de l´interior?

[A més de la web ja citada, també es pot consultar www.idealista.com. Un resum prou acurat, que facilita enllaços amb altres pàgines es troba a es.wikipedia.org/wiki/Burbuja_inmobiliaria_en_España]

*Professor d´IES

[www.terracritica.org]

P.S. La web ja citada és BURBUJA. Visiteu-la…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.