Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

24 de maig de 2010

0 comentaris

Ni una mala paraula, ni una bona acció

És la millor definició de polític que he llegit en temps. La va escriure ahir al facebook Ferran Suay. Abans de seguir vull deixar clar que encara hi ha algun polític que no és així. Cada dia menys (malauradament). I és que, si fem un cop d’ull al que es cou al camp polític, solament trobem que polítics d’aquest estil. No direm noms per no deixar-nos-en cap.

Aquests dies, arran del retall fet per JLRZ, ho hem vist claríssim. Per ambdues parts. El PP vol aconseguir el govern al preu que siga i el PSOE no vol deixar-lo de cap manera. Però si, tret d’uns 10 o 15 parlamentaris amunt o avall, aneu a seguir “ocupant” un escó i a quin “preu”… no cal que us baralleu tant. Quan parleu del sou de ses senyories, de seguida us hi poseu d’acord. No paga la pena que feu aquest espectacle de cara als votants respectius, homes i dones. No cal.

I per si no en teníem prou, ací us deixe algun text que ve a afegir més llenya al foc.

“Sigamos machacando a la clase media” (El País),

“Los que se sientan a ver què pasa”, Carmen Valladares,

“La sobreactuación de Juan sin miedo”, Fernando Delgado,

“La defunción del arte”, Julio A. Máñez,

“Sus fechorías salen gratis: paga el ciudadano” (El País),

“La generación de ‘políticos ni-ni'”, Arturo Guerrero Enterría i

“Gerra d’aigua freda”, Manel Rodríguez-Castelló.

PD: No cal dir que hi ha polítics que es guanyen horadament el seu sou i es desviuen per tal que les coses vagen bé. Però són tan poquets…