Els Papers de Santa Maria de Nassiu

És temps d’utopies. Amb Jesús ressuscitat, tot es fa nou. Tot pot canviar. I somie amb quelcom molt difícil però que donaria una volta al món. Podem somiar i realitzar un altre món.

Anem a començar per quelcom molt senzill. Com els primers cristians, tota la nostra vida, les nostres possessions van a ser comunes. Anem a guanyar tota la riquesa comuna necessària per a viure dignament. El que anomenem renda bàsica. Posaven tot en comú i ningú anomenava pròpia cosa alguna.

I d’ahí partim: cada persona va a guanyar per a viure i després segons les seues necessitats, Posem tot en comú en una cistella i després anem traient el que cal per a cobrir les despeses.

Ningú no va a guanyar exageradament sobre els altres. Perquè si ho fa, amb els impostos es van a equiparar les pertinences de tots.

Ja no val allò que “jo treballe més” perquè si ho analitzem, no són les persones que treballen més, les que més guanyen. Ni val allò que “és que a mi els estudis em costaren més i foren més difícils” perquè ja no veiem l’estudiar com un treball sinó com una forma de poder aprendre més. És cert que va a resultar difícil aquesta igualtat perquè som distints i cada u fem rendir més o menys el que tenim. Però ahí va a anar l’esforç de l’educació. I per descomptat, major ajuda a qui per necessitats vitals de salut, discapacitat, ho necessite.

Els bancs no serien necessaris, sinó a tot estirar les caixes d’estalvis amb el seu esperit inicial.

I açò no sols en cada poble, en cada país, sinó a nivell mundial. Una bogeria. Ja existeixen xicotetes experiències en nuclis rurals i urbans. És qüestió de treure a la superfície el millor de cada u de nosaltres i caminar cap a la felicitat que ens duria aquesta societat.

És possible. M’entusiasme quan veig xicotets assoliments en el món rural amb experiència del boom de solidaritat que ha esclatat en les empreses del bé comú.

Es tracta d’un model alternatiu al capitalisme i a l’economia planificada, basat en valors reconeguts per la Constitució com la dignitat humana, la igualtat, la justícia social, la solidaritat, la democràcia, la transparència, la confiança o la sostenibilitat ecològica.

Certament que en fred ens sembla quelcom utòpic. Però, no somiem amb la utopia de Jesús Ressuscitat? En Ell, tot és possible fins el repartiment de pans i peixos.