Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

13 d'octubre de 2023
0 comentaris

L’ANDANA – RAFAEL ROCA Alexandre Alapont, LEVANTE-EMV, 20/09/2023

Ara fa quinze dies va morir el capellà i missioner Alexandre Alapont Hernandis (Polinyà 1932 – València 2023), que durant més de mig segle residí a Zimbabwe, on era conegut com a «Father Alexander». I que no sols contribuí a l’atenció espiritual i la millora material dels nàmbya, una tribu agrícola i ramadera d’aquella excolònia britànica, sinó també al seu progrés cultural, ja que en codificà la llengua. És a dir, aconseguí expressar en grafies els sons d’un idioma que es parlava però no s’escrivia, i en redactà una gramàtica i un diccionari.

En aquest sentit, el compromís d’Alapont amb la llengua i la cultura no sols esdevingué efectiu a l’Àfrica meridional, sinó també a ca nostra. Es crià a l’Alcúdia i fou deixeble de Josep Lluís Bausset. Treballà per l’ús del valencià en la litúrgia, un àmbit històricament –i encara hui– refractari a la llengua de sant Vicent Ferrer. I així, col·laborà en diverses publicacions i en la revisió dels textos litúrgics que ha preparat l’AVL –i que esperen ser considerats pels bisbes de les diòcesis valencianes!

Com a mostra de l’estima i fidelitat que l’unien als seus dos pobles, tant el d’origen com el d’adopció, en abril de 1979 publicà en la revista Saó una «crònica des de Zimbabwe» on recordava que eren moltes les vegades en què, en contemplar les danses africanes, s’enyorava de les manifestacions religioses i populars de l’Alcúdia: «El pensament se’n fuig […] i veig els joves del poble dansant el ‘ball dels bastons i dels escuts’, davant la Mare de Déu [de l’Oreto], el dia 8 de setembre. També em ve al pensament el ‘ball de la carxofa’ i les altres danses que es ballen durant la processó». «Crec que tots els pobles del món han volgut manifestar el seu goig col·lectiu davant del seu déu», i oferir-li «el millor de la seua personalitat».

Alapont oferí la vida i la intel·ligència al servei dels més pobres i marginats, com són els nàmbya. Per això demanà ser enterrat amb un grapat de terra procedent de Zimbabwe i un exemplar de la Bíblia en nàmbya, que ell va traduir. Una llengua que, gràcies al seu treball pacient i silenciós, adquirí el poder de la paraula escrita, aquell que permet als usuaris d’un idioma transcendir l’espai i el temps.

Amb Jaume Cabré
17.10.2010 | 1.00

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.