Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Municipi de la comarca de la Marina Alta. Dóna el nom a la vall on està situada. El terme és molt accidentat i muntanyós, sobretot en la seua part occidental on hi ha altituds superiors als 800 metres, l’Escurçó, amb 876 metres i la serra del Suraret, amb 822. Destaquen, a més, el mont de la Carrasca. Recorre el terme el riu Gironma, així com nombrosos barrancs, com el de la Covarxa, el Pas del Calb i el de les Caules. Sol nevar amb freqüència durant els mesos d’hivern. La seua economia descansa principalment en l’agricultura, encara que es conrea el 18% de les terres del terme.  En el mont creixen alguns pins i carrasques. L’aigua és escasa, pel la qual cosa a penes hi ha terres de regadiu, en aquestes es conreen hortalisses i alguns arbres fruiters. La major part de la terra està dedicada al secà, on abunden les oliveres, els cereals, els ametllers i les garroferes. No té indústria que, juntament amb la pobresa del terreny, ha motivat la forta emigració a València i Alacant. A mitjan segle XX tenia uns 750 habitants, actualment en té uns 300. El lloc es troba situat a set quilòmetres de Pego, entres les valls d’Alcalà i Gallinera. La parròquia té per titular Sant Miquel Arcàngel i pertany a l’Arxiprestat de les “Valls de Pego”.

En el Neolític aquest terme ja es trobava poblat, de l’època del qual s’han trobat restes de ceràmica impresa a la cova de l’Àguila. Del període calcolític es trobà un soterrament en la covarxa de Benissit, amb una orsa de ceràmica decorada, amb restes humanes i una sèrie d’arracades de cobre. De l’època del Bronze s’han trobat un poblat al Tossal Gran.

El rei Jaume I al LLibre del Repartiment anomena la vall d’Ebo. A Pere de Vilariacuto, el 21 de juliol de 1248, li dona la facultat de poder donar a tres dels que havien de poblar l’esmentada vall dotze jovades de tera, i als restants tres jovades. Després de la fundació del Regne de València continuà habitat pels moriscos. El cabdill musulmà Al-Azraq en rebel.lar-se contra el rei Jaume en 1247 i 1276 es féu fort en aquests paratges desesperadament. En expulsar els moriscos en 1609, aprofitant l’escabrositat del terreny, en les altures dels monts es refugiaren uns 20.000 musulmans, que resistiren fins ser vençuts per les tropes el 17 de novembre de 1609. En ser expulsat quedà tota despoblada. Pertanyé al senyoriu del duc de Gandia.

L’Arquebisbe SAnt Joan de Ribera erigí, dins del recinte de la vall d’Ebo, la parròquia de Bisbilim, amb els annexos de Serra, Cairiols, Solana, Benicaix i Benixuart. En estar l’església en runes disposà que se celenraren els cultes en la de Serra. S’erigí canònicament la parròquia de la Vall d’Ebo en 1623, esssent Arquebisbe Isidor Aliaga. Des d¡aquesta data existeixen els llibres sacramentats.