Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
6 de desembre de 2012
1 comentari
HEROIS
Javier Cercas dóna una definició d’heroi molt bonica: “Un heroi és algú que té el coratge i l’instint de la virtut, i per això no s’equivoca, o almenys no s’equivoca en l’únic moment en què importa no fer-ho.” Un heroi té les dues coses: coratge i valentia, ingredient indispensable, per un costat. I la creu d’aqueixa moneda: l’instint de la virtut que fa que hi haja persones que actuen bé, perquè sembla que oloren el bé, que apunten al bé. Aqueix instint de la virtut el tenen poques persones, i crec que són molt rares, molt excepcionals. Aqueixos són els HEROIS.
I què és el que realment passa?
- Els mitjans de comunicació ens posen davant personatges de fama mundial, líders polítics, banquers o gents famosos. Són personatges mediàtics, però no són herois. No se’ls veu l’instint de la virtut.
- Hi ha gent valenta que lluita per la vida, la seua i la de la resta, de forma tan callada que, quan en alguna circumstància el seu perfil bota a les pàgines dels periòdics ens sorprén que estiguen ahí. Però sí que hi estan. Són gent valenta en la seua obscuritat.
- Hi ha persones que oloren el bé i s’hi llancen amb decisió. Hi ha persones que oloren el mal, encara que facen servir uns perfums molt cars. Els seus perfums no aconsegueixen amagar la seua dura actitud de “corbs” que devoren la vida dels pobles.
- L’instint de la virtut es transmet amb generositat, amb sentit crític, amb proximitat als problemes reals de la vida. Molts dels nostres polítics i banquers viuen en un món que no és real; és el seu estrany món del poder. El món real està fet de vida dura, de solidaritat i d’instint de bondat.
I ara, per tancar l’apunt, us deixe aquells frase de Mc 8, 35: “Perquè el que vulga salvar la vida, la perdrà; però el que perda la vida per causa de les bones noves, la salvarà.”
PD: És una traducció-extracte del text HÉROES, de Féliz Aizpurúa Donazar.
Comparteix això:
Relacionats
A FAVOR DE LA PAU I LA FI DE LA VIOLÈNCIA
A Sense categoria
75é ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
POR PACO CERDÀ
“No he visto nunca a una persona con tanta discapacidad y, al mismo tiempo, con tanta autonomía e independencia”. Así describe un amigo cercano a Javier Ruiz Giménez, expresidente de la Confederación de personas con discapacidad física y órganica (Cocemfe) de Valencia que murió ayer a los 53 años tras una vida de superación lastrada por la enfermedad que lo acompañó desde los 19 años: la Esclerosis Lateral Amiotrófica (ELA).
Javier se resistía a que su vida fuera únicamente la enfermedad. Quería, ante todo, vivir y disfrutar de la vida que le había tocado en suerte. Pero, al mismo tiempo, se esforzó para que todos los afectados por esta grave enfermedad tuvieran más derechos y ayuda pública. Él fue fundador, en 1992, de la Asociación Valenciana de Esclerosis Lateral Amiotrófica (Adela) y la presidió hasta el año 2005. Fue, asimismo, cofundador de Cocemfe, organización que presidió en Valencia entre finales de los años noventa y el 2001.
Ayer por la mañana, después de 34 años de resistencia, Javier Ruiz murió. Su funeral es hoy, a las 12 horas, en el Tanatorio de Campanar. Se ha ido un luchador nato, lamentan sus conocidos. Su legado y su espíritu, en cambio, permanecerán entre los afectados valencianos de ELA, una enfermedad que nunca logró doblegarlo.” (Levante-EMV)