Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Arrossegat pel corrent de l’esdevenir dels temps, agitada l’ànima per la marea dels esdeveniments, és inevitable prendre partit, adoptar mesures i postures. Em submergesc en les vides dels meus veïns, en les seues inquietuds i interrogants, diu un -s’han carregat el camp, diu l’altre -les xicotetes explotacions no tenen futur -Què pot fer-se?

La fatalitat ho impregna tot, tanmateix l’altra cara de la moneda, em diu que des que la tempestat de la crisi, que va començar fa anys, en més d’una ocasió estigué a punt de fer sotsobrar la nau de les nostres economies, s’escolta en les conversacions dels nostres grans, de com hagueren d’afrontar una joventut plena de pobresa i limitacions, aconseguint encara així crear famílies de què som fruit.

Te’n recordes de quan sembràvem al terç el Pla de Nassiu? diu Pep i li contesta Vicent que bon blat donava allò.

Si quelcom ens ensenyà aquella generació, és a tindre fe, unió i que es puga eixir endavant.

Quan des de les tranquil.les ribes del Pantà de Bellús observe el Pla de Nassiu no puc sinó elevar una pregària per aquells gegants que dominant l’agresta serralada i la indòmita vessat, saberen donar amb les seues vides testimoni de fe i esperança.