Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

6 de març de 2007
General
0 comentaris

Època d’exàmens

Estic en plena època d’exàmens de 2n de batxillerat. L’avaluació és el dia 20 (passades Falles) i ho hem de tindre tot clar el dia 15 (el 16 ja tenim festa). Per tant aquests dies no podré dedicar-li massa temps a la tasca del bloc. Avui he llegit (mentre feia l’examen de 2n B) dos articles interessants: un de Carme Miquel, una gran dona i molt digna mestra, i un segon de l’investigador Benjamín Lajo Cosido. Si voleu llegir-los els teniu a continuació. 

EL TRINQUET

La teoría del engaño

 

 

BENJAMÍN LAJO COSIDO

 

La mentira es un tropiezo. Es una reacción equivocada que no deja de ser común y muy humana. Un camino inadecuado que tomamos con intención o bien presa del miedo. Puede ser el resultado instintivo de una mala y rápida decisión, o ser una calculada conspiración que pretende hacer ver justo lo contrario. Sin embargo, el engaño es otra cosa. Es una sucesión de mentiras vertidas con la intención de confundir, que de tanto oír, hace dudar o ver la realidad de forma errónea.

El engaño puede ser personal o social. Un engaño personal, por ejemplo, es fingir sentimientos o emociones para que otra persona crea como verdad siendo mentira. Mentir en el amor, desgraciadamente, es habitual y corriente, es casi una característica humana; incluso es una actividad popular que algunas personas practican y les divierte mentir, que ven sus conquistas emocionales como trofeos de caza que coleccionar. El engaño personal es una mala costumbre que crea adicción a quien lo practica. Porque cuando más se practica, más engancha. Hay mentirosos que creen sus propias mentiras, que no distinguen lo qué es verdad y no. Son yonkis de la mentira y no pueden pasar un día sin consumirla.

El engaño social todavía es más dañino porque afecta a toda la comunidad. Puede ser una tragedia; no sólo por su poder de destrucción, también por los efectos secundarios o colaterales que se padecen después de la explosión emocional inicial tras ser vertido. Puede suceder que se detecte tarde, cuando reconocerlo es imposible, ya que contradecir un engaño cuando se ha instalado en la sociedad requiere tener que convencer del engaño a quien lo sufre y admite engañado como verdad. Lo que en muchos casos es irreversible. Hay engaños sociales que se han producido a lo largo de la historia del ser humano y se han tomado co­mo verdad porque nunca se han detectado. Que hemos utilizado para construir sobre ellos verdades históricas, o eso creemos, sin sospechar siquiera la traición de la que hemos sido objeto.

La teoría del engaño existe allá donde la verdad no importa. Para quienes ven co­mo excusa veraz seguir mintiendo. Y esperan que sus razones (dogmas de fe) sean indiscutibles; bajo la sospecha de ser acusado, quien lo difunda o denuncie, como conspirador. O de terrorista con armas de destrucción masiva, que es peor. ¿Les suena?

* Investigador.

Pólvora per al xiquets
 
Opinió
CARME MIQUEL
 

 

Durant els molts anys que he treballat com a professional de l´ensenyament, tant jo com molts dels meus companys, a voltes ens hem vist obligats a «requisar» els coets que els xiquets, de totes les edats, duien a escola per Falles. Alguns petards els trobàvem escampats entre els entrepans dels esmorzars. D´altres, completament banyats per algun motiu no aclarit, apareixien damunt d´una estufa «per assecar-los». I fins I tot alguns eren col·locats dins d´una paperera per posteriorment ser encesos i «vore que passava». És a dir: possibilitats múltiples de que ocorreguera algun fet lamentable, des d´intoxicacions alimentàries fins cremades. Pel que fa als pares, en rebre la comunicació de l´escola, en la majoria dels casos manifestaven desconéixer el fet, assegurant que els xiquets compraven els coets ells sols i amb els propis diners.
Val a dir que les criatures responsables de fets com els esmentats, en general no eren problemàtiques. Simplement, mantenien una inconsciència pròpia de l´edat, no tenien sensació de perill i, fins i tot en alguns dels casos, els impulsava la curiositat i l´afany de fer coses noves.
Doncs bé, mentre molts professors es veuen obligats a afrontar situacions com aquestes, l´alcaldessa de València, en l´acte de la Crida va demanar Pòlvora per a tots, també per als xiquets, refusant així les mesures de control procedents de la normativa espanyola sobre la venda i ús dels coets pels menors que, en definitiva, són mesures provinents de la Unió Europea. Aquest fet, així com el demagògic i fals argument de que «amor a la pòlvora és igual a amor a les Falles», és desqualifiquen per ells mateixos i desqualifiquen la seua pregonera. Vetllar per la salut i la seguretat dels xiquets és una obligació prioritària dels qui governen. I res no deu interferir aquesta gran responsabilitat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.