Els Papers de Santa Maria de Nassiu

No veiem la fi d’aquesta cruel plaga que està acarnissant-se en tot el planeta. Una tercera ona amb variants de la Covid molt més contagiosos i alguns més mortífers. Hem descobert, a pesar de la sobèrbia basada en els nostre avanços tecnològics, la nostra constitutiva fragilitat. Som tan vulnerables que un simple virus posa en risc les nostres existències individuals i col.lectives.

Podem pensar que haurem aprés la lliçó i començarem una singladura nova? Cert és que s’estan donant mostres de generositat solidària d’ajudar veïns que ho necessiten. O del personal sanitari i altres professionals que arrisquen les seues vides i sacrifiquen les hores de descans per tal d’atende els infectats. Però, ho són en la mesura suficient per a un canvi generalitzat i profund de mentalitat, que prioritze una escala de valors basada en la gratuïtat i sàpia valorar el que tenim i el que en realitat ens falta?

Se’m podrà titllar d’excesivament pessimista per opinar que recaurem en la vella anormalitat? No sobreviuran els vicis individualistes del campe qui puga, el que vinga darrere que s’espavile, la llei del neoliberalisme del màxim benefici en el més curt termini?