Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
Aproximació als processos de canvi lingüístic a Gandia i la Safor, de Pep Alandete
Sant Cels i Hug de Grenoble
Dia dels Innocents a Menorca
i els països anglosaxons
1939: Finalitza la Guerra
Civil . Començava la llarga nit de la dictadura genocida.
Fa uns dies vaig assistir a la Casa de Cultura de Gandia a
la presentació del llibre Aproximació als
processos de canvi lingüístic a Gandia i la Safor, de Pep Alandete. Només tenir-lo a les
mans l’he llegit amb delit. És el núm. 20 dels Quaderns Comarcals que edita el
CEIC Alfons el Vell, de l’Ajuntament de Gandia.
El llibre té un preámbul, seguit del que és el contingut
d’aquesta aproximació. Ës una reflexió sobre els motius que van dur als
processos de canvi lingüístic a Gandia (i un
més tard a la Safor)
en contra del que calia esperar, ja que no hi havia cap normativa que impulsara
aquests processos. De les deu conclusions a què arriba Alandete, conclusions
provisionals, em quede amb l’última:
L’adopció del valencià com a llengua de tots necessita mesures de
política lingüistica encaminades a l’ampliació funcional, tant en àmbits d’ús formals
com informals, així com la difusió d’un discurs que ho possibilite i que siga assumible
per la,major part dels valencians. Això és tot. Ja està? I com s’acaba? Es
poden preguntar vostés, com en les pel.lícules amb desenllaç obert. Què volem
que els diga? Alguns dels guionistes de la continuació estem ací. Som nosaltres
en la mesura que puguem influir en les institucions i amb la nostra acció
social quotidiana els que l’escriurem. Esperem, amb tot, que la pel.lícula siga
ben llarga i ens perdure moltes generacions (pàg. 18)
El llibre té un annex amb IX apartats. Acaba així el llibre:
“En una societat moderna, les intervencions en l’àmbit comarcal són insuficients
per a estendre la llengua molt més intensament del que s’ha aconseguit. És per
això que el seu futur depén també del que succeïsca a les gran ciutats, atés
que el que hi ocorre influeix pertot a través de diferents àmbits d’ús. Que a
València has de tornar (i a Alacant) no és només la tornada d’una cançó sinó la
premissa necessària perquè el valencià esdevinga de bell nou la llengua de tots
els valencians i valencianes.” (pàg. 44).
La il.lustració és de la xarxa…
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un tema molt interessant, encara que veure la realitat ens provoque tristesa.
Entre altres coses que es poden fer, trobe que estaria molt bé una campanya per a animar la gent a parlar en valencià malgrat que el nostre interlocutor ens parle en castellà. Em consta que molta de la gent que suposadament té una actitud de cert compromís, es canvia al castellà amb gran facilitat. És comprensible, donat el poder de la llengua dominant.
Jo sempre parle en valencià (si m’entenen). De fet, algunes de les meues bones amistats són castellanoparlants. Quan parlem, cadascú s’expressa en la seua llengua materna. Però això no ho veig practicar a quasi ningú.
Per altra banda, parlar en valencià té unes conseqüències molt interessants. És increïble l’efecte que u pot crear en una reunió: com la nostra llengua va guanyant presència per part dels tertulians. També et poden mirar malament, evidentment. Però és una militància que hauríem de practicar amb orgull, i serena intel·ligència.