Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ja volíem haver fet aquesta eixida a la terra veïna d’Almansa el curs passat (amb motiu del 300 aniversari de l’anomenat “mal d’Almansa”). Però ho haguérem de deixar per a aquest curs. I finalment, arribà el dia de l’excursió. Eixírem a les 8h00 de Gandia, passàrem a les 8h30 per Llocnou de Sant Jeroni (on m’havien d’arreplegar) i a les 9h30 ja havíem arribat a Almansa. Una vegada fet un mosset en un bar proper al Pavelló Poliesportiu, ens separàrem en dos grups per tal de fer les visites concertades. El grup de 1r de batxillerat féu al matí l’activitat sobre la Batalla d’Almansa i el grup de 4t d’ESO férem la visita a la ciutat. Com que jo anava amb els de 4t (juntament amb Na Isabel Bartolomé, professora que em substitueix ara en el procés postoperatori i de rehabilitació), us en faré la crònica en aquest ordre.

La visita a la ciutat constà d’un llarg passeig per les zones més destacades de la població: al llar d’aquest recorregut poguérem admirar l’Església de l’Assumpció, construïda al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII. L’Església ha estat declarada Monument HistoricoArtístic el 13 d’abril de 1983. Destaca la capella de la Comunió.
La Plaça de Sant Agustí on hi ha el convent de les Monges Agustines. Consta d’Església Conventual i Clausura. I l’interés del conjunt es troba en la façana principal de l’església, barroca del valencià Juan Fauquet, de 1704. En aquesta mateixa plaça trobem en l’actualitat la Casa de Cultura, un edifici del segle XVI, inicialment dipòsit per emmagatzemar blat i, a partir del segle XVII, fou la seu de l’Ajuntament.
El Convent dels Franciscans. La presència dels Franciscans a Almansa data del segle XVI i, des de la consagració del convent en 1637 fins avui ha passat per diverses vicisituds: desamortització de Mendizábal, l’Ajuntament ocupà algun temps la sacristia i la capella dels germans, fou també ocupat per una església, la caserna de la Guàrdia Civil i una escola pública, i des de 1940 torna a estar ocupat pels Franciscans. Allò que més destaca és l’Església de Santiago, edifici barroc, de planta rectangular, amb una sola nau amb un cor sobre arc escarzà, coberta amb bòveda de canó. Entre els franciscans que han passat pel convent cal destacar Sant Pasqual Bailón i el Beat Andrés Hibernón. Tots dos molt relacionats amb el Regne de València, i el Beat Andrés Hibernón amb Gandia. El Beat Andrés Hibernón estigué un dia orant durant dues hores en un racó, els seus devots aprofitaren per tal d’apoderar-se del bastó i d’alguns trossos de l’hàbit que vestia per tal de conservar-los com a relíquia. I Sant Pasqual Bailón va ser pastor i serví a les Cases dels Osa i d’Alarcón. Existeix al terme una font anomenada de Sant Pasqual, on donava aigua al ramat.
El Castell d’Almansa. Una edificació medieval i fronterera entre els regnes de Castella i Aragó i el regne musulmà de Múrcia. Durant l’època àrab Almansa pertanyé al regne de Múrcia. És el monument més destacat d’Almansa.

I ja cap a les 13h30 ens trobàrem tots dos grups per tal de desplaçar-nos fins al Santuari de Betlem, on descansaríem i dinaríem. Hi ha una església, plaça porticada, restaurant, celler i zones d’esbarjo. L’Església-Ermita és del segle XVII. Actualment la Mare de Déu de Betlem n’és la patrona. I les festes tenen lloc de l’1 al 6 de maig.

I ja cap a les 16h00 el nostre grup, acompanyat d’un guia, ens dugué a l’Ermita de Sant Blai, és un edifici del segle XVII, de planta quadrada, d’aproximadament vuit metres. Avui és el Centre d’Interpretació Històrica, i és des d’on s’inicien les rutes guiades al camp de la batalla. I des d’allí, en autobús, férem la visita guiada al camp de la batalla. El guia ens digué que pensen poder representar la batalla cada dos anys. L’any passat ho feren per primera vegada i l’any que ve intentaran tornar-la a representar.

I una vegada acabada la visita, tornàrem al lloc d’eixida del matí. Allí ens trobàrem i férem cap de nou cap a Gandia. A mi em deixaren a Llocnou i així anà aquesta eixida que, esperem, haja servit per tal de prendre consciència del que som i del que hem estat els valencians.