Si no et dol, com vas a millorar-ho? (i II)

Podíem continuar plantejant molestes preguntes a qui ens des-governen. I la cosa preocupant no és que “quan ens sabíem les respostes ens canviaren les preguntes”. La cosa dolenta és que ara les grans majories socials han sigut convençudes que no paga la pena fer-se preguntes. De tant dolents, ens hem convertit en éssers indolents.

L’error general o individual consisteix a creure que els “dolents” són la resta. El decisiu és adonar-nos cada u que  alguna part em toca en l’acumulació de les injustícies i sofriments que hi ha al món. Existeix una íntima connexió de tot amb tot. Per a comprendre la paràbola evangèlica del blat i el jull haig de ser conscient que tot acte de maldat està connectat d’alguna manera amb males llavors que perviuen dins de mi. Tractem d’aconseguir un equilibri entre ser i viure con-vertits (vessats cap a dins de mi mateix) i ser i viure ad-vertits (vessats cap a fora, cap a la resta). Qui té una vida interior no evasiva ni espiritualista assumeix com a quelcom personal el sofriment alié provocat per la pobresa, la injustícia, la violació dels drets i la destrucció de la Natura i es llança sense vacil.lar a l’aigua del compromís social.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *