NADAL (25 de desembre)

El misteri de l’Encarnació que es fa present en la festa del Nadal produeix en nosaltres el seu fruit. I aquesta és la veritable i actual vinguda de Crist a nosaltres. Des del principi se’ns demana una sintonia amb Crist i la seua gràcia.

A l’acostar-se la festa, i més encara el dia mateix del Nadal s’accentua i aprofundeix l’aplicació: llavors ja es concep tota la força del misteri de l’Encarnació com comunicada a nosaltres, produint en nosaltres l’efecte salvador d’un nou naixement. La Vinguda de Crist a la seua Església en la seua fase més íntima i actual és una presa de possessió per part de Crist d’allò més personal a cada cristià.

Per això cada any l’Advent té com a objecte esperar, celebrar Crist que ve, avui, en aquest Nadal. L’avui de cada Nadal té una importància especial en el ritme de cada cristià i de tota l’Església: vida que ha de plantejar-se com a resposta a aqueixa Vinguda de Crist.

El Nadal és la llum que il·lumina tot l’Advent. Com la Quaresma desemboca a la Pasqua i troba en ella el seu sentit ple, així l’espera de l’Advent no té la seua plenitud, sinó és en la celebració del Nadal i l’Epifania.  Advent i Nadal presenten l’acceptació d’Algú. Acceptació totalment lliure: Déu prevé gratuïtament, ofereix la seua presència d’Amor. La fe és acceptar l’entrada de Crist a la pròpia vida, comprenent que és Aquell a qui esperava el nostre més íntim ser. La Mare de Déu “esclava del Senyor”, és el model perfecte d’aquest SÍ que dóna entrada a Crist i el fa créixer en nosaltres mateixos. Tot això ens convida a preparar-nos per a participar del camí del Senyor en les nostres vides i en la dels altres.

PD: Text traduït del full ALELUYA.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *