Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Solen ser una incògnita els veïns del seient d’avió, els veïns de butaca del cinema, els veïns de cabina, els veïns d’enfront, els veïns de dalt, les xiques del 5é, els nous veïns, els xics del 6é. Què saps del veïns? Toquen la trompeta a qualsevol hora, saluden, espien, estornuden?

Semblants i innumerables interrogants se’ls planteja qualsevol davant uns veïns nous, de què no tenim informes més elementals i amb els que no tenim més remei que conviure. Perquè quan traus entrada per al cinema et compres els veïns de butaca que mengem roses o pipes o trauen el cap com si foren gegants. I com ningú et dóna informació, després passa que, quan esdevçe alguna sorpresa noticiable, de mitjans de comunicació, sempre ens assabentem que els veïns estan consternats: “doncs semblava gent molt normal… eren correctes… parlaven poc… no entenc com ha pogut passar”. Per això és molt important observar els veïns discretament.

En tots els edificis hi ha un veí rar: un tio que no trau mai el fem, que no neteja com cal l’escala, que s’oposa a tot en les reunions de veïns, altre que en ple hivern té sempre les finestres obertes. Et recomanem que et fixes en els detalls, perquè, igual és així, el teu veí és l’Home Aranya i tu ni sospitar-ho, innocent com un colom.